Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
M?agrada veure els judicis a membres d?E.T.A. quan al públic hi ha ?els altres?. És de les poques oportunitats que tenim per veure patir els espanyols. Per veure?ls amb el cap cot. Per veure entrar gols a la seva porteria.
No defensaré des d?aquí el Sr. Txapote ni les seves opcions de vida. A mi aquest paio m?és força indiferent. Però veure la cara d?enrabiada, de profundament emprenyada, de la María San Gil i de la resta d?espanyolistes del País Basc és molt enriquidor.
Aquí no tenim oportunitats semblants. Ja m?agradaria veure els Immigrants Ressentits o els del PPC ben furiosos, dolguts… Ben al contrari, darrerament els veiem cofois i celebradors. La seva alegria és la nostra pena. I vice-versa. Cal no oblidar-ho. (…)
La vídua del feixista Ordóñez va aprofitar la presència de càmeres per atacar i insultar el Govern Basc. Si algú té la temptació de sentir pena per ella, que l?escolti i li marxaran les ganes de cop. Però queda clara l?opinió dels espanyolistes del País Basc sobre el Tripartit basc : l?odien a mort. Alguna cosa molt bona deuen estar fent quan provoquen reaccions tan furibundes en l?enemic. Cal prendre nota.
Penso que aquest és una mica el camí : fixar-se en allò que detesta l?enemic i reblar sobre aquest clau. Martellada rere martellada. Provocant un distanciament mental. Allunyant-los de nosaltres. En definitiva, preparant-los psicològicament per a la separació.
Sense oblidar de mirar-los als ulls sense sentir cap vergonya, sense demanar perdó. Tot això, Txapote-ando al riu de la llibertat, al mar de la placidesa, a l?estany de la serenor.
Afegit 01/12 : Potser al posting no queda ben expressat. Estic a favor de trobar allò que fa mal a l’enemic, que emprenya, que provoca mal de ventre, que condueix a la separació anímica…. però naturalment dintre de la legalitat. Un exemple, anar obertament en contra de la candidatura de Madrid a l’Olimpíada.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De vegades és pot pensar que ETA és l’escut del PP, i que sense aquest sostre d’ETA no existiria el PP, almenys tal i com avui el coneixem.
Al PP li han dolgut els seus morts, com a tota persona humana normal li dolen els seus. Però ben vinguts siguen els seus morts i tots els sacrificis si són en nom d’una suposada unitat de l’Estat espanyol i de passada alguna qüestió més.
Benvolgut amic, costa de trobar nacionalistes com tu, perquè la majoria són bones persones, per això t’agraeixo especialment el favor que em fas. Dir que gaudeixes (ho trobes "enriquidor", quina metàfora més encertada) veient emprenyada una dona que va veure assassinar davant dels seus nassos un ésser humà el dia que mira la cara de l’assassí, m’estalvia qualsevol demagògia. Només he de llençar aquesta frase a la tertúlia de demà a la Cop i ja estarà demostrada la meva tesi de que els nacionalistes són uns terroristes.
Continua així, però tampoc no et passis, que al final es pensaran que els escrivim nosaltres, aquest comentaris.
Un petonàs, bufó,
Frederic Elssants
Els teus comentaris no m’agraden molt perquè et un nacionalista tristíssim. Aquet d’avui em confirma que o no tens ni idea o ets una mica imbècil. Es una pena de comentari.
Quan surt el tema del terrorisme és quan s’aprecia clarament la teva condició: admires als terroristes, enveges el seu atreviment i gaudeixes el dany que fan. Això ets tu, un castrat que somia amb les fetes d’aquests assassins menyspreables en tota societat humana.
En Catalunya no hi ha terrorisme per dues coses: perquè la immensa majoria de la població és bona gent i perquè el residu de canalles com tu no teniu el valor necessari per a cometre crims d’aquesta magnitud.
Aquests assassins d’ETA tenen una cosa que tu no tens: la bogeria per a destrossar les seves vides i les de les seves víctimes. Tu ets un llepaculs en aquesta multinacional on et donen pel cul diàriament i un fill de puta les 24 hores dels teus dies.
Segueix podrint-te en la teva misèria.
Fotem-li que és en botxi.
Fa uns anys t’hagués menyspreat i insultat, com fan els de més avall, però després de com ha anat tot aquests últims tres anys, el que escrius sobre terrorisme, no em trasbalssa gaire.
Jo no defeso els terroristes, però he de reconèixer que les desgracies del PP, PSOE i ciudadanos, no em causen tristor ans al contrari.
També voldria dir-los als que t’insulten.
Que passaria a Catalunya, si s’encetés un proces d’autodeterminació?
Els espanyolistes es quedarien amb els braços plegats?
O els catalans hauríem de lamentar alguna víctima, nostra clar?
Cada vegada ho tinc més clar.
Per mi no calia l’afegit (blocus track que diria en Marcús) perque ja t’he entés.
Malgrat tot, aquesta dèria maniqueista que ens fa sentir com a propis uns morts que ens són aliens i com a aliens els que ens són propis fa que rebis comentaris (anònims, sempre anònims) de gent que no t’ha entés o que no t’ha volgut entendre.
Ja vaig parlar al meu bloc d’això fa temps. Sobre com ens "imposen" uns sentiments i ens fan sentir com a propis unes víctimes i indiferents unes altres.
Els mateixos que ens tiren a la cara les seves llàgrimes són els que diuen que treure ara els morts del franquisme és "remoure innecesariament el passat" i que tot això "va passar fa molt de temps". Seguint aquesta lògica si ETA allarga la treva una mica més ja podrem dir el mateix dels seus assassinats….amb la diferència que aquests, mal que bé, han tingut judici i presó i els altres han estat amnistiats i oblidats.