Dimarts es va fer pública una declaració de més de 40 militants d’ERC, la majoria joves professionals, alguns empresaris, i alguns interessants càrrecs institucionals (membres del govern, alts càrrecs i regidors) en suport a Reagrupament i les candidatures d’en Joan Carretero i la Rut Carandell.
Hi ha el cas, a més, que alguns dels signants de la declaració, havien signat abans per altres candidatures.
Tol plegat és per a mi un honor comptar amb aquests valents a les nostres files, a les files de la gent que creiem en el paper trascendental d’ERC en la lluita per la independència, i que justament per això apostem per un canvi real a ERC, que justament per això apostem per l’única força que el defensa, que garanteix la renovació: Reagrupament, i el tiquet de presidència i secretaria general de Joan Carretero i Rut Carandell.
Conec alguns dels signants. Entre d’altres l’Emili Valdero, secretari de Comerç i Turisme, que encapçala la declaració, al costat d’en Carles Rion i en Carles Barcons. L’Emili és un dels meus més grans amics, de fa molts anys. I és també un d’aquests amics amb qui el segon tripartit ens havia distanciat. Ara hem recuperat, feliçment, el plaer de l’amistat i de treballar conjuntament en una causa en la que creiem fermament. Vaja, jo m’hi incloc simplement perquè vaig al darrere ajudant en el que puc. Però davant dels valents, això és l’únic que es pot fer. Posar-se a disposició. Ho vaig fer amb en Joan Carretero i la Rut i ho he fet ara amb l’Emili.
L’Emili és, a més, una de les persones més capaces que he conegut. Doctor en Economia, professor titular de la UB… treballador incansable, hiperactiu, etc. És una de les perles d’aquella famosa FNEC que vaig descriure en un post. Allà ens vam conèixer. Ell, un dels líders a Econòmiques i jo a Dret. Després, ja a ERC, va impulsar el mític casal “6 d’octubre” i va ser president de la federació de BCN de les JERC.
Però hi ha molts més signants amb els que amb orgull puc dir que m’hi uneix l’amistat (bé, i fins i tot la sang, que també hi ha un dels meus germans!) i ara, a sobre, puc dir que també l’honor d’estar al mateix bàndol.
No cal insistir en la importància d’aquest gest. Em sembla que és per a tots prou evident que cal tenir-los molt ben posats per fer un pas d’aquesta naturalesa i a aquestes alçades de la película. Però allò realment rellevant és la importància política que té. I és molta.
D’entrada perquè destrueix de soca-rel les falsedats i insídies que s’havien escampat contra Rcat. Aquesta declaració i les persones que la signen són la prova més clara que l’únic motor de renovació és Reagrupament, és, com diu la seva declaració, el canvi real. Sense maquillatges, sense dubtes, sense sospites de connivències. Reagrupament, les candidatures d’en Carretero i la Rut són l’única renovació possible.
Segon, perquè enforteixen extraordinàriament Reagrupament a Barcelona. Sempre s’havia dit que Rcat no tenia implantació en àrees urbanes. Això no era cert, evidentment, però és que a més a més a partir d’ara ja no ho podrà dir ningú, atès que la majoria de signants són de diferents casals d’ERC de BCN.
Tercer, perquè incrementa públicament el talent a disposició d’RCat. I això és important perquè de talent ja n’hi ha, i molt, a RCat (també de modèstia, a diferència d’altres), però també perquè són una evidència de saber treballar amb aquest talent. Només cal veure, al web d’RCat, els actes en els que participarà l’Emili. A treballar. Aquesta és la clau. Tothom a treballar.
Quart, perquè el compromés creix. Des que ha començat la campanya, els actes d’RCat, tant de la Rut com d’en Carretero, han omplert totes les sales on han convocat. I a més a més, la gent n’ha sortit satisfeta del que ha sentit, del missatge que ha rebut. Des del seu neixement, RCat no ha parat de crèixer. I aquesta última declaració és una altra evidència d’aquest creixement, d’aquesta capacitat per sumar esforços, per convèncer, per arribar a la gent, per retornar la il·lusió.
Només puc dir, per tant, que gràcies a tots els qui han fet aquest pas, que entenc no ha estat fácil, i que… benvinguts i a treballar per un canvi real a ERC, per l’únic canvi real posible, perquè la Rut sigui la propera Secretària General d’ERC i en Joan Carretero el proper president.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però si el que lidera aquest grup és dels que es va quedar en el govern quan els sociates van fer fora a Esquerra, és més, ni tan sols va voler signar el manifest d’Economistes pel No (http://www.economistespelno.com) per no perdre la cadira! Apa que va aviat el Carretero amb fitxatges d’aquesta mena!