—————————————
Acceptar que aquesta o aquella persona que estimàvem hagi mort. Acceptar que aquest o aquell no sigui més que un mort entre milions de morts. Acceptar que aquest o aquell, vius, hagin tengut les seves debilitats, els seus errors. Acceptar la seva independència de morts, no encadenar-los, pobres, al nostre carro de vius. Acceptar que hagin mort abans de temps perquè no existeix el temps. Acceptar el nostre oblit, ja que l’oblit forma part de l’ordre de les coses. Acceptar el nostre record, ja que, en secret, la memòria s’amaga al fons de l’oblit. Acceptar, inclús —encara que prometent-nos que ho farem millor la pròxima vegada i en el pròxim encontre— l’haver estimat barroerament i mediocrement.
Marguerite Yourcenar
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Adesiara ens salvarem