Entremig de tant de renou mediàtic a dues passes
de l’onze de setembre (Noa i Arenys de Munt, Montilla i ERC, l’advocat d’estat
falangista i una fotografia en blanc i negre d’una manifestación
falangista Arenys de Munt el 1979,
etc.), amb l’espasa de Damocles damunt Jaume Matas (amb el Palma –Arena com a
faraonisme lladregot i el Conde Pumpido que el pot salvar pels cabells ), amb
tanta de guerra i misèria, amb tanta tragèdia (l’extrema precarietat d’aquells
que no tenen lloc on anar) somnii amb passatges evanescents (festa per a Walter
Benjamin que els descrivia com el reialme de les ambigüitats permanents i de
les dobles significacions).
(…)
El somni és la forma ejemplar del record, la forma
important, capital, en la qual arribam a recordar-no en d’allò més recent (dels
més proper), deia també Walter.
Passatges evanescents que facin camí en aquest
anar i tornar entre el present, fóssil dur, i els orígens on hi ha la vida al
fons de cadfascun plena de meristemes, de líquids amniòtics, de viscositats, de
fluïdeses.
Sembrar llum i fosca, música i silenci, ecos i
ressonàncies.
Anar errat (tant de cops!) i errar sense descans
possible.
Ser incorregible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!