Bèlgica del sud

Catalunya vista del nord

8 d'octubre de 2020
0 comentaris

Acabar amb mesures de bloqueig de la vida social

  • En la declaració de Great Barrington (Estats Units, Massachusetts) del 4 d’octubre de 2020 ja signada per més de 437 000 ciutadans del mon i per més de 35 000 professionals de la salut, tres dels epidemiòlegs nord-americans més grans expliquen que l’estratègia dels estats ha de permetre a la població assolir la immunitat col·lectiva i que és necessari acabar amb mesures de bloqueig de la vida social a favor de mesures preventives i de protecció més senzilles.

Es tracta del doctor Martin Kulldorff, professor de medicina a la Universitat de Harvard, bioestadístic i epidemiòleg amb experiència en la detecció i el control de brots de malalties infeccioses i en les avaluacions de seguretat de les vacunes, de Sunetra Gupta, professora de la Universitat d’Oxford, epidemiòloga amb experiència en immunologia, desenvolupament de vacunes i modelització matemàtica de malalties infeccioses i del  doctor Jay Bhattacharya, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, metge, epidemiòleg, economista de la salut i expert en polítiques de salut pública centrat en malalties infeccioses i poblacions vulnerables.

« Com a epidemiòlegs de malalties infeccioses i científics de salut pública, ens preocupen els impactes en la salut física i mental de les polítiques que predominen pel que fa la COVID-19 i recomanem un abordatge que anomenem protecció focalitzada.

Les polítiques de confinament actuals estan produint efectes devastadors en la salut publica a curt i llarg termini

Venint tant de l’esquerra com la dreta, i d’al voltant de el món, hem dedicat la nostra professió a protegir als altres. Les polítiques de confinament actuals estan produint efectes devastadors en la salut publica a curt i llarg termini. Els resultats (per esmentar alguns) inclouen taxes de vacunació més baixes, empitjorament dels resultats de malalties cardiovasculars, menys deteccions de càncer i el deteriorament de la salut mental que conduiran a un major excés de mortalitat en els propers anys, sobretot en  la classe treballadora i els membres més joves de la societat sobre els que recau el pes més gran d’aquestes mesures. Mantenir els nens fora de les escoles és una greu injustícia.

Sabem que la vulnerabilitat a la mort per el nou coronavirus  és més de mil vegades més gran en la gent gran i febles que en els joves

Mantenir aquestes mesures  fins que hi hagi una vacuna disponible, causarà un dany irreparable en els menys privilegiats, acabant afectats de manera desproporcionada. Afortunadament, el nostre coneixement sobre el virus està creixent. Sabem que la vulnerabilitat a la mort per el nou coronavirus  és més de mil vegades més gran en la gent gran i febles que en els joves. En efecte, per als nens, la COVID és menys perjudicial que molts altres perills, incloent la influença.

A mesura que es desenvolupa  la immunitat, el risc d’infectar-se va disminuint

A mesura que que es desenvolupa  la immunitat, el risc d’infectar-se va disminuint. Sabem que totes les poblacions eventualment arribaran a la immunitat de grup és a dir, el punt en què la taxa d’infeccions noves es manté i que això pot beneficiar-se de (però no depèn de) una vacuna.

La manera més humana d’abordar-, mesurant els riscos i els beneficis d’aconseguir la immunitat de grup, és la de permetre-li a aquells que estan sota un mínim risc de morir, viure les seves vides amb normalitat per assolir la immunitat  a través de la infecció natural, mentre es protegeix millor a aquells que es troben en major risc.

Adaptar les mesures per protegir els vulnerables hauria de ser l’objectiu central de les accions de salut pública.

Aquells que no són vulnerables, immediatament han de reprendre la vida amb normalitat

Aquells que nAquells que no són vulnerables, immediatament han de reprendre la vida amb normalitat. Mesures senzilles d’higiene, com rentar-se les mans i quedar-se a casa quan estiguin malalts, s’han de dur a terme per tots i cada un per reduir el llindar d’immunitat de grup. Les escoles i universitats han d’obrir per un ensenyament presencial. Les activitats extracurriculars, com ho són els esports, han de reprendre. Els adults joves de baix risc han de treballar amb normalitat, en lloc de fer-ho des de casa. Els restaurants i altres negocis han d’obrir. Les arts, la música esports i altres activitats culturals han de reprendre. La gent que es troba en major risc pot participar, si així ho desitgen, mentre la societat en conjunt gaudeix de la protecció atorgada als vulnerables per aquells que han desenvolupat immunitat de grup”.

 Per signar aquesta declaració : https://gbdeclaration.org/great-barrington-declaration-catalan/

Com a epidemiòlegs de malalties infeccioses i científics en salut pública, ens inquieten els impactes nocius sobre la salut física i mental de les polítiques COVID-19 vigents, i recomanem un enfocament alternatiu que anomenem Protecció Enfocada.

Provinent de l’esquerra i la dreta i de tot el món, sempre hem dedicat les nostres carreres a protegir les persones. Les polítiques actuals de confinament produeixen efectes devastadors sobre la salut pública a curt i llarg termini. Els resultats (per esmentar-ne alguns) inclouen taxes de vacunació infantil més baixes, empitjorament dels resultats de malalties cardiovasculars, menor detecció de càncer i deteriorament de la salut mental, cosa que condueix a un excés de mortalitat en els propers anys. I tot plegat recau en major mesura en la classe treballadora i els membres més joves de la societat. Mantenir els estudiants fora de l’escola és una greu injustícia.

Mantenir aquestes mesures vigents fins que es disposi d’una vacuna causarà danys irreparables, trobant-se els més desafavorits entre els més perjudicats.

Afortunadament, la nostra comprensió sobre el virus s’ha anat incrementant. Sabem que la probabilitat de poder morir per COVID-19 és més de mil vegades major entre vells i malalts que no pas entre els joves. De fet, per als nens, la COVID-19 és menys perillosa que moltes altres malalties, incloent-hi la grip.

A mesura que la immunitat augmenta entre la població, disminueix el risc d’infecció per a tots, inclosos els grups vulnerables. Sabem que totes les poblacions acabaran assolint la immunitat del grup (és a dir, el punt en què la taxa de noves infeccions és estable) i que pot ser ajudat per una vacuna (però no en depèn). Per tant, el nostre objectiu hauria de ser minimitzar la mortalitat i els danys socials fins arribar a la immunitat del grup.

L’enfocament més compassiu que equilibra els riscos i els beneficis d’assolir la immunitat de grup consisteix en permetre a aquells que tenen un risc mínim de mort que visquin la seva vida amb normalitat per augmentar la immunitat contra el virus a través d’una infecció natural, alhora que protegim millor els que pateixen el risc màxim. Anomenem això Protecció Enfocada (Focused Protection).

L’adopció de mesures per protegir els més vulnerables hauria de ser l’objectiu principal de les respostes de salut pública a la COVID-19. Per exemple, les llars d’avis haurien de tenir personal amb immunitat adquirida i realitzar proves freqüents de PCR a la resta de personal i a tots els visitants. S’hauria de minimitzar la rotació del personal. Les persones jubilades que viuen a casa haurien de tenir els queviures i altres productes bàsics lliurats a casa seva. Quan fos possible, les reunions familiars s’haurien de fer en espais exteriors, millor que no pas interiors. Per a les llars pluri-generacionals, caldria desplegar una llista exhaustiva i detallada de mesures, fet que es troba dins de l’abast i la capacitat dels professionals de la salut pública.

Aquells que no siguin vulnerables haurien de poder reprendre immediatament una vida normal. Mesures senzilles d’higiene, com rentar-se les mans i quedar-se a casa quan hom es troba malalt, haurien de ser observades per tal de reduir el llindar d’immunitat de grup. Les escoles i les universitats haurien d’estar obertes a l’ensenyament presencial. Cal reprendre les activitats extraescolars, com ara esports. Els adults joves de baix risc haurien de treballar amb normalitat i no des de casa. Els restaurants i altres empreses haurien de romandre oberts. Les arts, la música, l’esport i d’altres activitats culturals haurien d’engegar de nou. Les persones amb més risc poden participar si ho desitgen, mentre la societat en el sentit mes ampli gaudeix de la protecció que confereixen als vulnerables aquells que han construït la immunitat de grup.

Aquesta declaració va ser creada i signada el 4 d’octubre de 2020, a Great Barrington, Estats Units, per:

Doctor Martin Kulldorff , professor de medicina a la Universitat de Harvard, bioestadístic i epidemiòleg amb experiència en la detecció i control de brots de malalties infeccioses i avaluacions de seguretat de les vacunes.

Doctor Sunetra Gupta , professora de la Universitat d’Oxford, epidemiòloga amb experiència en immunologia, desenvolupament de vacunes i modelització matemàtica de malalties infeccioses.

Doctor Jay Bhattacharya , professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, metge, epidemiòleg, economista de la salut i expert en polítiques de salut pública centrat en malalties infeccioses i poblacions vulnerables.

Com a epidemiòlegs de malalties infeccioses i científics en salut pública, ens inquieten els impactes nocius sobre la salut física i mental de les polítiques COVID-19 vigents, i recomanem un enfocament alternatiu que anomenem Protecció Enfocada.

Provinent de l’esquerra i la dreta i de tot el món, sempre hem dedicat les nostres carreres a protegir les persones. Les polítiques actuals de confinament produeixen efectes devastadors sobre la salut pública a curt i llarg termini. Els resultats (per esmentar-ne alguns) inclouen taxes de vacunació infantil més baixes, empitjorament dels resultats de malalties cardiovasculars, menor detecció de càncer i deteriorament de la salut mental, cosa que condueix a un excés de mortalitat en els propers anys. I tot plegat recau en major mesura en la classe treballadora i els membres més joves de la societat. Mantenir els estudiants fora de l’escola és una greu injustícia.

Mantenir aquestes mesures vigents fins que es disposi d’una vacuna causarà danys irreparables, trobant-se els més desafavorits entre els més perjudicats.

Afortunadament, la nostra comprensió sobre el virus s’ha anat incrementant. Sabem que la probabilitat de poder morir per COVID-19 és més de mil vegades major entre vells i malalts que no pas entre els joves. De fet, per als nens, la COVID-19 és menys perillosa que moltes altres malalties, incloent-hi la grip.

A mesura que la immunitat augmenta entre la població, disminueix el risc d’infecció per a tots, inclosos els grups vulnerables. Sabem que totes les poblacions acabaran assolint la immunitat del grup (és a dir, el punt en què la taxa de noves infeccions és estable) i que pot ser ajudat per una vacuna (però no en depèn). Per tant, el nostre objectiu hauria de ser minimitzar la mortalitat i els danys socials fins arribar a la immunitat del grup.

L’enfocament més compassiu que equilibra els riscos i els beneficis d’assolir la immunitat de grup consisteix en permetre a aquells que tenen un risc mínim de mort que visquin la seva vida amb normalitat per augmentar la immunitat contra el virus a través d’una infecció natural, alhora que protegim millor els que pateixen el risc màxim. Anomenem això Protecció Enfocada (Focused Protection).

L’adopció de mesures per protegir els més vulnerables hauria de ser l’objectiu principal de les respostes de salut pública a la COVID-19. Per exemple, les llars d’avis haurien de tenir personal amb immunitat adquirida i realitzar proves freqüents de PCR a la resta de personal i a tots els visitants. S’hauria de minimitzar la rotació del personal. Les persones jubilades que viuen a casa haurien de tenir els queviures i altres productes bàsics lliurats a casa seva. Quan fos possible, les reunions familiars s’haurien de fer en espais exteriors, millor que no pas interiors. Per a les llars pluri-generacionals, caldria desplegar una llista exhaustiva i detallada de mesures, fet que es troba dins de l’abast i la capacitat dels professionals de la salut pública.

Aquells que no siguin vulnerables haurien de poder reprendre immediatament una vida normal. Mesures senzilles d’higiene, com rentar-se les mans i quedar-se a casa quan hom es troba malalt, haurien de ser observades per tal de reduir el llindar d’immunitat de grup. Les escoles i les universitats haurien d’estar obertes a l’ensenyament presencial. Cal reprendre les activitats extraescolars, com ara esports. Els adults joves de baix risc haurien de treballar amb normalitat i no des de casa. Els restaurants i altres empreses haurien de romandre oberts. Les arts, la música, l’esport i d’altres activitats culturals haurien d’engegar de nou. Les persones amb més risc poden participar si ho desitgen, mentre la societat en el sentit mes ampli gaudeix de la protecció que confereixen als vulnerables aquells que han construït la immunitat de grup.

Aquesta declaració va ser creada i signada el 4 d’octubre de 2020, a Great Barrington, Estats Units, per:

Doctor Martin Kulldorff , professor de medicina a la Universitat de Harvard, bioestadístic i epidemiòleg amb experiència en la detecció i control de brots de malalties infeccioses i avaluacions de seguretat de les vacunes.

Doctor Sunetra Gupta , professora de la Universitat d’Oxford, epidemiòloga amb experiència en immunologia, desenvolupament de vacunes i modelització matemàtica de malalties infeccioses.

Doctor Jay Bhattacharya , professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, metge, epidemiòleg, economista de la salut i expert en polítiques de salut pública centrat en malalties infeccioses i poblacions vulnerables.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!