NO diré res pus.
He perdut la confiança en un humà.
Això no és la vegada que fa deu, ni la que fa vint que em passa. Emperò sempre, aquí sí, hi ha un poc la sorpresa crua i cruel de la primera vegada. (Ah! La ingenuïtat a partir del quinze anys ja cau dins el ridícul)
He perdut la confiança en un humà.
Em fa pensera i em dol i viveversa.
Cal endurir-se sense perdre mai la tendresa, deia un amic meu que va ser menjat pels crocodils.
Ha! Ha! Ha! HAAAAAA!
Qui riu darrer, riu també. Ele!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un pèl críptic tot plegat, no?
somnia i confia en tu.
(les coses són com són, encara que no ho semblin)