Entre els d’Atenes
i Siracusa
han fet a penes
una confusa
pau i ja aventen
clams que insolenten.
La molt antiga
rivalitat
fa que entre ells siga
l’enemistat
cada vegada
més agrejada.
I el que es podria
reconduir
dialogant
els enfuria
fins col•lidir
a un pas rampant.
L’autoritari
govern d’Atenes
vol fer palmari,
malgrat les penes,
que pot manar
en terra i mar.
El governant
de Siracusa,
en to insultant
com se l’acusa,
els desafia
amb sobreria.
Entre els jerarques
de la ciutat
no hi ha un sensat
que els calme i marque
que cal ser caut
per viure en pau.
La irreflexiva
decisió
que entre ells han pres
els du sens més
a una agressiva
punició.
Amb imprudent
sobergueria
s’han vist vencent
un enemic,
amo en teoria
d’un botí ric.
Per a complir
l’ambiciós
pla cal reunir
el més nombrós
bloc militar
mai vist pel mar.
Tots els barons
bons per dur armes
són reclutats,
reben lliçons
amb crits i alarmes
i els fan soldats.
Tots vol dir tots,
Coixos i torts,
fills i nebots,
febles i forts,
tots a lluitar
han de marxar.
Des d’infants sans
però inexperts
fins a ancians
poc restablerts
de mals xacrats,
tots embarcats.
El contingent
salpa content
des del Pireu
tenint la pensa
en un trofeu
que els recompensa.
Les dones queden
adolorides
plorant al port
i s’inquieten
si tantes vides
troben la mort.
L’enorme flota,
l’extens velam
que la mar tota
sembla cobrir,
pareix un bram
que fa aterrir.
Algun mesquí
d’art oratòria
crida a la tropa
que ja s’apropa
el gran botí
de la victòria.
L’entusiasme
dels primers dies
es pot tornar
enmig la mar
en un marasme
d’antipaties.
Algunes veus
que anticipaven
els danys més greus
ara ja saben
que els seus temors
no eren menors.
No hi ha establert
un almirall
i el desconcert
amunt i avall
fa una barreja
que neguiteja.
El sobrepès
ja ha convertit
la travessia
en un excés
controvertit
que els angunia.
Algun vaixell,
lent com la resta,
corcat i vell
es desballesta
i ha de parar
al fons del mar.
La lentitud
amb què s’avança
causa en l’estol
inquietud,
desesperança
i descontrol.
No havent fornit
suficients
provisions,
prompte han sorgit
molts descontents
per mil raons.
L’agut mareig
que tants pateixen
i el remoreig
dels molts que es queixen
no els fa segura
la singladura.
I a mig camí
la mar feresta
desencadena
tan gran tempesta
que a molts bucs mena
al fons marí.
Havent fregat
de prop l’abisme,
ja s’ha escampat
el pessimisme
que no augura
bona ventura.
L’avistament
de la ribera
de Siracusa
sembla que impulsa
la fam guerrera
del contingent.
La pulsió
gran que els exalça
és una falsa
condició,
van esgotats
i mal armats.
El desembarc
d’homes i eines
és un amarg
cúmul de feines
que ningú sap
a què trau cap.
L’embarcament
precipitat
del contingent
ben clar es nota
que els ha portat
a la derrota.
No cal detall
de com ha anat
el resultat,
el compte fet
del més complet
terrabastall.
L’atac en massa
dels blocs d’hoplites
siracusans
els ultrapassa
com no hi ha fites
vistes abans.
Els colps mordaços
són tan cruents
que tallen claus
i els molt escassos
supervivents
són fets esclaus.
L’aigua marina
es tiny de roig
en el més boig
enfrontament
que feroçment
els extermina.
La flota experta
dels defensors
els desconcerta
i els agressors
són encerclats
i aniquilats.
Ni un sol vaixell
torna al port d’ell,
tan absolut
és el carnatge
que els ha abatut
com llop salvatge.
Quan la notícia
de la batalla
se sap a Atenes,
hi ha una bullícia
de crits i penes
que el cor els ratlla.
Quina desgràcia
haver deixat
la democràcia
per un grapat
de mandataris
estrafolaris.
Quina dissort
que el bé comú
ho té tan cru
per una cohort
de poderosos
ambiciosos.
Tot i dolent
tanta tristesa
que en l’ànim pesa,
cal l’alçament
i que la vida
siga assumida.
Sense el volgut
retorn dels homes,
ara a les dones
els ha calgut
regir l’estat
de la ciutat.
L’imprevist gir
de la fortuna
pot oferir
una oportuna
font de millora
cooperadora.
Per la primera
volta en la vida
les dones manen
i el món espera
trobar l’eixida
que els pobles sanen.
En veritat,
mentre han manat
sols els barons
massa vegades
hi ha hagut marcades
destruccions.
Cert que les dones
mai no haurien
fet com els homes,
tantes matances
que sebollien
morts i esperances.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!