Arribarà el mes de gener i després n’arribaran molts més i hi haurà nous anys dedicats a la memòria dels nostres grans poetes… són exèquies, desenterraments de le sobres oblidades.
Qui llegirà Espriu els anys venidors?, qui ha llegit Verdaguer, el gegant de la poesia catalana, després dels homenatges que l’any 2002 li foren dedicats?…
Ben rebudes siguin les commemoracions encara que siguin una successió d’actes quasi protocolaris i que malauradament només ens barnissin de falsa cultura; bones seran si ens fan recordar ni que sigui per un sol dia que la cultura no és matèria líquida ni gasosa , que és sòlida, l’ossamenta del nostre poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!