29 de juny de 2006
Sense categoria
1 comentari

Flames

Finalment, després de 4 hores de tren i un quart d’hora buscant un taxi, pujàvem ja pel Carrer gran. Quines ganes d’arribar a casa! Però no vam poder arribar. El Carrer gran era tallat i ens vàrem desviar. Més amunt a la Travessera de dalt ens vam quedar encallats. Uns violents cremaven contenidors i destrossaven caixers. Però la cosa no acabava aquí, també tiraven pedres als motoristes i conductors. Si algú no es va fer mal va ser de miracle. Tot va passar en un moment…

Vàrem decidir baixar i anar a preu. Amb prudència ens acostàvem als lloc dels fets.

Semblava un país en guerra, a l’alçada de Sant Josep de la Muntanya el trànsit havia estat tallat per unes barricades incendiades. Les flames arribaven fins a 4 o 5 pisos d’altura i un fum negra ho enterbolia tot.

Per acabar-ho d’adobar no hi havia llum… Hi havia badocs que feien fotos amb el mòbil, la imatge semblava de pel·lícula…

Ara per les notícies he sabut que eren ocupes que protestaven per un desallotjament. Jo no veig que aquest comportament tingui cap raó de ser. Res no excusa la violència. Qui pagarà les destrosses? I si arriben a fer mal algú?

Com pot ser l’home quan es deixa endur per la ira! Ja res és racional, tot ho controla ella i ja no som conscients dels nostres actes… No sabem el que ens fem. La veritat és que és perillós fins on podem arribar…

  1. Sortia de coral, a Sant miquel dels sants i arribat a Sant salvador, vaig veure al fons del carrer que feien una foguera. -Renoi-vaig pensar, encara es conserven les tradicions i fan revetlla per sant pere (aprofito per felicitar tots els Peres). Fixant-m’hi, la foguera semblava que ocupava tot el carrer, que s’acostava perillosament a les cases. vaig decidir acostar-m’hi. A mesura que recorria el carrer sant salvador, vaig veure que la gent anava sortint al carrer o treia el cap per les finestres. Uns sortien esverats, els altres amb galledes i els altres amb extintors. Anava creuant cruïlles, els containers d’excombraries estaven pel terra i al mig del carrer (potser en vaig veure més de 20 llençats a mesura que passava), els de plàstics cremaven amb gran fumera pels carrers adjacents, els cotxes aparcats els havien col·locat al mig del carrer. Tot era un caos. Vaig començar a col·laborar amb la gent; movent entre tots els cotxes, aixecant i recol·locant els containers. Al carrer verdi hi havien posat dos containers amb tota la brossa llençada i una cadena amb cadenat (tancat en clau) de punta a punta del carrer per tal que no hi passessin els cotxes. Pel terra vaig trobar dos "escuts blaus" fets amb bidons amb uns forats pels ulls i unes corretges per dur-los. La gent parlava d’uns encaputxats que ho destrossaven tot i que anaven amb escuts, tots tapats. Hi havia gent molt espantada. La foguera més grossa era enorme (de dos containers a la vegada), però la vam poder apagar entre tots. Vaig baixar pel carrer verdi. Els carrers adjacents estaven a les fosques. Hi havia molta gent col·laborant a refer les destrosses, però ni bombers, ni policia, ni periodistes.
     
    Aquest matí­ he llegit els diaris, em penso que no reflecteixen la gravetat de la situació, ni l’abast dels carrers, parlen d’una parell de carrers i n’eren molts més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!