Lourdes és pobra
perquè el marit
jove ha finit
en acció
i ella no cobra
cap pensió.
Era un formal
ferroviari
i el seu casal
és a la vora
d’on a diari
va el tren a l’hora.
Treballant l’hort
que hi ha davant,
rep el conhort
d’anar menjant
ella i els fills
uns plats senzills.
Per a escalfar
un poc la casa
la sort li ve
del tren que passa
dut per qui té
cor d’emmarcar.
Des del vagó
del fogoner
llancen carbó
dins del corral
al crit guerrer:
-“Va per Pasqual!”.
La solidària
companyonia
ferroviària
amb força ha fet
que allí cap dia
hi ha fam ni fred.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!