15 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris
Corpus
Miro i remiro l’ou com balla.
Ara roda cap aquí, ara roda cap allà.
La vida on ens durà? Caurà?
I cau… Però torna a aixecar-se!
L’impuls del raig l’alça i el fa de nou girar.
La gent se’l mira i calla.
Haurà existit mai un ou tan admirat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!