Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
No descobreixo les Amèriques si afirmo que Manel Fraga i Iribarne és un feixista. Un feixista militant, la carrera política del qual ha estat marcada per la sang i pel totalitarisme. El seu extravagant caràcter personal, totalitari i xulesc, l’ha portat a la realització de nombrosos espectacles veritablement penosos en públic. No és únicament el seu espanyolisme ultra, també és lamentable tot l’entramat de declaracions de caire homòfob i masclista que ha realitzat al llarg dels anys. És un fill de la dictadura sanguinària, al qual el canvi de règim no li ha alterat ni una sola coma la seua concepció d’Espanya: unidad de destino en lo universal!!! Recentment ha afirmat públicament que ens voldria veure a tots els nacionalistes penjats dels collons. Als nacionalistes de nacions sense estat, ja que els nacionalistes espanyols, aquells que sempre han tingut el poder siguin de dreta o d’esquerra, són de la seua corda. Aquest exemplar del franquisme ha fet molt mal a la democràcia. Malauradament, continua tenint molts mitjans de comunicació i grups d’opinió (socioeconòmics, culturals, polítics) que li riuen totes les gracietes i que promocionen les seues habituals sortides de to.
A mi, però, el feixista Manel Fraga i les seues repel·lents declaracions no em causen cap malestar, ja que és un personatge pervers i deplorable, com tantes voltes ha repetit en concerts el cantant Lluís Llach, al qual va dedicar la seua famosa cançó “Campanades a mort”. Qui em preocupa de debò és ZP. Amb una cara dura que se la trepitja, amb un menyspreu deplorable envers la votació democràtica dels catalans i de les catalanes quant a l’estatut (que consti, que vaig votar conscientment en contra!!!), tira en orris qualsevol esforç dels partits catalans per desencallar el vigent tema del finançament o el desenvolupament de l’estatut. Fa el que li rota, perquè el suport electoral que va rebre al Principat li ha donat llicència per a tot. Per què ha de fer cap concessió, si igual se’l vota majoritàriament, malgrat tisores estatutàries, desastres en infraestructures o espolis econòmics?
Sembla que li encanta deixar en mal lloc els i les militants del seu partit a Catalunya, que han col·laborat notablement a fer-lo regnar políticament. La seua actitud és autènticament intolerable. No el puc qualificar de feixista, d’homòfob o racista com a l’altre. Però el tractament que dóna a Catalunya és d’autèntica pena, i actualment ens pot fer molt més mal que l’exemplar feixista abans esmentat, ja que les seues actuacions i opinions sortosament ja no tenen la importància que ell voldria.
Al Conseller d’Economia i finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, li estan fent una veritable mala passada. No crec que mai abans hagi defensat cap polític del PSOE d’aquí. Aquest cop, però, em sembla molt noble l’actitud de Castells, el qual té un problema insolucionable: el seu partit. Com també el va tenir el President Maragall, al qual el van liquidar políticament els seus excompanys sense cap mena d’escrúpols. Iceta, Corbacho, Chacon i tants altres mesells continuaran fent el joc brut a ZP: el de la tisora, el del menyspreu, el gran mentider de la política estatal, aquell que està impedint deliberadament la normalització política de Catalunya, el nostre progrés.
Sé que res no és comparable a Fraga. Res no és comparable al feixisme pur i dur. Però ZP, amb un suposat tarannà diferent, se n’està rient dels i de les membres del seu partit a Catalunya (malgrat que alguns/es li seguiran increïblement el joc). Se n’està rient dels catalans i de les catalanes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
radio o televisió has sentit que Fraga : “ha afirmat públicament que ens voldria veure a tots els nacionalistes penjats dels collons“? Això es simplement mentida, suposo que escrius d’oïdes, i no ho has contrastat prou.
No es que vulgui defensar Fraga, perquè es un home senil que hauria d’estar jubilat, però no obstant, aquesta declaració de Fraga (la de veritat) entra en el mateix catàleg que la del bocazas Tardà, o la del alcalde tarugo de Getafe, amb l’agreujant que aquestos no son ancians decadents…
Respecte ZP, ja veurem com resol aquest embolic del finançament. ZP no hem dona massa confiança, però hem de reconèixer que no a de ser fàcil repartir un pastis entre 17, que quedin tots contents, i que encara sobri algo per a l’estat…