Sí, se m’ha acudit així:
Antoni Maria Alcover ha estat una de les mares de la llengua catalana més essencials de tots els temps. El motiu és ben senzill: la gran feina de la seva vida va ser el
Diccionari Alcover-Moll on va recollir exhaustivament el lèxic del català d’arreu del País Català. Aquest reservori de paraules, aquest tresor verbal ha estat una forma de salvar-nos el mots perquè poguéssim pensar, sentir i viure en català. I per afegitó va salvar nombroses Rondalles i molts esdeveniments que ens va contar en les seves obres.
Per tot això vull fer una acció de gràcies a una de les ments més enamorades i vivificadores del català i desitjar que el meu amor a la llengua i a la cultura catalanes s’acosti a la intensitat del seu amor, a la seva força, a la seva fúria, a la seva passió, a la seva voluntat que queda reflectida en la seva obra. I amb el seu exemple, i molta de feina quotidiana, poder arribar a ser també una mare petitona i vivificadora de la llengua.
TOTS HAURÍEM DE SER MARES DE LA LLENGUA CATALANA I CAP PODER NI CAP LLEI PODRIA MINORITZAR-LA!
GRÀCIES DE BELL NOU, MESTRE ALCOVER!