19 de maig de 2012
Sense categoria
2 comentaris

Búger

Venim del nord, venim del sud, venim de lluny, de mar enllà,…. i ens hem retrobat a Búger, a Mallorca, a les I Jornades de Blocs i Literatura, per saber que encara som i serem,… i ha estat un plaer escoltar des de la invisibilitat, la diversitat d’accents d’una llengua amenaçada i perseguida des de fa segles i constatar  que cap accent ha estat entès com altra cosa que una riquesa que es transforma en goig quan pot ser compartida, i ha estat sorprenent tenir notícia de la precisió en la percepció d’una Xesca Ensenyat realista i fabulista per part d’una gent que no l’ha coneguda mai en persona però que n’ha sabut abstreure les característiques més essencials per entremig de les línees d’un bloc que encenia i apagava focs des d’un hidroavió Canadair.

I ha estat emotiu conèixer els entrellats d’un dietari secret o simplement íntim i que ara ja no ho és perquè ja és de més gent, i ha estat enriquidor descobrir que som com els conductors d’aquells vells camions que s’arrancaven amb una maneta, perquè els nostres ordinadors són tan incòmodes i primitius com aquells obsolets vehicles, i que no cal tenir rancúnia del llibres electrònics perquè són capaços d’emmagatzemar tota la biblioteca de la Fundació ACA en una petita targeta, ni han de fer cap por perquè la tinta electrònica no fa mal a la vista, i ha estat ablanidor comprovar com és pot transmetre emoció suprema tallant les ales i el cap a un ocell de paper, i ha estat motiu de reflexió el que ens hauríem de plantejar el tema de la destinació final dels escrits del bloc, i la seva conservació i arxiu perquè, en ocasions, per la seva qualitat no haurien de ser considerats mai material efímer, i ha estat aclaridor descobrir que ja no hem de demanar permís a ningú per ser músics o escriptors, que simplement hem d’escriure o fer música i posar-la a la xarxa i comprovar si ho som o no, i ha estat meravellós adonar-se’n que ja no cal demanar permís a ningú per ser qui som.

Enllaçats pel català ho hem redescobert a Búger

Text i imatge: l’espectador invisible

  1. Efectivament , amic , no hem de demanar permís a ningú per ser qui som, ni per reunir-nos enllaçats, ni per fer comunitat, literatura i país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!