Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Tenia ganes de fer un posting monogràfic sobre aquesta plaga. Jo em prenc això seriosament : la seva presència és fins i tot pitjor que la investidura del Tontilla. Cal que reflexionem sobre com actuar (posting una mica llarg, però no l’he pogut escurçar més).
Primera opció : la presència i possible creixement d?aquests malparits pot afeblir el PSC i el PP. A curt termini poden beneficiar electoralment CiU i ERC, via Llei d?Hondt. Compte amb la carambola : un copet d?ànim a l?esquena dels Immigrants Ressentits pot fer bellugar la bola negra als partits espanyolistes majoritaris. Què hem de fer ?
Tinguem-ho clar : el possible benefici a curt termini és un error que pagaríem caríssim. Cal enfonsar aquesta gentola, encara que això suposi fer retornar aquests vots al PSC. Aleshores, l?estratègia ha de ser silenciar-los tant com sigui possible. Per a això trobarem la complicitat del PSC i del PP : no ens faci recança. El pitjor PP és millor que el millor Immigrant Ressentit. Ras i curt.
Segona opció : què fer amb el Grup Mixt al Parlament ? Hem de fer tres coses : (a) Fer créixer aquest Grup numèricament. CiU i el PSC haurien de cedir un escó cadascun cap al Grup Mixt. D?aquesta manera els Immigrants Ressentits hauran de compartir protagonisme, minuts al Ple i presència a les Comissions amb altres parlamentaris, aigualint completament les seves opcions. Això és jugar brut, sí… i què ?? (…)
(b) Explotar totes les opcions reglamentàries per treure?ls fora dels màxims llocs possibles, sobre tot de les comissions especialment sensibles (CCRTV, Cultura…) Arribar a un consens a TV3 i Cat.Ràdio per no parar gaire esment al Grup Mixt. Al Grup Mixt no se?l convida a debats, això ha de ser una norma. Mirem TVE : ¿ quan heu vist Eusko Alkartasuna o Nafarroa Bai als programes d?aquesta emissora ? Per això és especialment important que hi hagi més parlamentaris, a banda de la plaga.
(c) Finalment, al meu parer, cal no debatre amb ells. Quan xerrin, sigui al Ple o a les comissions, que xerrin… Que ningú no els repliqui. Acabat el seu discurs, es passa pàgina sense entrar en cap diàleg, simplement es vota ?no?, i avall. Tot debat pot anar en contra nostre : mai no els convencerem, no val la pena ni parlar-hi amb ells. En canvi, la fatxada que els vota es veurà esperonada si veuen que ens fan modificar l?agenda política. Cal que perdin tota esperança de que cap proposta seva serà mai debatuda ni contestada. Es vota ?no?, i es deixa de perdre el temps.
Tercera opció : com tractar-los i esmentar-los ? Primer de tot, hem de saber que el millor és fer-los el buit. No existeixen. No cal parlar d?ells, com no es parla de Falange. De tota manera, penso que cal seguir unes línies clares :
(1) No parlar d?ells (fora dels nostres cercles ) com a fatxes, espanyolistes, enemics de Catalunya… Això és el que volen : victimitzar-se, fer-se els perseguits per raó de la seva ?natural pertinença a Catalunya i Espanya?. Ells volen l?enfrontament contra els nacionalistes, per raó del nacionalisme. Per a nosaltres, ells són uns pallassos. Talment com van ser els partits del Gil y Gil, o el Ruíz Mateos, o el Mario Conde. No entrem a debatre idees : amb pallassos antisistema no es pot debatre. Això pot fer allunyar d?ells alguns sectors indecisos. No ens sàpiga greu de coincidir amb el PP amb aquest tipus d?arguments.
(2) De tant en tant podem afegir epítets clarament degradants, com Immigrants Ressentits. És clar, amb ressentits no es pot parlar, no són capaços de dialogar, no són racionals… Un altre que m?agrada és ?els que volen rematar la feina que Franco va deixar inacabada?. Queda clar que els critiquem per pallassos, però podem afegir, si convé, algun argument de reforç. Però no busquem argumentar. Si fem debat donem opcions. Les afirmacions ofensives no es debaten, es llencen i prou. Podem dir que són ?evidents?.
(3) Cercar els seus elements més radicals. L?Albertito es fa el simpàtic, el moderat, diu que ?el Carod ha canviat positivament?, es presenta com una víctima injusta de difamacions… L?Albertito és un pallasso, un putxinel·lis dirigit pels veritables dolents. Porten quatre dies i ja hi ha hagut veus dintre dels Ciudad-anos demanant més contundència, més radicalisme. L?Albertito està essent intel·ligent i apareix com l?única veu autoritzada. Aleshores, anem a cercar els dolents. Palesem les diferències, fins i tot les discrepàncies. Donem veu únicament als més histriònics. El pitjor que li pot passar a aquesta gentola és que es barallin entre ells. Aprofitem-ho.
(4) Finalment, si ens veiem forçats a debatre amb ells, fer-ho des de la moderació. Volem que no passin de 90.000, no ens mostrem ultra-radicals amb audiències potencialment espanyolistes. Al contrari. Nosaltres, els nacionalistes, podem ser els campions del bilingüisme. Si ens parlen de l?escola, parlem del cinema, de la retolació de productes, dels exàmens de conduir o del Congrés de Diputats. Que sí, que sí, que d?acord amb el bilingüisme, però el bilingüisme real, oi?
La llavor del maligne ja està plantada. Cal ofegar-la abans no creixi. Aquesta xusma ressentida i inculta és fàcilment manipulable pels seus cabdills intel·ligents. No és poca broma. Ens juguem massa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els monstres (o càncers) es maten de xicotets. Tu sí que has entens el País Valencià. En fer la mili, a València, se n’aprèn d’allò més. Psss Silenci………….. N’existe pas.
Una abraçada…….ehhhhhh virtual.
Totalment d’acord, l’altre dia en un programa de ràdio on debatien els dirigents de totes les joventuts dels partits amb representació parlamentària, era si més no curiós veure com el que més "rajava" de ciudad(anos) era el dirigent de "Nuevas generaciones".
Realment si tenim sort aquesta colla es desfaran des de dins del partit i des de fora mitjançant el PP. Per una vegada que podem "fer de dreta" i veure com els nostres enemics es divideixen i firmen la seva acta de defunció, aprofitem-ho! Seiem còmodament i gaudim de l’espectacle!
Consulta un psiquiatre; te podrà ajudar, i ara n’hi ha d’econòmics.
Crec que ningú s’ha preocupat tant encertadament per ells.
Però ells estan per veure si és preocupin desencertadament per ells.
Aprofitem que cal refer la llei electoral per a apujar el llistó del 3 al 5% mínim de vots per a entrar al Parlament.
Al País Valencià van fer la llei així amb l’objectiu declarat i descarat de barrar el pas com sigui posible als nacionalistes. Bé, doncs, perque no actuem igual? Sempre hem de passar-nos de bons?
D’altra banda, jo no estic d’acord amb el que proposes de menyspreu i no fer-los cas…jo no hi tindria cap tracte diferenciat. M’explico:
A) 3 escons a quina respresentació als mitjans públics correspon? Doncs això és el temps que se’ls ha de dedicar. Tanta història amb els temps dels partits i aquests pringats estan fent que tothom els faci publicitat gratis, això ja li fa el Mundo i la Cope, home!. Comprenc que la novetat resulta curiosa però ara ja hem d’entrar a la normalitat. Temps que surtin per la tele? Els mateix que surtia el CDS (si fa no fa)
B) Sóc més partidari de la ironia socràtica. Quan algú d’aquests vulgui debatre, com que parteix de falàcies (el castellà està perseguit, etc) fem-lo raonar fins que caigui en contradicció. No és gens dificil, la gent que es fa moltes palles mentals es fot de morros en veure la realitat.
C)Quant menys se’n parli millor.
Un conegut del País Basc em diu que allà també volen fer un experiment semblant amb el Foro Ermua i tot això. Es veu que volen "pescar" gent com en Savater, Rosa Diez o Redondo-Terreros (tots socialistes, ves per on).
També sento dir que l’objectiu a mig termini (suposo que abans de les properes eleccions espanyoles) és crear un partit (España y Libertad és un nom que es baralla) a nivell estatal que agafi vots del PSOE: No m’estranyaria que Bono o Rodriguez Ibarra acabin formant-ne part.
Dic això perque quan l’operació a nivell estatal estigui en marxa els Ciudadanos també es retrataran, mostraran la cara més "fatxorra" i anticatalana. De "coses que interessen realment a la gent" i " de superar els debats identitaris" passarana parlar d’Espanya. Tindran els dies comptats doncs (A Catalunya vull dir, a Espanya ja s’ho faran).
I pel que fa als immigrants susceptibles de votar aquesta gent, jo no em preocuparia gaire. Sociologicament parlant, és el sector poblacional que s’absté sistemàticament.