Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

25 de gener de 2006
Sense categoria
8 comentaris

Cal demanar la dimissió de José Bono

«Manual
del bon colpista», es titulava l’article que va escriure Iu Forn a l’Avui. I el
ministre per a “La Defensa de España“,
José Bono, s’hi ha donat per al·ludit i ha denunciat el periodista. Qui té
la cua de palla… Vilaweb recull la notícia i diu que «Bono també ha dit que
la llibertat d’expressió no pot justificar l’ús d’expressions vexatòries». Hi
estem d’acord. El que des d’aquesta part de l’«España incorporada o asimilada… por justo derecho de conquista»
no acabem d’entendre és per què a nosaltres ens poden dir tota mena «d’expressions
vexatòries» des d’arreu de l’Espanya Profunda, contínuament en boca dels seus predicadors i des de la més absoluta
impunitat.

Com
va aclarir l’endemà de l’article que va moure la polèmica, Iu Forn «Parlava de
colpistes». Si així i tot, José Bono insisteix a donar-se per al·ludit, és ell mateix qui s’afegeix al
bàndol colpista. Posem per cas que sentim cridar pel carrer «Fill de puta!». Si
algú es gira és perquè s’hi entèn com a fill de puta. Els qui no es consideren
fills de puta, ni es giren en sentir-ho ni se senten insultats. Per tant, Bono deu
considerar-se colpista perquè s’ha girat i s’ha ofès.

Estem
fins al collons de les amenaces dels militarots espanyols i dels politicastres
que els entenen i els donen suport. És impossible la democràcia amb militars com els
espanyols. I quina poca vergonya, els polítics com José Bono, que no ha dubtat a
posar-se al costat dels tancs i ser el primer a apuntar-se a linxar el
periodista.

Què
fa un ministre colpista en un govern que voldrà ser tingut per democràtic? Cal demanar la
dimissió de José Bono. Per simple necessitat d’higiene democràtica.

  1. Vegeu com pren sentit l’afirmació del
    dictador?. Teòricament es tracta d’un ministre d’esquerres, repeteix, teòricament,
    però que encaixa perfectament en les files del PP, perquè, al remat, el que
    realment importa no és el que diuen que són, sinó el que fan, el que
    pensen i, allò que realment són queda reflectit contínuament amb plantejaments
    i amb actituds com la del ministre del “PPOE” José Bono – aquest plantejament
    també és vàlid per a personatges com Rodríguez Ibarra, Francisco Vázquez, Cristina Alberdi … ,-.
    Doncs, és el mateix que governe el PP com el PSOE, ho hem dit reiteradament en
    aquest bloc, només és tracta d’un qüestió de “marketing” polític, són dues
    marques del mateix producte.

  2. Què es pot esperar d’ un personatge que es vanagloria del passat feixista del seu pare ?. Bono és tan espanyolista com l’ Acebes i Zaplana. Però és molt més perillós ja que el CNI depén d’ ell

  3. A algun article no recorde ara ben bé on, es deia que els 40 ays de cancer franquista havien fet metàstasi. Cap analogia millor que aquesta. La progresia espanyola està malalta, la metàstasi li han afectat; sinò, no cal més que veure la indiferència quan no la connivència com és el cas que ens ocupa amb l’anti-catalanisme-basquisme-semitisme etc. El "No a la guerra" i els happenings glaurosos montats al Congrés dels diputats conviuen traquílament amb l’ indiferència al davant del tancament de mitjans de comunicació i vulneració flagrant dels drets individuals com els que Marcelo Otamendia denunciava arran la seua detenció i tortura, sense que les seues conciències ni se n’adonen… perquè es tracta de mitjans bascs: Eguin, Egunkaria.

    El linxament mediatic i la complicitat quan no la participació directa dels progres espanyols d’un periodista s’allò més honest i democrata de pedra picada com és el Iu Forn, conviu tranquilament amb la prohibició d’un dels drets democràtics més emblemàtics EL DRET DE REUNIÓ, com és el cas deel Congrés de Batasuna, atès que si està il·legalitzat i no pot presentar-se a les eleccions, el seu congrés no ées altra cosa que una reunió d’amics. Eixa prohibició és pél per pél idèntica a la que Franco feia.

    Conviu tranquilament també sense que ningú no s’esvere amb una carta vergonyosa i ignorant fins el garró d’un ex-colpista com Tejero Molina. Psee…tipical spanish. Han de ser periòdics conservadors com el Finacial Times d’altres que tinguen que sortir en defensa de la democràcia i la llibertat a la Espanya dels nostres pecats.

    Les seues conciències de progres espanyols estan ocupades amb altres afers. I compte que no mestic referint només a això que s’anomena PSOE, "sociates" o progres afns, sinó també majoritàriament a l’univers que empara IU/EU/L’Entesa.

    A hores d’ara només una adscripció política garanteix una conciència democràtica: Els nacionalisme no espanyol inclòs els que s’arrenglera amb el que ells anomenen la "los nacionalismos de derecha".

    Mena Aguado i Tejero Molina són els problemes més xicotets que tenim. És a altra banda on es troba el gran problema, tan gran i tan gros que no hi tinc ni un nom adient per anomenar-lo.

    Celtibèria show en la seua acepció més sinistra,

  4. Ningú nega que el govern arab va ésser substituït per un govern català abans “senyorius”. Però ni tots eren arabs ni erem la Península Arabiga quand els arabas, ni eren tots catalans, ni Catalunya després.

    Som el País Valencià, i per tant Valencians.

    Com els Andalussos o Portuguesos seu tenen amb estima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!