Els suports a Reagrupament creixen en els darrers dies, i em sembla que no és casualitat. Hi ha per primera vegada l’esperança real de la victòria, per primer cop aquesta esperança s’ha visualitzat de manera palpable. Ho deixa clar la declaració “Per un canvi real a ERC“, signada per una quarantena de militants. I ja sé que la Catosfera no és representativa de res, però no us heu fixat qui és que batalla cada dia? qui és que protesta cada dia? qui és que escriu amb esperança cada dia? qui creu en el canvi?
Que la temença és un fet al sector Puigcercòs-Uriel és indiscutible, i així ho demostren algunes de les (poc sofisticades) actuacions del primer, tema autocars; també les notícies que fan circular els de Cimera Extraordinària. Per cert, fantàstica declaració de Puigcercòs al Periódico, que llegeixo en un bloc de consigna (calabresa) anomenat Primàries republicanes. Després de refermar l’amor pel pacte amb els socialistes, afirma serenament: “Al tripartit li falta relat”. Fantàstic, fantàstic.
Al tripartit li falta relat. Algú entén que collons vol dir, això? Relat?
En fi, deixem-ho. Cal estar animats, és cert, però també prudència. I certa moderació en el to (servidor, el primer, consti). Perquè aquí no ha de guanyar pas el qui crida més, ni el que pixa més lluny. Cal que venci el que té la proposta més digna, la proposta més esperançadora per al futur del partit, i del país. Sobirania. Ergo, Carretero.
Ànims, i la falç al puny.