Ahir vespre, damunt les deu, havia envestit un post intens, complex i potent en què contava amb minuciosa paraula tots els esdeveniments que el passeig boscà havia produït en la meva còrpora. No hi mancava res: el cel, amagat amb ratxes de blau fosc, ple de meravellosos núvols de tot color (grisos, roses, canyella, un tret de vermell) que creaven una qualitat de llum única i extasiadora; el desig de sentir aquest foravila meu amb la claror crepuscular (darrerament tenc una tendència on hi ha molt de crepuscle, molt del temps abans de la catàstrofe, molt de pre-dicció); els mitjons de fil d’escòcia per les esportives negres (era el primer pic que em posava mitjons des de la primavera), vaig deixar l’I-Pod (volia sentir els ocells, els cotxes llunyans, una moto desfermada, una conversa que surt d’un casetó com una bafarada) i em vaig llençar cap al turó ple de pins, de mates, d’aventures. Havia llegit feia poc una frase de mestre Barthes que em donava voltes com un nuvolet propi (“Être d’avant-garde, c’est savoir ce qui est mort; être d’arrière-garde, c’est l’aimer encore.”). Els bassiots em feien fer volteres. Pensava en els clàssics que em donaven plaers forts, intensos. Feia poc havia rellegit La princesse de Clèves de Madame de La Fayette i tot varen ser festes i festers. L’entrada entre la pinassa, les mates i els esbatzers va ser senzilla. Els llarguíssims troncs dels pins al contrellum eren columnes d’un partenó casolà. Ensumava aquella olor forta de les botàniques resseques que bevien aigua. Fins i tot em vaig acotar i vaig brufar entre barbetes i fullaca de pi. Vaig pensar en una narració modèlica de Salvador Galmés: El garriguer d’Infern. Allà dedins hi havia el desllorigador que cercava: l’enfiloll de mots i de frases que em podrien produir l’escriguera que necessitava. La qualitat de la claror era magnífica: tot el bosc s’havia convertit en una fantasmagoria de metàfores que m’enrevoltaven. No refilava cap ocell quan els sebel·lins començaren el seu concert des de molt enfora. Tot aquell temps en què s’acostaven vaig sentir la música.
[Ah! L’altre post, el bo, se’l va menjar un blackout de Gesa-Endesa.]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Senyor: Tot just acab de trobar la vostra llibreta digital. Quin delit de lletra fos. Enssaïmada calenta que es fon.
¿Quans d’anys teniu? Si no fos per la frivolitat tecnològica de l’I-Pod i el vell Barthes vos diria que sou de la quintaessència noucentista.
M’heu fet despertar a l’altre temps de la bellesa escrita, dins el bosc de la biblioteca del meu tiet el mossèn..
Enhorabona, sou un bucòlic cinc estrelles,
¿A les deu del vespre encara fa claror, ara?
Lo dit, una nova fan: Montserrat Miró. Toronto
oh quina il.lusió!
estava buscant coses d’en glucksmann i t’he trovat en un blog d’un sociata mataroní…
deu ser horrorós que s’et mengin un post abans de publicar-lo!!!!…perdut per sempre, mort…
petons al pep i la margalida d’en carles de marrakech
Nike shox dream Nike launched the nike shox r3, a new shoe design that utilized Max Air throughout the Cheap nba shoes shoes midsole. Air Max 360 features a full-length nike shox r5 unit that has no foam, just pure Nike Shox Shoes cushioning to provide the softest, smoothest, and most durable experience created in an Air Max shoe to date. Runners will nike shox shoes be able to run directly on Nike
Sale cheap air max shoes having a prominent air max 2009 introduced to the public mbt shoes human anatomy mbt footwear mbt shoes sale we sale nike max shoes air max 90 shoes cheap nba shoes free shipping! nike air zenyth wholesale prices air max tailwind shoes mbt tembea 2010 mbt shoes full length mbt tataga shoes air max 360 shoes free shipping!