Carles Bassaganya i Serra

En aquest mateix bloc he anat fent algun post sobre la interessant reforma territorial francesa, que a partir de l’informe que es coneix com Informe Balladur, d’aquest mes de març, fet per experts el govern el va prendre en consideració per una reforma en profunditat dels sistema i arquitectura institucional francesa. Tot i que les magnituds ni comparacions no són exactes amb Catalunya, sempre és bol veure com ho fan els estats, en particular un com França per afrontar una “suposada revolució” institucional en un espai on conviuen 36.682 ajuntaments, 2406 mancomunitats o “comunautués de communes”, 102 departaments i 26 regions. De fet, avui al migdia és previst que el President Sarkozy anuncïi quines seran les pautes o objectiu que el govern agafa com a propis del govern de la República. Per tant, aquesta circumstància i el dia d’avui esdevé important sobretot per saber com s’equilibra un país amb tants ajuntaments, i amb un debat sobre la taula de suprimir regions, departaments però no ajuntaments. En els darrers mesos i sobretot després d’estiu, això ha pres molta força i la pròpia assemblea de regions i departaments han aixecat la destral de guerra, i és segur que la mesura no s’aplicaria abans de les eleccions regionals del març del 2010.////segueix ////

Sobretot, a mi m’interesa i des de la direcció general també es segueix, per la repercussió respecte al mapa municipal. A França també es va intentar una supressió de municipis, com va provar-ho de fer Itàlia, o al nostre país, amb el famós informe Roca. Tots tres casos no van triomfar, i ens trobem que França compta amb 37.000 ajuntaments, Itàlia amb 14.000 o Catalunya amb quasi 1.000. De fet, en una taula de distribució d’ajuntaments per cada milió d’habitants surt un contundent rànquing:

És curiós perquè actualment aquest debat municipal no és el principal motiu de controvèrsia, ni els 550.000 electes locals no són posats en dubte. El principal motiu de discussió actual és la supressió dels electes departaments i regionals, amb la fusió d’uns i altres com a Consellers territorials, i també la supressió departamental i fusió regional apuntada. Tampoc no està portant debat la creació del Gran París, o la creació de les 9 o 10 àrees metropolitanes. Es preveu que amb la compareixença d’avui i amb l’acord del Consell de ministres de demà tampoc no es detalli exactament aquests aspectes, però el document de partida sí que marca unes línies i fusions molt marcades. Fins i tot, amb la majoria presidencial aquest tema està causant pressió i divergències, malgrat un partit socialista totalment destrossat i una omnipresència presidencial molt potent. El mateix ex primer ministre Alain Juppé, actual alcalde de Bordeus per l’UMP, ha criticat la mesura en el fons i forma. Un debat interessant que anirem seguint.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!