Dia clar de tardor. Mir la bellesa de l’aire , mir el blau del cel, mir el call vermell de la terra.
I llegesc un poeta amic:
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; }
Trau
i botó
Dir el poema.
De vint-i-un botó, no. No en val ni un.
No has vengut a cosir un mort.
Una altra cosa.
Descosir-se els ulls i la boca.
Repuntar-se a la paret, no fer ombra.
Aquella cera fusa i fer forat.
No
hi fa res. Així. Sense ningú més.
Que
no t’estopegin el trau, però.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El mort li diu al degollat
qui t’ha fet eixe forat?
Fer forat és una llavor de paciència de formiga.