¿On he de guardar el dia en què la societat catalana assolí la grandesa i dignitat d’un poble amb fam de retrobar-se amb la llibertat perduda?…
No tornaré a sentir aquella emoció profunda que semblava haver esperat tota una vida per a expressar-se, a respirar aquell aire de feliç complicitat compartida. L’1/O s’allunya, es perd en la memòria dels fets i sentiments irrecuperables; aquell dia tornarà, però no serà el mateix, en serà un altre quan alguns dels qui el vàrem viure probablement ja no hi serem o serem diferents.
On l’he de guardar perquè el record no em faci mal?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!