Calaix de Sastre

Fa un parell de dies el periodista Manuel Cuyàs escribia al Punt un article titulat "La «generació bloc» s’obre pas" en el que reflexionava sobre aquest fenòmen de comentar, escriure i seguir la política a través dels blocs.

CONTINUA

Internet ha permès, sense cap dubte, comunicar persones amb interessos semblants. Els blocs són un mitjà d’expressió boníssim que permet al blocaire fer públic opinions, comentaris, crítiques i escrits que sense internet quedarien dins un calaix de casa seva. La blocosfera és tan àmplia que tothom pot tenir el seu racó, el seu espai d’expressió i pot arribar a persones que no s’hagués imaginat mai arribar. A la blocosfera el lector pot trobar allò que vol, hi ha tan a triar que pot trobar blocs de temàtiques diverses, pot conèixer i llegir a blocaires que no hagués llegit ni conegut mai.

Segurament aquest mitjà d’expressió marca la nostra generació, i pel que fa a la política permet que s’expressi i es divulgui tota una informació que d’altra manera quedaria estancada en un determinat ambient i no tindria sortida si no s’expressés a través d’alguns dels grans partits polítics que governen el nostre país. Sense gaire esforç, sense necessitat de sortir de casa, ens informem no només a través dels canals de comunicació tradicionals sinó a través de les opinions d’altres ciutadans.

M’és difícil dir si jo formo part d’aquesta generació bloc, fa escassament un any que tinc obert el calaix de sastre i tinc poc temps per expressar-m’hi. Però m’informo assíduament a través d’internet: llegint premsa electrònica, les notícies de televisió o donant un cop d’ull a blocs diversos.

Ara bé, em sento totalment identificada amb aquesta característica que l’articulista considera que té la generació bloc (polititzada…): "…practica un catalanisme que en molts casos porta al sobiranisme i que no acaba de trobar lloc en els partits polítics convencionals. ERC i, una mica menys, CiU se’ls podrien apropiar, només a mitges i encara a estones. El PSC, mai i ICV amb prou feines. Les esquerres tradicionals han envellit fatal a Catalunya i connecten malament amb la «generació bloc»…".

Ara bé, potser aquest tret no és de la generació bloc sinó dels blocs polititzats de ciutadans no militants dels països catalans. Tot depèn de si el concepte "generació bloc" és més o menys ampli.

Per altra banda, en el bloc polític de referència, que ja fa temps tinc enllaçat, Saül Gordillo comentava que hi ha poques dones en la blocosfera que es dediquin a comentar de política. Crec que té raó… el perquè? Doncs no ho sé. Jo sóc dona i penso que encara hi ha diferències socials de gènere. Les dones tenen poc temps per escriure, llegir i reflexionar sobre la política i la societat, el temps els cau a sobre pensant en solucions als problemes diaris: del treball remunerat i del treball domèstic.

Potser els homes són més pràctics i no donen tantes voltes als problemes del dia a dia, són més concrets a l’hora de pensar. O potser ja tenen totalment solucionat algun dels dos àmbits de les preocupacions diàries (el domèstic principalment), perquè tenen algú altra que pensa en això i se’n ocupa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!