Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
L?amic Nil ha preguntat d?on podem treure els calers que han de finançar la nostra llibertat. Té molta raó : escriure el bloc és de franc, ens ho passem bé, però la seva utilitat és migrada. Aquestes són les meves idees :
Els catalans tenim una important tara històrica : no sabem calcular el ?mig termini?. Som bonets al curt termini, i per això ens sortim prou bé amb empresetes familiars i amb esdeveniments no massa duradors en el temps. El llarg termini, o sigui, el ?somniatruitisme? penso que tothom el desitja (no dic que el tingui clar) : la gran majoria signaria la llibertat dintre dels propers 100 anys.
Però no tenim traça maniobrant en els propers 15-25 anys. No tenim empenta. No sabem aprofitar el que tenim, sempre anem amb pors, i sempre actuem pensant que els altres no es poden enfadar.
Per no sortir d?Europa, pensem en el mapa del nostre continent fa 20 anys. L?URSS, Iugoslàvia, Txecoslovàquia… ¿ Què tenien els estonians, els eslovens, els montenegrins, els croats, els lituans… ? NO RES !!! No tenien ?la Caixa? amb uns actius de 200 miliards d?euros (33 bilions de pessetes!) . No tenien una Generalitat amb competències importants, ni una TV3, ni un aeroport (fins i tot subordinat) amb 30 milions de viatgers, ni una de les ciutats més importants del món per negocis i congressos, ni diaris que venen centenars de milers d?exemplars com La Vanguardia o El Periódico…. (…)
I se n?han sortit. Per què? Perquè les seves classes dirigents han tingut empenta i visió a una mica més llarg termini que la propera legislatura. Nosaltres, no. Nosaltres malbaratem el que tenim, i després ens queixem. Un parell d?exemples d?ineficàcia i manca d?empenta :
La televisió per cable. Li vam fotre un gol a Madrid rebent la gestió gairebé total de la televisió per cable, una mica com a contrapartida de la manca de competències en televisió ?per antena?. Vam fer una llei a priori molt potent, vam dividir el territori en dues zones per no afavorir la concentració, vam impedir legalment la formació d?una xarxa d?àmbit estatal. Tot això, sobre el paper.
La inicial Menta es va transformar en Auna, després en Ono… i tururut viola ! S?ha acabat la televisió per cable catalana, ja és una xarxa estatal. Què hem fet? No res !! No conec fil per randa el plec de condicions, però estic segur que la Generalitat hauria pogut impugnar la concessió per modificació substancial de les condicions de contractació.
Per això hagués calgut tenir pebrots d?exercir les competències i enfrontar-se als poders econòmics que hi ha darrera Ono. Però no. No hem fet res de res. No hem plantat cara, no hem tingut nassos de tancar les emissions per cable, i a prendre pel cul.
La telefonia. Mentre els bascos bastien Euskaltel, un veritable operador basc de telefonia, aquí ens omplíem la boca de que teníem la seu de Retevisión (el primer operador alternatiu a Telefónica). Que ha quedat de Retevisión? L?esquelet. Retevisión ja no és l?operador telefònic alternatiu. Madrid ha tornat a endur-se la totalitat del pastís telefònic. Això sí, la Caixa és el primer accionista de…. Telefónica !! (Nota : Suposo que el Fernando Alonso estarà ben cofoi de tenir un patrocinador tan solvent… mentre el Pedro de la Rosa no té ni un duro a la butxaca que li permeti accedir a un cotxe.)
Hi ha molts més exemples : (a) concessions d?emissores de ràdio a empreses que no respecten les disposicions legals catalanes i no són mai sancionades, (b) competències en espectacles que permetrien catalanitzar el cinema però que no hi ha pebrots d?exercir, (c) importants empreses catalanes que han estat absorbides i desballestades (Fecsa, Banca Catalana…) i mai no hem utilitzat la potentíssima xarxa de caixes d?estalvi per fer ?nuclis durs? d?accionistes, tan habituals a Madrid o a Alemanya…
Per a què volem tantes competències si no tenim nassos d?exercir-les sense manies quan toca ? On són els diners ? Els tenim a casa, amic Nil. El que no tenim és cap mena de voluntat política de fer res que molesti de debò a Madrid. El que no tenim és una dinàmica de fer servir tot el que tenim a l?abast, que és molt…
Hi ha un culpable : Convergència i Unió, i la seva política habitual d?arronsar-se a la primera dificultat. Han fet una cosa bona, i ha estat vernissar de catalanitat molts àmbits que abans ens eren aliens, fer de la catalanitat (no diria del catalanisme) una opció majoritària ( en això, els Ciudad-anos tenen raó ).
Però han fet una cosa criminal : anestesiar la societat, emparar-se en la convivència (paraula màgica de Pujol) per defugir qualsevol enfrontament necessari, renunciar a mobilitzar la gent. I això, després de dues dècades, ens ha deixat on som : rondinant i veient com ens passen totes les oportunitats pel davant. Per cert, ERC ha sortit una bona alumna, fa exactament el mateix.
On són els diners ? Sobre tot, a les caixes, que fan tanta obra social i tan poca obra nacional. I també a la Generalitat. I després, a Acesa, al Banc de Sabadell, a Gas Natural…. Els diners, tan a prop nostre, tan lluny de la llibertat…
(Nota : de tota manera, malgrat la culpa de CIU, segueixo pensant que era menys dolent un govern nacionalista que no pas Montilla & Friends).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Bon equip formem amb aquesta gent realment….
I si aquests han de ser "els nostres" imagina’t "els altres". Només així es pot entendre que faci tres-cents anys que estem com estem i que quan tenim alguna oportunitat de refer-nos encara que sigi minimament (com amb la negociació de l’estatut per exemple) no desaprofitem l’ocasió per a desaprofitar l’ocasió, barallar-nos entre nosaltres i intentar treure cadascú allò que pugui.