El disc encara està en la fase de mescles. emperò la veu de la Bonet cantant Llull reescrit per Verdaguer em fa tremolar les cames i em calfredeja.
Pura pornografia amorosa:
<?>
La veu de la poesia cantada per la gargamella de la Bonet és un bon bàlsam per aquests temps sense consol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tota per mi, la gargamella de la Bonet…
els que com tu, Biel, passem aquesta delectança amb la veu de la Maria del Mar Bonet. D’acord amb la definició que en dones. Ara ja fa dies que escoltem el disc ben acabat i el seu bàlsam ens guareix (o no):
Com més ell se li acostava,
més el turment li creixia;
com més li anava creixent
l’amorosa malaltia
més dolçament l’Estimat
de ses llengors el goria.
També ens guareix la seva coherència, la seva fidelitat, el seu nacionalisme. Guillem Frontera al Diari de Balears del 3 de febrer ho explica molt millor que no pas ho podria fer jo.
Abraçades,
Maria Mercè