Bloc Botxí (v. 2.0)

Ara ho deixes córrer ???

Ara que, encara, podem divertir-nos més. Bé el cas que com bé es diu en l’altre post, t’enyorarem si al cap i a la fi plegues.

Sempre es sa, molt sa, tenir un costat fosc, bèstia, un costat on les coses son com es senten i no cal parlar-ne. Aquest lloc era teu, ben teu… crec que era la teva intenció i així ha sortit fins al final, per aquest costat felicitats.

Jo he participat a vegades en el teus articles, uns cops al teu costat i d’altres no estant-ne d’acord. Sempre m’he sentit ben rebut, en uns i en altres i hem ‘debatut’ per sobre en temes que ens envolten a nivell ‘socio-laboral’. La feina té aquestes coses, gent amb càrrecs propers, pel que fa a vivències, et permeten reflexionar d’allò que vius o has viscut i de que has pogut extreure’n del cas. Recordo el post de Repsol a Bolívia, dels sopars d’empresa…

Bé, tanmateix, no vull que tanquis la paradeta sense acomiadar-me dient que serà un disgust anar a Vilaweb i no trobar-te (poc o molt) com d’altres blocs que, per mi, s’han tornat de visita obligada i melangia temporal en cas de no trobar-hi noves aportacions (només citaré un, Registres Particulars… però en podria llistar una dotzena tirant pel baix).

Molta sort, siguis on siguis, jo no hi posaré cap anotació al últim post del bloc. Es teu, tot teu, te l’has guanyat des el començament. El disfrutarem, malauradament, com aquella nit amb aquella noia que saps que no et durarà per l’endemà i saps que no hi pots fer res per retenir-la. Així serà el teu missatge…

Gràcies, i fins la propera (que no sigui la última).

Jaume.

… ja no esquitxaràs més el meu jardí? Que els decibelis d’aquestes festes a crits que montes a casa teva ja no pertorbaran el descans de la teva veïna? I el pitjor de tot, sobre quin rar espècimen independentista faré la meva tesi ara? Completament  d’acord amb la teva germana. Tens moltes coses a dir… i encara no les has dit totes!
Et trobaré a faltar, noi. Molta sort! 

Els darrers estudis sobre el cervell parlen de clapes acumulades. A la base estaria el primer cervell, anomenat reptilià, i a sobre han anant acumulant-se clapes fins arribar als lobuls.
El reptilià només té la funció de satisfer les necessitats bàsiques, com ara, l’alimentació, la supervivència i estendre els gens el més possible. Aqui no hi ha cap possibilitat d’altruïsme, tota la seva pensa és egoista.
La clapa més evolucionada permet la reflexió és adir, "cogito ergo sum" o plà i català: penso que penso i sé que penso. És el cervell que determina la humanitat, amb la solidaritat, la pietat, la col.laboració, l’estima, etc. etc. tot això permet l’altruïsme i el respecte del proïsme.
El cervell reptilià no està atrofiat, segueix funcionant i assegura les necessitats orgàniques. Com ja hem dit totes les seues tasques són egoistes.
Com també sabem i comprovem cada dia la natura és molt cruel i no ha dotat totes les persones humanes igual i, és clar, tampoc amb la mateixa capacitat cerebral: hi ha qui no ha arribat a desenvolupar els lobuls i funciona només amb el cervell reptilià. Té la mateixa fesomia que la generalitat dels individus, parla, arriba a saber llegir i escriure i pot tenir algunes capacitats superiors que, clar està, estan al sevei de les tasques del cervell reptilià.
No està molt clar si amb el degut esforç els que funcionen solament amb el cervell reptilià, com tu, poden arribar a fer funcionar el cervell responsable de la humanitat; en qualsevol cas paga la pena intentar-ho.
Qua vagi bé

No fotem Botxi, el país se’n a la merda, anem pel cami del pedregar, he de suportar com el meu partit (ERC, no sé si per molt temps) entrega el país a la puta escòria espanyolista sociata.

I ara dius que plegues. NOOOOOOOOOOOOO!

Repensateu sisplau, no ens deixis

Nil ( membre del Col.lectiu 1707)

Qui dirà ara les coses clares com només tu les dius?
Reconec que moltes vegades he pensat "aquest tio està boig", però crec que els teus comentaris en el fons sempre tenien una reflexió molt interessant. Potser perquè tothom vol ser tant políticament correcte, fa falta algú que expresi les coses tal i com surten de dins, sense el filtre del sentit comú o de no voler ofendre ningú.

Vaig conéixer el bloc per casualitat, un dia que va estar en portada a Vilaweb. El vaig llegir i com que em va agradar, no recordo quin post, el vaig guardar a les adreces d’interès. A partir de llavors m’he convertit en un dels fidels seguidors del bloc, sens dubte el que més segueixo, i si fos una telenovela, estaria cada dia a l’hora en punt assentat davant de la televisió per llegir el teu post.
Entenc que estiguis cansat i vulguis deixar-ho un temps, però és llàstima que una veu com la teva s’apagui i es dissolgui una mica la comunitat que s’ha format al voltant d’aquest bloc. Potser després d’un temps de descans et podries plantejar de reprendre-ho d’una forma més lleugera, potser fixar-te només un post cada setmana o fins i tot cada dues setmanes. Et podries convertir en com una mena de bloc periòdic que sortís sempre amb el mateix interval… no sé, respecto la teva decisió, però pensa en alternatives d’aquestes.
La guerra encara no l’hem perduda (encara que no sóc optimista) i per això penso que veus com la teva són importants per despertar una mica de l’anestesia col·lectiva a la que estem sotmesos.

Ja que has dit que et podem preguntar coses, sé que treballes molt i molt, per això et volia preguntar si creus que aquesta vida d’executiu de viure absorbit per la feina, val la pena. Si el bon sou compensa tot el temps que s’hi ha de dedicar. Suposo que si la fas és perquè creus que val la pena, però estaria bé que expliquessis la teva opinió sobre això. És una curiositat que tinc.

I res més, desitjar-te molta sort i que tornis a estar per aquí molt aviat.