“La festa recuperada”, deia la col·lega Carme Laura al Coc Ràpid. “Voteu” ens diu l’amic Vicent Partal des de l’editorial de Vilaweb. Avui practicam la festa i la feta d’una forma democràtica que no s’havia fet mai. Ho escriu l’amic Josep Maria Fonalleras! I el meu estimat Le Monde ens editorialitza! Ja sabem que la democràcia és un moviment continu, un procés que no s’acaba mai. I els catalans del Principat (i també ho preparen els catalans de les Illes Balears) ho demotren avui: el 13-D ja és una fita, un dia històric, un començament ple d’energia per a 700.000 humans de la vora de la Mediterrània que tenen una història, una llengua i una cultura que encara no són reconegudes per l’Estat espanyol, pels Estats europeus, per la Unió europea: Catalan country.
Des que he obert els ulls només pens en la joia, el pler, l’alegria dels que van a votar una consulta organitzada i feta per un poble pacífic i combatiu que ha demostrat en aquests anys post-franquistes que no vol ser esclau, que vol que el deixen ser el que vol ser.
NO ÉS BO PER SER LLIURE QUI A SER ESCLAU S’AVESA, ens diu Joan Alcover en aquell poema de Cap al tard, “El voltor de Miramar”. I els catalans ens demostrat i demostram que no en volen saber res d’esclavatages, que són uns humans lliures que lluiten per les llibertats. I la primera és la del seu poble.
Endavant les atxes!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!