Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Aviso : posting molt botxí. Sensibles, abstenir-se 🙂
M?encanta quan em paren pel carrer aquests pàmfils que recullen signatures pel tema de la sida. Sempre faig el mateix : Ah, molt bé, vull signar a favor de la sida ! Imagineu la cara que posen. Jo em pixo de riure !
La sida és una malaltia que em cau simpàtica. Em recorda la bomba de neutrons, aquella que mata gent però deixa dempeus els edificis, les fàbriques, les infraestructures… La sida és la bomba de neutrons contra la deixalla social : ataca la púrria, deixant indemne la gent civilitzada.
Fora d?alguns poquíssims i molt lamentables casos (nadons, dones violades…), la immensa majoria d?afectats per la sida entrarien dintre de la categoria de persones sense les quals el món està millor : presos, drogoaddictes i putes. No veig cap motiu per esmerçar tantíssims recursos econòmics, pagats pels impostos de la gent civilitzada, en un tema que només afecta un grupet de marginats socials i de gentussa. (…)
Bé, també afecta els maricons, que a mi em són força indiferents, sempre i quan siguin davant meu (no pas darrere… 🙂
Hi ha un argument més per no tenir pena pels sidosos : la immensa majoria d?aquests paios han contreta la malaltia voluntàriament. Això és fonamental : la sida no apareix, no ?et toca? : cal anar a buscar-la.
Puc entendre que als anys 80 hi hagués gent que la va contraure sense mala fe, donada la manca d?informació. Però, des de fa molts anys, tothom (parlo del món civilitzat) coneix perfectament que compartint xeringues o donant-se pel cul sense ?protecció? tens un risc enorme. Si ho fas, és el teu problema. No demanis després que la societat esmerci una quantitat insolent de diners per solucionar la teva imbecil·litat. Tal faràs, tal trobaràs.
És cert que hi ha altres malalts o accidentats que també s?han posat voluntàriament en risc, malgrat ser coneixedors dels riscos. Parlo de consumidors d?alcohol, tabac o vehicles. La diferència és que hi ha enormes impostos sobre aquests consums nocius, de manera que els alcohòlics, els tabaquistes o els conductors de vehicles ja aporten un munt de recursos a la societat.
Els malalts voluntaris de la sida no aporten res. Però, en canvi, exigeixen uns recursos que no mereixen. Cal plantar-s?hi. Sobre tot, perquè tots aquests recursos malbaratats es podrien adreçar a malalties que realment no han estat auto-infligides, com és el cas del càncer, de les malalties víriques, l?alzheimer, les al·lèrgies… Des de fa anys, les partides per a la recerca oncològica han davallat. La sida se les ha endutes. Val la pena ? Siguem pràctics amb els diners dels contribuents !!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho sospitava però ara n’estic segur: tu vas de nacionalista però tu ets un fatxa. I se que no són termes contradictoris, naturalment.
També podries haver afegit que la SIDA és un càstig diví. No series el primer a dir-ho. Anims i endavant sempre.
Botxí o víctima tant em fa.
La veritat és que escrivint aquest post- potser vols emular al pallús del Sostres- o és un ignorant o simplement un malvat.
Tant em fa, de fet a partir d’ara ja sabem on podem trobar un botxí de veritat!
Nota¨: substitueix allà on poses malalts del sida per catalans i estaràs en el bingo de la cope i si poses jueus i gitanos amb la SS hitleriana i si poses negres en el KKK o els fatxes de vallecas.
Estem davant un individu que està enverinat per alguna cosa tan letal per a la ment com el poloni 210 per al cos: ideologia nacionalista (en aquest cas la víctima es diu Catalunya).
L’escala de valors resultant està a la vista: LA PÀTRIA és l’única cosa. Aquest concepte abstracte que només ha causat dolor i sofriment als homes i dones de bona voluntat. Els dolents de totes les èpoques ho han utilitzat per a sacrificar als humils en les seves guerres.
Els éssers carn i os, són menyspreables. Amb la mateixa fatxenderia ignorant que un oficial de les SS obria la espita del gas en els camps d’extermini de l’Alemanya nazi, aquest pallasso de Botxí escriu cosas com aquesta.
Tots els adjectius que se’t dediquin queden curts. Només que sàpigues, que cada acte de maldat que comets t’ho carregues en la "compte corrent". No saps del que parlo? En la tradició hindú es diu karma. Ho duus de p. mare: Tens ja instalat el SIDA en la el teu karma.
Podria queixar-me del teu estil ‘periodístic’, però em quedaré amb el contingut del teu post. Tens raó: el VIH és una lacra social que afecta (deixant de banda als homosexuals) als col·lectius més marginats i castigats per la nostra societat. Però discrepo totalment del teu plantejament perquè és incomplet:
1) ‘Deixant indemne la gent civilitzada‘. Aquest comentari és gratuït. Les estadístiques oficials es basen en dades dels hospitals públics. No inclouen els casos que es donen entre la gent ‘civilitzada’ per la senzilla raó que aquests, els qui s’ho poden permetre, es fan tractar en clíniques privades, fins i tot a l’estranger, de manera que el seu anonimat i invisibilitat queden garantits. Una hipocresia a la que n’estem tan acostumats que ja ni la veiem…
2) ‘els alcohòlics, els tabaquistes o els conductors de vehicles ja aporten un munt de recursos a la societat‘, ‘Siguem pràctics amb els diners dels contribuents‘. Mira, m’agrada que plantegis aquest problema social com un problema econòmic. Què passa amb els empresaris i els seus guanys astronòmics amb aquests negocis de la droga i la prostitució? Aquesta és la vertadera lacra social i no els presos, els drogoaddictes i les prostitutes que només en són la conseqüència. La conseqüència més visible d’un negoci fóra de tot control administratiu, sanitari i fiscal . I he dit més visible, sí, perquè també és culpable d’una bona part dels ‘mals’ del nostre jovent, fills de ‘gent civilitzada’.
Suficients raons que justifiquen que no plantegem tot això de la manera que tu ho fas, com un problema particular de la gent que pateix la malaltia, perquè és un problema social al què hem de buscar una solució també social. I això és precisament el que hem de reclamar als nostres governants:
– Que no cedeixin davant la pressió i la corrupció d’aquest món i adoptin polítiques fermes.
– Que obrin el debat públic sobre el tema de les drogues i la seva legalització.
– Que es legalitzi la prostitució permetent que les persones que exerceixen aquesta activitat tinguin els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre treballador. No és suficient amb treure-les dels espais habituals perquè allà ‘embruten’ la imatge de la ciutat traslladant-les a l’extraradi on no es ‘veuen’ tant. El que cada dia veiem els usuaris de la C-32 és una vergonya pública. Quanta hipocresia!
– Que es prenguin mesures polítiques i socials que no afavoreixin l’augment de la delinqüència. No és casualitat que els països amb menys desigualtats econòmiques i un alt grau de desenvolupament humà tinguin un índex de delinqüència molt més baix.
Així que ja saps. Prepara un Manifest i jo mateixa t’acompanyaré a portar-lo a la Generalitat… Hem d’acabar amb tot això. Tens raó.
Dels comentaris que hi ha fins ara, que naturalment agraeixo perquè són l’opinió del lector, i aquesta sempre m’interessa, només la Reyes aporta alguna cosa en relació al fons del posting.
La majoria em parleu de nacionalisme, etc. Aquest posting no té ni una sola línia de política nacionalista. Ni una. Seria, podríem dir, política "social", naturalment criticable, si voleu.
El resum del posting, en una línia (ho dic, per centrar el tema) seria : hi ha un excès de despesa pública en la sida, que és una malaltia auto-infligida, en detriment de malalties de debò (càncer, alzheimer).
Tens raó des d’un punt de vista de comptable. Però t’equivoques en diversos extrems:
1. En investigació científica moltes vegades es cerca una cosa cosa i se’n troba d’altra. És a dir, de vegades 2+2=5.
2. La sida i la recerca oncològica tenen punts de tangència i trobada en recerques de mutació de virus, cèl·lules, etc. Mètodes que poden servir simultàniament a ambdues recerques.
3. No serveix aquella segregació entre gents civilitzades i no civilitzades. ¿o tu no pegares cap de kiki durant els ’80 i principis del ’90 sense funda? I et podia haver tocat la loteria de ple. I tenia un amic que li tocà la loteria i hi vaig veure la seua descomposició-horrible- fins que se n’anà. És curiós, era gai, i a la seua parella- també homosexual no li passà res. Això dóna què pensar i estudiar. Cosa que la sanitat encara no ha fet. I per ací podrien començar. Que diferenciava Jaume de la seua parella? Doncs encara no sabem i crec que ni sabrem, tal i com van les coses.
4. En tot cas, i sense personalitzar: tots els ser humans anem en aquesta càpsula espacial. La terra. I és de bon parit preocupar-se i amoïnar-se per d’altres gents d’Àfrica, Àsia , etc. que pateixen qualsevol malatia. Per pur sentit humanitari (d’Humanitat).
En definitiva l’apunt te’l critique perquè és molt curt de gambals no per les bajanades exposades pels comentaristes anteriors, excepte Reyes.
I a tu, que tens capacitat, no se’t pot permetre eixa collonada.
Cordialment, Josep.
Em dona la impressió que cada cop la gent té menys informació sobre els riscos de tenir malalties sexuals. És sorprenent perque jo recordo quan era jovenet que ens n’inundaven…i llavors la sida no existia. I si això passa aquí imagina al tercer món que és on aquesta plaga causa estralls!
Crec que caldria que tothom n’estigues ben informat, llavors sí que arribaria un punt en que podries dir que cadascú es troba el que busca. Fins llavors, no.
I posats a menysprear victimes, jo trobaria bé que cada cap de setmana quan ens donin les víctimes de la carretera ens diguessin quants n’hi han hagut per fer l’imbècil i quants són victimes d’accidents reals.
per no mostrar cap sensibilitat al sofriment dels altres i creure’t superior i més civilitzat per no tenir aquesta malaltia i creure que és impossible que mai la tinguis. Vigila, que mai se sap com podem acabar.
Tos els africans malalts de sida també mereixen desapareixer?
I les putes, perquè les poses al sac dels drogadictes? Potser moltes ni tant sols l’han escollit aquest ofici. Potser si el problema són els diners, el que caldria és que paguessin impostos per tots i ens estalviaríem moltes màfies i grans guanys que no tributen, i fins i tot unes mesures de seguretat i higiene en fer el seu treball.
Tal com ho planteges, ningú no pot estar d’acord amb la teva tesi: dir que estàs content que un ésser humà es posi malalt i mori és èticament inacceptable. Encara que sigui un drogadicte o un alcohòlic, desitjar la mort d’una persona que no ha fet mal a ningú és horrorós.
Però hi ha un tema que balla darrera, i que sí que és interessant: S’ha de prioritzar la investigació de les malalties sobre les que no es sap com prevenir-les (per exemple el càncer) per damunt de les malalties que, en un elevat percentatge són evitables (per exemple la sida)? Aquí sí que hi ha molta hipocresia, perquè la gent no creu que els problemes siguin idèntics, però s’ho calla.
Una forma de comprovar-ho és analitzar les estadístiques sobre la recaptació de la Marató de TV3. Les malalties sobre les que no hi ha dades científiques sobre la seva prevenció tenen molts més donants que les malalties, com el sida, en què hom te la impressió que sí que hi ha una certa culpabilitat o negligència del malalt.
De tota manera, tingues clara una cosa: la investigació crea riquesa, directament o indirecta. És el que li falta a aquest país
Trobo molt bé que digues el que penses, ara, amb tota humilitat voldria fer-te un pensament: Ho has reflexionat bé tot això?