—Sentir. Sentir les espigues de civada, l’oronella, la inclinació solar.
La muntanya de roses bànksies color crema, apagades.
—Sentir la Serra blavosa: boirim.
—Sentir la remor del poema [el poeta eleva l’esdeveniment a la dècima potència. Mandelstam]. Les paraules que passen pel cos. La modulació que sensorialitza. Ès!
—Cadascú ha d’inventar la mirada. En l’aire, entre els garrovers, a prop del puig.
—Alumnes girats cap a l’escolt. Alumnes potser de si mateixos.
—Una lliçó intensa, llarga, dura.
—Diàlegs amb un sentit inexacte, amb clivells, amb urgències.
—Sensemar, sensesang, sencer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…acaba sent una investigació. I el resultat de la investigació ha de ser comunicat. La mirada haurà servit. Salutacions cordials Ma