He llegit moltes de plaguetes sobre Guillem Agulló. Quina alegria que tants d’humans escriguin els seus pensaments en una lluita difícil i constant contra la barbàrie.
Cit in extenso la veu de l’amic Vicent Partal que diu allò que pens. Molt ben escric: clar i sincer, valent i serè.
Dissortadament, ens hi hem acostumat. La presència de l’extrema
dreta als nostres carrers no mou grans debats, tret que en facen una de
grossa. Quan maten l’Isanta, per exemple. Quan apunyalen emigrants o
quan agredeixen a cops una xicota. Ara, la seua presència, marginal i
minúscula però visible, es palpa a Barona o a Sant Quirze, per on
passegen joves neonazis embrutits per la seua pròpia misèria
intel·lectual. Avui els nazis no són un recurs de films amb grans
pressupostos o un apunt en un llibre d’història. Són un perill amb què
convivim i a què no posem el fre que caldria.
(…)
Han posat bombes a la seu d’Esquerra Republicana de València, a
seus del Bloc Nacionalista Valencià o a la seu de la Comissió Espanyola
d’Ajuda al Refugiat i no hi ha hagut cap detenció ni acusació. Han
pintat creus gammades i insults en centenars de locals públics de tota
mena i ningú no els ha fet pagar l’odi i la violència. Han atupat
militants de qualsevol opció progressista o nacionalista, han marcat la
cara de joves a Castelló amb una navalla, han agredit homosexuals i
emigrants a València i a Sabadell i, per més que hom sap qui són i que
són ben coneguts, han passat, a tot estirar, una horeta a comissaria.
Han irromput a crits i a colps a presentacions de llibres, han insultat
i tirat objectes en tota mena d’actes, sempre amb la policia
protegint-los. Fins i tot quan entre els agredits hi ha diputats de
partits de l’òrbita del govern. Com s’explica, si no, que a València
diputats d’Esquerra Republicana o sindicalistes de la Intersindical
Valenciana hagueren d’aguantar insults tancats dins un local mentre la
policia, manada per un delegat del govern que és del PSOE, no es
preocupava sinó de protegir els militants d’extrema dreta cada vegada
que hom provava de fer-los fora?
Els nazis no són un fet puntual i aïllat; ja no. Els nazis són una
amenaça real i n’hem de prendre consciència. És veritat que no tenen
pràcticament vots, potser és cert que els qui els votarien voten el PP
i que, sumant-los tots, són quatre gats. És cert. Però també ho és que
es mouen amb una impunitat que fa feredat i sense parió amb cap altra
ideologia. És cert que no hi ha lleis dures contra ells, que la policia
els mira amb desinterès o desgana, i els deixa fer, si no amb simpatia
i camaraderia. I és cert que els jutges no els apliquen la duresa que
apliquen a qualsevol que creme una bandera espanyola o ataque en públic
la monarquia.
Quan la policia diu en públic que no acaba de saber si una bomba
posada a plena llum del dia contra un centre d’acollida d’emigrants a
l’Olivereta de València és un atemptat, és quan apareix en tota la
magnitud el problema que tenim. Quan l’assassí de Guillem passa a la
presó menys de quatre anys del setze a què fou condemnat, es pot
presentar a les eleccions, el detenen de nou amb possessió d’armes i
propaganda racista i, malgrat tot això, camina lliure pel carrer, és
quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan el govern
Zapatero diu oficialment, i malgrat tota la documentació acumulada, que
les agressions contra els nacionalistes valencians del 25 d’abril de
l’any passat no són obra de l’extrema dreta sinó ‘de l’entorn del
nacionalisme valencià’, és quan apareix en tota la magnitud el problema
que tenim. Quan l’informe Raxen (Xarxa Europea d’Informació sobre el
Racisme i la Xenofòbia) documenta més de 600 agressions nazis i el
delegat del govern, el socialista Antoni Bernabé, diu que no té esment
ni de deu, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim.
Quan l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea o Amnistia
Internacional denuncien que l’estat espanyol és un dels cinc únics
estats europeus que no publica dades sobre agressions racistes o
processos judicials relacionats, és quan apareix en tota la magnitud el
problema que tenim. Quan les autoritats reaccionen a vídeos
d’agressions brutals dipositats a YouTube assegurant que no poden
confirmar l’existència d’aquests vídeos, que són a l’abast de qualsevol
internauta, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim.
Quan alguns nazis canten als camps de futbol burlant-se de Guillem o
d’Isanta o del Carlos assassinat fa poc a Madrid, i les directives no
fan res per impedir-ho, és quan apareix en tota la magnitud el problema
que tenim.
Des de fa quinze anys familiars i amics de Guillem Agulló menen una
batalla contra l’oblit, però la seua batalla, i nostra, és sobretot una
batalla contra la impunitat. I hi hem d’insistir ara més que mai,
remarcant que entre nosaltres hi ha nazis violents i que l’estat no fa
allò que caldria que fes contra ells. Però, a més de reclamar això, hem
de continuar donant suport a la família i als amics de Guillem i hem de
treballar cada dia, sens treva, contra el racisme, la xenofòbia,
l’anticatalanisme, l’homofòbia, l’odi a la diferència en suma, que és
el llenguatge i l’aliment dels cadells del nazisme. I per a ells, ni
oblit ni perdó.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’agressió xenofoba mediatitzada o fer com els espanyolistes amb Miguel Angel Blanco?
Com a l’actual ciberenquesta el veritable broc gros de la permissivitat és l’ingerència mediàtica anormal entre països, com la dels mitjans espanyolistes al Principat i altres qüestions són accidents que s’en deriven com una conseqüència secundaria.