La Sargantana Electrònica

“Se
celebra el segon dia de les festes de Sant Jaume per la vesprada i
consisteix en una cursa on el premi és un gall o pollastre.
Diferents jóvens o xiquets del poble arranquen a córrer des del
Poador (antigament des de la Renyinosa) fins la plaça del
Convent. Quan arriben allà han de buscar el gall que està solt. És
una combinació de velocitat i traça, tradició d’altres èpoques
on possiblement el premi més important era tenir alguna cosa per a
menjar. La correguda és un acte semblant al que es fa en pobles
mariners on solten ànecs a l’aigua perquè xiquets i jóvens puguen
demostrar la seua vàlua agafant el trofeu.

Durant
les corregudes es pot gaudir del so d’una melodia tradicional de
Callosa, coneguda com la Correguda del gall. Sabem que en altres
pobles on igualment es fan curses com aquesta (com, per exemple, a
Morella) es coneixen també altres peces amb el mateix nom.

En
aquesta peça, dolçainer i tabaleter demostren el domini que tenen
dels seus instruments, ja que la melodia és una de les més difícils
d’interpretar. Té quatre parts diferents, encara que s’assemblen
molt entre elles, separades pel repic del tabal, amb un toc molt
característic que pareix que anime als participants en la cursa. Els
Boronat també la toquen en les corregudes de sacs de les cucanyes, i
en qualsevol concurs o joc on s’haja de fer una cursa per guanyar.”

El grup de música
tradicional Al Tall,
en el seu àlbum EUROP EU!,
de 1994 (amb la col·laboració de l’Ajuntament de Callosa d’en
Sarrià), també usen esta melodia en una de les seues cançons.

Es tracta, per tant, d’una
peça de música molt singular i d’un extraordinari valor cultural,
patrimonial i estètic (la peça és molt agradable d’escoltar).
Acompanya un joc molt divertit i dinànim on poden participar un
innombrable grup de corredors o corredores, cosa que fa que siga molt
participatiu.

Amb tots aquests
ingredients, en qualsevol altre poble del món farien un festa digna
de ser celebrada i coneguda tant per propis com per forasters. Ací a
Callosa, un dels pobles que més ha conservat la seua tradició
musical, estem arraconant esta tradició i l’estem despreciant. És
obvi que avui endur-se a casa un pollastre no és regal massa
afalagador (quasi es convertix en un compromís), però totes les
tradicions poden adaptar-se i sofrir modificacions que les facen més
atraients. Qualsevol cosa abans de perdre esta joieta de la nostra
cultura popular. Des que mana el PP, no han fet ni cas a tot açò
que estic dient. Enguany, sense anar més lluny, han fet coincidir la
Correguda del gall amb una exhibició de gimnàstica rítmica. Mentre
un grup d’esforçats joves i els majorals i caps de dansa feien que
una altra volta escoltàrem l’animada melodia i el briós repic del
tabal, a l’altre costat del Convent uns centenars de persones estaven
atents als balls i acrobàcies dels seus fills o filles. Natural que
siga així; el que ja no es tan natural és la programació
simultània d’una tradició única i centenària amb un final de curs
que implica famílies senceres. Després ens meravellem que en
nosequin
poble (si és de nom anglosaxó millor) se celebre nosequina
activitat centenària que el fa famós; i  ens matem per
imitar-los. Això es diu autoodi. I el govern del PP no sap ni que
tenim tocaeta
per a la correguda del gall.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!