Amic Salvat, m’has salvat. Així de miraculós. Volia tancar una altra porta i he pensat en tu, llibertari de les paraules, amador dels batecs, inventor de quadres de lletres fosforescents i negres i de mil i un colors. He sentit com et seies al meu costat i em llegies en una llibreta molt rebregada els teus versos que feien dibuixos i circumvolucions de l’esperit.
I no he pensat pus en posar panys a les paraules.
M’has fet companyia molta d’estona.
Gràcies Joan!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’AMO QUÈ FEIS?