No don a l’abast de vida pública.
Quan puc llegir i escriure?
En somnis.
Ara acaba d’arribar del bar Moltabarra del carrer Pes de la Farina de Palma on l’amiga Rosa Muntaner feia seixanta anys dins una festa sorpresa. Una festassa amb gent de tot el País Català i de les illes Canàries.
Ara acab d’entrar a la festa de quaranta-set anys de Miquel Nicolau amb brut codorniu i molt de love.
Estic damunt els niguls de l’amistat.
I això no té nom. Bai.
Quan tengui un temps faré ñla meva crònica santjordiera.
Ja no recordaré res!!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vida pública?
Hahahahahahahaha
Donc fe que inclús en privat, en meski, fa vida pública.
per cert biel, m’encanta q ja utilitzis el terme “país català” envers de “països catalans” perque defineix millor la nostra nació.
Culés demà tots i totes animant al Barça us vull, perque no oblideu que la Champions és el màxim… la lliga espanyola és secundària…
Salut, amor i gols