Des de l’arribada del nou govern, passant per la desaparició definitiva del DURSI, la integració inacabada amb Indústria, la creació del Comissionat només de nom, la dimissió del Director General de Recerca, que fins avui no ha estat efectiva, fins a la retallada impressionant del pressupost de les universitats, les coses no van gaire bé i sembla que continuem enfonsant-nos.
En Josep A. Ferré ha aguantat tot el que podia. I així tots els que han marxat en aquests darrers 6 mesos. Han marxat, no només els dos directors generals, també han marxat subdirectors, caps de servei, responsables i funcionaris i interins rasos. Per entendre la magnitud de la tragèdia, en el meu antic servei format per 7 persones només n’han quedat 3. Tots han marxat pel seu propi peu i les places no s’han cobert. I la feina que feien no sabem qui la farà. Es deuen pensar que no fèiem res…
No pot ser que en un any, hàgim tingut quatre consellers, una comissionada, tres secretaris generals i dos directors generals, i que ara en vindrà un altre. Això no és estabilitat, això és una muntanya russa i no sabem quan pararem! No sé qui en té la culpa, però s’han de posar a la nostra pell…
A la Direcció General d’Universitat hi ha molta feina a fer i volem treballar i fer-la. Podem tirar endavant amb els mitjans que ja teniem, però no podem anar endarrere. No podem reduir personal, ni tenir menys recursos informàtics, ni retornar a tramitacions feixugues.
L’any 2010 ha d’estar en ple funcionament la reforma de Bologna, s’han d’implantar els nous estudis universitaris de grau i postgrau per no incomplir amb les directrius d’Europa, i això no es podrà dur a terme reduint pressupostos de forma significativa, ni retallant personal ni mitjans.
No sé si el President ho veu, si el govern n’és conscient…
Les nostres universitats són majoritàriament públiques, no poden dur a terme elles soles aquest procés amb una reducció de pressupost tan gran. El professorat no pot aguantar sol el procés de transformació sense cap ajuda… I la recerca universitària és tota la que tenim i no es pot aturar…
Les males notícies continuen i ara ens comuniquen que un company informàtic es va matar ahir amb la moto. Quin desastre! Estem de pega. Això sí que és terrible…
A veure si finalment fan un cop de rumb, amb uns objectius clars!
Menys la mort, tot es pot refer…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una de les prerrogatives dels diferents governs espanyols, inclosos els autonòmics, és saltar-se les lleis i els compromisos. Les directives Europees no seran una excepció i molt menys el Govern del Molt Honorable (és un dir) President Sr. José Montilla.
El Govern i el President solament busquen entaforar en nòmina els seus llepa-culs, i com que ara hi ha canvi de clientela s’està buscant un recanvi de discurs que maquilli el recanvi de directius.
La Generalitat de la Catalunya Autònoma és una institució plenament espanyola i per tant el caciquisme i el clientelisme polític són la primera i única explicació en la majoria dels cassos per a tots els canvis. Políticament l’any 2010 està com aquell qui diu al proper mileni.
Tot el tema educatiu és un enorme desgavell: es van comprometre més hores lectives sense mesurar-ne les conseqüències i avui no hi ha personal ni pressupost per portar a la pràctica el compromís que simplement buscava enganyar a la gent; no cal que parlem dels propòsits sobre l’anglés que serveix per confondre i eganyar rspecte les hores d’espanyol; el pacte per l’educació que es signà no solament fossilitza la segregació classista de l’ensenyament privat sinó que és la llavor dels guetos d’immigrants; si anaitzem el curriculum dels responsabes dels delegats territorials socialistes veurem que el seu mèrit no és altre que ser sindicalistes d’uns sindicats que no viuen dels treballadors sinó de les finances públiques; etc.
Una colla de sapastres s’ha apoderat dels valors de l’esquerra, dels valors del catalanisme, i el seu objectiu no és altre que viure millor que no els altres. Tenen els seus objectius molt clars, i la majoria de la gent ho intueix però la veritat és que no existeix un camí clar per aconseguir que en la política catalana hi concòrrin els millors.
Vigila que el President no et reprimeixi, que és molt més fàcil reprimir-te a tu que arreglar res de debó. Jo no el conec de res, però no li compraria ni una paperina de xurros.
Laia,
En Montilla no creu amb la universitat i la recerca. En parlarà una mica per fer demagogia.i veure si posa contents a alguns.
Alguns rectors han parlat amb ell i que els hi ha dit? Que l’Huguet. Ell és el responsable de què no tinguem departament.
Confon la universitat amb un centre d’FP de grau superior i això no té remei.
L’Huguet està content de ser conseller i mira, anem fent. Discursos buits de coses que desconeix.
Només espero que això no duri la legislatura. I no ho dic tant per el tripartit 2, ho només, ara, referit al nostre àmbit.
La política Montilla cap a la universitat i la recerca és l’esterilització