EL LLAMP LENTÍSSIM
Celestes longituds incertes
Arsenal de focs en suspens
Caminois d’arrels ardoroses
Claror en xarxa de pensaments
Només cantaré el gran descens
Que quan comença s’acaba
Si no l’atures si no el sents
Amb les notes justes de temps
Viceverses avancen en embrió
Fins que el cant valent creix
Amb les fonts esclatant de cop
L’inici de la cavalcada lenta
Aigua que cerca un final llunyà
Uns principis que corren frenats
Per aquest fer acompassat el vers
No hi haurà mai arrels més fondes
Que les que tenen per bon terrer
Veres constel·lacions de l’univers
Aquesta primera certesa neix
Cop en sec quan el llamp es pensa
Dins el bosc daurat de la tardor
Telloc, setembre, 2005
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i corprès amb el llamp tardoral
Les forques en blanc fitoren la crosta de la nit
mentre els tels de l’ànima cruixen l’os del front
Coral Biel,
T’hi afegeixo dos versos, com a signe d’admiració, i com a prova d’enveja també… 😉 I així ton poema … me’l faig un poc meu sense robar-te’l ;-))
Aquesta primera certesa neix
Cop en sec quan el llamp es pensa
Dins el bosc daurat de la tardor[I se’t clava allà, ben fonda,Entre l’esperit i la carn. ]
Si t’aimes pas tu craches … Mais si t’aimes, te’ls pots quedar... Tant de bo !
Cuida’t
Sani