Ha estat un cop. Feia estona que no l’havia vist al meu professor de genètica. I quan passeig per la portada de Vilaweb em trob de morros amb la notícia trista. Vaig conèixer Antoni Prevosti i Pelegrin quan estudiava Biològiques a la Universitat de Barcelona des de 1964 a 1969. Tot quant sé de genètica m’ho va ensenyar ell: era un professor clar, intel·ligent, bon pedagog i amb una elegància d’esperit extraordinària. Les pràctiques que vaig fer amb ell de la Drosophila melanogaster, la famosa mosca del vinagre no les oblidaré mai. I els problemes de genètica eren molt difícil i amb ell els vaig saber resoldre. Un cop acabada la carrera el vaig tornar a trobar des de 1972 a 1980 quan ell era l’assessor de la Gran eciclopèdia Catalana en biologia i jo era el cap de la secció de biològiques. Passàrem hores i hores mirant llistes de paraules en català i en tots els idiomes romànics per tal d’establir cada mot científic i seleccionar els que havien de sortir i l’extensió que havia de tenir cadascun i qui l’havia de redactar. I després revisar els textos dels mots essencials. Vaig aprendre molt, vaig passar molt de gust amb aquesta feina de fixació del llenguatge científic biològic a la seva ombra protectora i sàvia. Era intel·ligent, amable, molt educat, elegant i un poc tímid. L’estimava. El món és més pobre i buit sense ell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A m i no em van ensyar mai genètica. quina sort, quina enveja!