Per la popa del transatlàntic DIUE s’ha obert una escletxa i l’aigua no para d’entrar… El pobre DIUE va néixer amb un defecte de fàbrica, les seves parts són trossos d’antics vaixells que no s’acaben d’acoblar… Ni tan sols el capità coneix tot l’entramat que el forma, encara no ha tingut temps de resseguir tota la seva llargària.
Mentrestant, a la popa, on hi trobem un tros de l’elegant goleta DURSI, desmantellada per ser massa cobejable, les fissures grinyolen… Les juntes provisionals no acaben de rutllar, tothom està a l’espera d’una nova soldadura que cohesioni el vaixell, però per ara les autoritats encara no saben quina és la millor i mentre discuteixen, no deixa d’entrar aigua. No tenim ni paper per tapar forats…
Uns quants mariners ja han salpat en altres direccions, han agafat alguns bots salvavides i s’han llançat a la mar a veure si els rescata algun altre vaixell. Algunes unitats ja no tenen direcció, d’altres es queden sense personal i els que resten esperen que canviï el vent…
Realment és difícil fusionar vells vaixells que van a vela, amb d’altres que duen les últimes tecnologies… La labor no és fàcil, però el temps se’ns tira a sobre i cal donar un cop de timó! O anem tots a vela o a vapor o a motor de combustió…
Demà marxa un altre company, blocaire i amic. Com molts d’altres ha decidit prendre un altre rumb. És un mariner amb sort, trobarà aixopluc a molts d’altres vaixells, més petits, però més veloços i segurs…
Molta sort amic! Aquí ens quedem uns quants a bord, esperant que aviat puguem reprendre de nou el rumb!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut i a disfrutar!
Marc