No podem viure eternament, ni les dones com tu que voldríem que mai no ens deixéssiu poden fer-ho. I malgrat saber-ho la teva mort ens ha commogut, estimada Montserrat Abelló.
Has viscut els temps més durs de la nostra història, els de la recuperació de les nostres Institucions i el de l’ambició invencible dels catalans de decidir el nostre futur. Formes part de la generació que mai no es deixà vèncer, que servà els mots de la llengua estimada i els convertí en poesia, de les dones exemple per a dones i homes.
Avui, mentre ens acompanya el somriure generós del teu bell rostre, llegirem els teus versos als més petits que els escoltaran meravellats en descobrir que les paraules són música, ells seran els qui, quan els que t’hem conegut ja no hi serem, et faran viure en la teva obra.
Adéu, Montserrat, Montserrat Abelló, tendra i forta. Una abraçada per sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!