Es poden fer anàlisis davant el terror? Es poden interpretar les massacres col·lectives? Es poden discernir les causes d’aquests efectes assassins? Tothom parla en calent. Tothom escriu en calent. I aquest plagueter només se sent amb eima de pegar crits contra la barbàrie organitzada dels assassins. Ja ho va dir l’amic Rimbaud, el poeta visionari: Temps d’assassins.
Encara estic xocat pels esdeveniments terroristes de Londres. Ahir vaig anar d’aeroports i veia l’ombra d’al-Quaida per tots els racons. M’amarava una paranoia controlada. Pensava en Buñuel i els atemptats terroristes d’El discret encant de la burgesia com a paisatge quotidià. Pensava en els poders econòmics del G-8 com a primers causants de la pobresa, de la guerra, del xoc civilitzatori. Pensava en Àfrica que fa el bategot. Pensava que els humans que moren cada dia (cada dia, cada dia) a Iraq no tenen la cobertura mediàtica dels de Londres. Val menys un humà assassinat a Iraq que un humà assassinat a Londres?
Tot em fa feredat.
No hi som a temps per aturar el terror?
Hauríem de fer el cap viu per crear tota casta d’eines de diàleg.
No hi ha res que fer?
Les respostes de terror d’Estat contra terror terrorista no duen enlloc.
Visc dins els interrogants.
Què diu George Steiner davant això?
Crepuscle hegelià?
O alguna cosa pitjor?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hegel acaba la seva filosofia dient que LA VERITAT ÉS EL TOT
O sigui: L’ABSOLUT, la síntesi total de tots els contraris dialèctics
Jo no veig la síntesi d’Occident i de l’Islam per enlloc, per molt que Zapatero, escolanet maçó, prediqui "el diàleg de civilitzacions"
Ni diàleg ni hòsties. Bé, hòsties sí, bombes, terrorisme, enfrontament… això no s’aturarà
TOTES LES CIVILTZACIONS DECAUEN I SÓN SUPERADES PER ALTRES
Spengler ho explicà molt bé ja l’any 1928 al seu Untergang…
Ens ha tocat el número de la rifa i el Desastre està assegurat
Sóc completament pessimista, és a dir, Occident no prevaldrà, per molt que Blair i Bush s’omplin la boca amb esperances inútils…
El problema no és al-Qaida, sinó que se’ns han acabat les IDEES
Hem de començar a pensar en una nova edat mitjana islàmica, en una Europa de burques i madrases….
I callo ja
[TdQ]
Una mort no és comparable a una altra mort quan tenim tota una vida per endavant.
Dafnis
I tant hi ha d’aquí-allà
com hi ha d’allà-aquí
i si tu me vols escoltar
crec que me podràs sentir:
que una cosa és haver de matar
i una altra és haver de morir.
Bernat d’Atalis
Biel,
a ca’l llibreter parlen de tu
Biel,
felicitats per la creu de sant jordi!!!