Plagueta de Bord

TORBACIÓ

A l’arenal de sobines clapat i el venal príap súbit bategant-li.
A tocar seu, i al despertar-me, la sort ignoro de la seua roba anit.
Me’l miro. Respira fondo, alacaigut de rostre, retxós, tendre a les parpelles corregudes.
I rem descordo, li dixo els pantalons.
A cos de camisa i cotó de calçotets jo.
Pèls rossor de platjola de seguida arrissant-se-li, al bat del sol, la nueta pitrera, los silencis.

Quan als afores, un carro passant mos captiva.
Arrossega alegres dos xiquets amb bicicletes.
Lo cordell del més magre gos que del darrere penja fet malbé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!