30 de juliol de 2011
Sense categoria
0 comentaris

BARCELONA

Això
era i no era una al·lota que escrivia:
Tenc
un pis llogat al carrer del Carme de Barcelona, just devora la Boqueria i davant
per davant de la Biblioteca de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans. 

M’agraden les teules vermelloses, em recorden les de la casa dels meus pares a
Costitx i el jardí Mercè Rodoreda que domín és ben semblant en esponera i
verdor al corral on mumare té molts de cossiols, troanes i arbres de l’amor. En
Joan, el meu exnoviet de Palma, que vaig enviar a Liorna quan vaig venir a
Barcelona per estudiar audiovisuals a la Pompeu Fabra, és un pesat i cada dia
m’envia per missatger un flascó ple de sang seva amb una nota escrita a mà.
Avui posa: “Engata’t amb això i cauràs per terra moixa del meu amor”. I
afegeix: “M’agradaria fer-te arribar bocois, botes, dipòsits plens de sang meva
perquè en poguessis omplir la banyera i només haguessis d’obrir la boca per
abeurar-te de mi. Ja pots fer bots, el meu amor serà més fort que els teus
músculs, que els teus cops. Em moriré, però el teu cor no bategarà més que amb
la meva sang i tu em ploraràs fins a la mort”. Quan escriu aquestes coses fa
feredat i, alhora, em fa una porada que qualsevol dia no agafi el primer avió i
es presenti, forci la porta, m’afiqui un catèter en vena i em faci una
transfusió sencera de tot ell. Per això he dit a Dolores, la meva companya de
pis, hostessa de Spanair, que no obri a ningú sense mirar bé qui és. I he fet
posar dos panys de reforç a la porta de l’entrada. M’agrada el professor de
guió. Nom Adolf i té una veu acaronadora. La setmana passada li vaig dir que
volia fer un curt amb la història d’un exhome que envia flascons de sang a la
seva exdona. Va quedat bocabadat i em comentà que ho troba una idea molt
original. Podria ser el pròxim treball de curs, m’amollà, com si hi estigués
molt interessat. Estic segura que deu ser un poc draculí perquè de llavors ençà
cada vegada que acaba la classe em demana noves del meu guió que encara no he
començat. Em proposa idees: hi podria haver unes escenes imaginàries com per
exemple que ella el convida a ca seva, el tanca dins una habitació, li tapa la
boca amb esparadrap, l’encadena, li pega amb un bastó, i potser el viola mentre
el rega de sang. He notat que quan em deia això tornava un poc vermell i el
paquet es convertia en un bultaco. He de reconèixer que a mi també m’ha
excitat. Mira per on una animalada del meu exnovio em pot donar joc per
lligar-me un professor. Hem quedat per anar al cinema. Ell m’ha demanat si
havia vist Io sono l’amore que fan en
versió italiana al Renoir. Jo l’havia vista però li he dit que no, que estava
encantada d’anar-hi perquè tothom m’ha parlat molt bé d’aquest nou director,
Luca Guadagnino, i som una fan de Tilda Swinton. Fins i tot li he comentat que
un director de cine de Mallorca, Antoni Aloy, em va contar que va sopar amb
ella a Nova York i que era una crack: amable, encantadora, bellíssima i amb
tants de projectes que no va poder fer de prota del seu film El celo, que al final va interpretar
l’exdona de Jude Law, Sandie Frost. En el rodatge d’aquesta pel·lícula vaig
conèixer Lauren Bacall. Li vaig fer un curt amb una entrevista personal sobre
la seva vida amb Bogart. És una joia. Crec que l’he impressionat molt. Adolf
s’ha incrustat en mi com la pols en una estora. Crec que m’he enamorat de bell
nou. Hem sortit del cinema entusiasmats. Ell m’ha dit que el guió era perfecte.
Jo li he contat que la Marisa Berenson havia estat a Mallorca a una festa d’una
amiga d’una amiga meva i que m’havia parlat dels rodatges amb Luchino Visconti.
No se’n podia avenir dels meus contactes. Hem anat a sopar al restaurant
Carmelites de davall ca nostra. Hem menjat ous trencats i hem begut  ànima negra de Felanitx. Quan hem pujat
a ca meva ell m’ha besat en el vell ascensor modernista. Dins el llit m’ha dit:
Tira’m sang! I li he fet un baptisme de sang: li he buidat tots els flascons de
sang per damunt perquè m’ho demanava de genollons. Tenia un pardal molt gros i
amb tota aquella sangada semblava que haguéssim passat per una experiència
mística d’estigmes redemptors. Estic traspassada de passió. Hi he passat un
guster. Ho he filmat tot per a un altre treball de curs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!