Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

Pau, Justícia i Germania (XV) Les Informacions

Deixa un comentari

ABSTRACT I ÍNDEX

Aquest article fa una espipellada a partir de les llistes elaborades els anys 1523 i 1524, orientades a definir la participació de tothom en la revolució de la Germania de Mallorca i a valorar els patrimonis de cadascú per tal d’establir les multes a aplicar. Malgrat la qüestionable credibilitat de les dades recollides, l’allau informativa permet fer una anàlisi crítica per reconstruir els principals episodis històrics.

A tal efecte, he estructurat aquest treball en els següents 17 capítols:

* Informacio dels qui son stats bons y mals

* Les llistes i les repercussions

* Informacions judicials o llistes negres?

* Poca fiabilitat, però gran oportunitat

* Fets històrics més destacats

* Altres enfrontaments, condemnes i grups

* La mà de Quadrado

* Les dones i la Germania

* Les armes

* La Tretzena

* Familiars dels Instadors

* Notaris agermanats

* Les banderes

* Escriptors, transcriptors i llibreters

* Algunes curiositats

* Les informacions poble a poble

* Breu vocabulari

INFORMACIO DELS QUI SON STATS BONS Y MALS

El febrer de 1896, amb una gran benvinguda de la Redacció a la portada, el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana publicà, com a separata, els Pliegos 1 y 2 de las Informacions judicials dels addictes a la Germania de la ciutat i illa de Mallorca de Josef Maria Quadrado. Des d’aleshores, al llarg de 35 anys, els plecs s’editaren amb poques interrupcions a cada un dels bolletins fins el 1930 quan, a l’estampa de Felip Guasp, les 315 pàgines reproduïdes es recolliren i publicaren com a llibre. Quadrado havia bravejat d’aquell document l’any 1870 fent palès que qualque dia el donaria a conèixer. Presumia de les sol·licituds que rebia d’accedir a la lectura. Finalment, l’agost de 1894 el republicà Eusebi Pascual que havia posat en solfa algunes afirmacions de Quadrado (l’hipotètic assassinat de Joan Crespí a mans de Francesc Colom, per exemple) el desafià en públic1. Un any i mig després, Quadrado començà a publicar el document que no arribaria a veure imprès, perquè va morir el mes d’agost de 1896, només mig any després de publicar els dos primers plecs.

Quadrado només va veure publicats els primers aplecs

Quin document era aquell? Quadrado ho explica, de manera incompleta i poc rigorosa, a les dues primeres pàgines amb una Advertencia en castellà. Descriu el treball com las informaciones judiciales que de mandato del virrei Gurrea (…) se tomaron, desde el 8 de noviembre del año de la reducción 1523, hasta mediados de marzo de 1524. Informa que ha numerat les entrades i, en el cas de Ciutat, afegeix: Al texto del capítulo concerniente a cada individuo, que no bajan de 1162, me tomé el trabajo de añadir los respectivos detalles que sobre su personalidad arrojan las declaraciones, fundiéndolas de modo que nada se pierda, y conservando cuidadosamente el lenguaje y aun las palabras. No som, doncs, davant de la transcripció d’un original, sinó d’un document complementat per Quadrado sense detallar quines coses són les que ha afegit. Fins i tot adverteix que ho ha fet fundiéndolas… y conservando cuidadosamente el lenguaje. En termes d’objectivitat i rigor, dels quals tant bravejava, som davant d’una alteració d’un document original i, per tant, el converteix en una font insegura i poc solvent. També qualifica el document de curioso manuscrito que tengo guardado más de trenta años hace, deseado vivamente (…) por cuantos han tenido de él noticia, amb la qual cosa confirma que va tenir retinguda a plena consciència la documentació. La qualificà com un importantísimo opúsculo, el más interesante acaso de cuantos atañen a las Germanías de Mallorca. No puede ser suplido por ninguna otra clase de documentos.

Pel que fa a la Part Forana, diu que la recollida d’informació es va iniciar el juny i juliol de 1523 cuando estaban todavía en pié los patíbulos, és a dir, mentre Mallorca no només estava de dol, sinó en el moment que vivia en més plenitud la sàdica repressió de Gurrea que, només en els primers sis mesos, executà un mínim de 251 agermanats, a banda dels condemnats a galeres. Quadrado presumeix d’haver reunit la meitat plana i oriental de l’illa i relaciona els noms d’aquests pobles: Lluchmajor, Algaida, Campos, Santany, Porreras, Montuiri, Felanig, Manacor, Petra, Sant Juan, Sineu, Muro, Artá, Bunyola, Esporlas y Banyalbufar, Valldemossa y Sóller. Lamenta que Imposible me ha sido reunir la totalidad de estos cuadernos i fa la llista dels pobles que manquen: Alaró, Alcúdia, Andratx, Binissalem, Calvià, Campanet, Escorca, Estellencs, Inca, La Pobla, Marratxí, Pollença, Puigpunyent, Santa Margalida, Santa Maria del Camí, Selva i Sencelles2. Encara que és cert que ha pogut reunir la meitat dels pobles de l’illa, cal fer notar que les batalles més destacades de la Germania i, per tant, centre neuràlgic dels episodis que determinaren el desenllaç de la revolució, foren a Pollença, la Pobla, Inca i Binissalem; quatre pobles dels quals no coneixem les informacions.

Quadrado afirma que he numerado las personas, para que en el índice alfabético puedan ser facilmente halladas por su número marginal. I també adverteix que el contingut de les informacions dels pobles no són tan riques com les de Ciutat: No son en verdad tan copiosos y gráficos los pormenores, ni tan marcada la fisonomía dels retratos consignados en las relaciones forenses como en la de la capital. L’autor també assenyala (pàgina 22 del document) que manquen, amb els primes 18 fulls del llibre, la meitat dels capítols de la parròquia de l’Almudaina i bona part de la de Santa Eulàlia. A la pàgina 42 apareix una nota de la redacció del BSAL advertint que, mort Quadrado y traspapeladas las notas del manzanario que guardaba en su poder, será imposible continuar (…) la correspondencia de las antiguas manzanas con los nombres modernos de las calles. Finalment, a la pàgina 64, una altra nota de Quadrado adverteix que de les entrades 830 a 839 manca un full de llibre i sols s’aporten les declaracions dels testimonis.

Ningú més que Quadrado havia fet esment mai abans al document i, tot i que no diu d’on l’ha extret, és evident que el va trobar a l’Arxiu Històric de les Balears que ell controlava des de 1851, quan es va fundar oficialment per unificar els fons de la Diputació amb els de l’Ajuntament de Palma. La manca de rigor de Quadrado, a banda de la declarada alteració de l’original, es demostra en moltes altres qüestions. El títol, per exemple, no s’ajusta a la realitat ja que les informacions no es limiten als addictes, com ell assenyala en contradicció amb el títol que apareix a la majoria dels pobles: Informació dels habitadors qui són estats bons y mals y de la valor de llurs bens3. Com es bo de deduir, els bons són els mascarats i els mals són els agermanats, la qual cosa certifica que les informacions no es refereixen exclusivament als addictes a la Germania. Tampoc és rigorós en la relació dels pobles que anuncia ja que, tot i que l’esmenta en primer lloc, no inclou Llucmajor4. És correcta la xifra de les entrades de Ciutat (1.162), però no la que resulta de les llistes dels pobles que estima en no menos de 55705. Tot el text és en català excepte l’Advertencia inicial de Quadrado i algunes notes seves en castellà.

LA VEU DE CATALUNYA saludà la publicació

LES LLISTES I LES REPERCUSSIONS

El virrei Miquel de Gurrea dia 12 de juliol de 1523 va ordenar al Procurador del Regne de Mallorca, Francesc Burgues Galiana, l’elaboració d’un llistat amb l’objectiu d’aplicar confiscacions econòmiques per a satisfer les despeses generades per la revolta. Ciutat i tots els pobles de l’illa excepte Alcúdia es veurien obligats a fer una detallada relació. L’organització del calendari per aconseguir aquestes informacions es va fer entre el 12 i el 22 de juliol de 1523, en només deu dies. Dia 18 de juliol Miquel de Gurrea va requerir dels batles forans el segrest dels béns dels sentenciats a ser executats. Dia 22 de juliol Francesc Burgues anuncià que gratificaria amb un terç dels béns recaptats a qui, en un termini de deu dies, informàs de les propietats dels agermanats condemnats. Les recompenses s’orientaven a recaptar doblers destinats hipotèticament a rescabalar les despeses militars, a retornar els perjudicis econòmics d’Alcúdia i a incrementar els dipòsits del Regne. Les Informacions serien la base per a determinar les confiscacions. Aquest era l’objectiu: sobre les rendes de cadascú i del grau d’implicació en la revolta, elaborar una llista de composicions amb el pagament a exigir.

Setmanes abans de fer-se oficialment l’encàrrec de Gurrea a Burgues, els llistats ja havien començat a elaborar-se a Muro (27 de juny) i a Campos i a Santanyí (28 de juny). A la majoria dels pobles es recollirien les informacions en una doble volta l’estiu de 1523 (entre el 27 de juny i el 19 de juliol) i el primer trimestre de 1524 (entre el 27 de gener i el 15 de març). A Ciutat es farien els mesos de desembre de 1523 i març de 1524. Es classificarien, encara que no amb gaire exactitud, en absents, presents i morts. El fet de no recollir les dades les mateixes persones, tant els notaris que les verifiquen com els testimonis, repercuteix en resultats desiguals. Alguns pobles posen èmfasi en aquells agermanats que després foren bons i destaquen que molts ho feien tot per força. La voluntat d’eximir de culpes o de rebaixar les confiscacions es molt evident i barata entre un poble i un altre. També hi ha casos on es fa evident l’animadversió personal de qualque testimoni6.

Les entrades es feien a nom dels titulars de cada llar (dels focs). En tots els casos hi havia un notari i testimonis de cada poble. Les descripcions no es limiten al relat objectiu dels fets, sinó que van acompanyades de qualificatius. Es feia constar el grau d’adhesió i implicació amb la Germania, amb una relació dels episodis on el titular o els membres de la família haguessin participat, la situació de cadascú (present, mort, alçat, fora de la terra…), el lloc on havien acudit a sotmetre’s després de l’arribada de l’armada imperial (La Real, Santueri, batles dels pobles…) i la valoració de la seva hisenda. En aquest cas, un factor que es tenia en compte a l’hora dels càlculs eren les dots de les dones. Sobre aquests valors s’establiren les composicions, malgrat la protesta dels qui havien estat mascarats que deien que només haurien de pagar els agermanats. Això no obstant, el Procurador Reial feia constar una fórmula introductòria, sien o no culpables, amb el criteri que si els agermanat havien de pagar per haver provocat la revolució, els mascarats havien de pagar per haver estat salvats per les tropes imperials.

A gairebé tots els pobles, de manera explícita o referenciada a altres localitats, es fa constar que l’obligació de pagar les confiscacions establertes serà garantida per les universitats respectives de manera solidària. Així, per exemple, a Bunyola es diu que es farà com a Sóller, on es declara fermança, és a dir, obligació de la vila de satisfer els imports que no es puguin recaptar dels confiscats. A Porreres i a Manacor es diu que es farà segons los capítols de Montuïri, on el poble s’obliga com a fermança per garantir el pagament total. Campos, Felanitx, Santanyí, Sant Joan, Sineu, Llucmajor… Muro i Petra són els dos únics pobles on no s’estableix explícitament la garantia.

Com va assenyalar Eulàlia Duran, a l’hora de fer un inventari complet de les confiscacions i penes personals que figuren en el Llibre de lletres certificatòries, cal tenir en compte les Informacionsi viceversa! Sobretot en el cas dels pobles que no apareixen a les Informacions cal intensificar la recerca en els arxius locals i en les documentacions notarials. A poc a poc, es va refent la documentació que, amb el temps, ha de permetre disposar d’una visió completa i general. A Sa Pobla, sabem que el 26 de juliol de 1524 són admesos a composició setanta poblers, delats i inculpats d’haver participat o servit i consentit en lo levament del poble de la present illa e d’esser estats de la voluntat de la germania que en dit regne era estada introduïdahauran de satisfer, segons les culpes i facultat de llurs béns, 1.525 lliures. A Santa Maria (Coanegra), també el 1524, trobarem que 44 santamariers hauran de satisfer 1.794 lliures que no s’acabaran de pagar fins el 1548. A Binissalem seran 117 homes els confiscats (ni una sola dona). A Lloseta, foren 12. Sortosament, les Jornades d’Història Locals aporten nous treballs que enriqueixen les mancances de les Informacions i contribueixen a la necessitat d’assolir una perspectiva completa de la Germania de Mallorca.

A Alaró, Algaida, Bunyola, Esporles, Llucmajor, Montuïri, Santa Maria, Sencelles, Sóller i Valldemossa va haver de pagar més de la meitat de la població. En total, a la Part Forana confiscaren més del 40% de la població. En xifres absolutes, destacaren els pobles de Sóller (més de 20.000 lliures), Llucmajor (12.374), Pollença (8.499), Inca (6.450), Felanitx (4.508) i Manacor (3.749). Fruit de la Germania i de la subsegüent repressió, Alcúdia, Binissalem, Bunyola, Felanitx, Llucmajor, Pollença, Santanyí i Sencelles perderen més de la meitat dels habitants, fos de manera directa (morts a les batalles, executats, exiliats, condemnats a galeres…) o indirecta, amb els centenars de morts de pesta.

Cal afegir que les Informacions no varen interrompre ni condicionar la repressió. Les dades canten. Dia 17 de juliol de 1523, abans d’elaborar-se les llistes, ja es varen confiscar la totalitat de béns de 56 agermanats de Ciutat i 106 més de la Part Forana, la majoria esquarterats, penjats o enviats a galeres. Dia 3 d’octubre, foren condemnats a mort, amb confiscació dels béns, altres 54 agermanats de la Part Forana. Dia 4 de novembre 45 agermanats foren condemnats a galeres. Dia 7, altres 62 de Ciutat que no tenien béns foren penjats. L’any 1524, el mes de març, cinc persones detingudes per passar menjar als presos, foren condemnades a Galeres i 34 dels presoners foren penjats per ordre de Gurrea. El total multiplica per 10 les condemnes a mort que hi va haver a les Comunitats castellanes, on foren executats 23 comuneros. Encara el febrer de 1525 es confiscaven els béns de 10 agermanats de la Ciutat.

INFORMACIONS JUDICIALS O LLISTES NEGRES?

Les llistes s’elaboraren entre els darrers dies de juny de 1523 i la meitat de març de 1524, és a dir, més de dos segles abans que Montesquieu, a L’esperit de les lleis i en línia amb les teories de Plató i Aristòtil, defensàs la separació de poders. És evident que unes llistes elaborades amb finalitat repressiva, amb l’objectiu de penalitzar econòmicament el poble de Mallorca, encarregades per Miquel de Gurrea, el virrei, de cap manera poden ser qualificades de judicials, com fa Quadrado, sinó de militars. Aquest tipus de llistes negres repressives no havia estat habitual abans, però establiria un mètode de posterior aplicació7.

Dissortadament, els continguts s’han d’agafar amb pinces, perquè com s’ha indicat manca la meitat de l’illa i, en aquesta meitat, hi ha els pobles amb major protagonisme. D’altra banda, els notaris que validaven la recollida de les dades no poden considerar-se objectivament imparcials o neutrals. La classificació, a banda de fer-se sobre una base de dades incompleta, genera encara altres dificultats. En primer lloc, cal tenir en compte que la recollida de les primeres informacions, el juny i el juliol de 1523, s’havia fet en el punt àlgid de la repressió i amb una crida a les delacions i a les recompenses, convindrem que condicionava les declaracions. D’altra banda, la recollida de dades amb testimonis de cada poble, modificava els criteris generals i les valoracions. En alguns pobles les ambigüitats abunden: ni mal ni bé, afectat al principi après es tornat bo, De Germania però no ha fet mal a ningú, aná amb los desmandats amb bona intenció, De Germania ajudá mascarats, anà a la batalla per forsaTot plegat, genera dubtes raonables sobre la fiabilitat d’aquelles declaracions, amb informacions interessades tendents bàsicament a satisfer els objectius dels vencedors.

En molts de casos les acusacions es limiten a reproduir allò que han dit els agermanats en moments d’indignació, especialment insults contra el virrei. També apareixen moltes descripcions reiterades, especialment als pobles, gairebé amb models rutinaris que es repeteixen, amb abundància dels qui foren mals al principi, però que després repudiaren la Germania. Una de les qüestions que també es puntualitzen, a l’hora d’establir les culpes, és si els germanats assignats a feines concretes (vigilants de la Seu, guardes de castells i murades…) prenien sou o no.

En qualsevol cas, la credibilitat de les informacions es pot posar en solfa, tant per la intimidació en la recollida de les dades com per la impossibilitat de contrastar-les amb l’original.

Les Informacions de Llucmajor que va trobar Font Obrador a l’ARM

POCA FIABILITAT, PERÒ GRAN OPORTUNITAT

La nul·la garantia d’imparcialitat de les llistes, la impossibilitat de comprovar el document original i la consciència que varen ser retocades sense notes, no anul·len la importància de l’allau de dades que contenen. La incorporació de les 5.742 entrades en un programa EXCEL permet elaborar estadístiques sobre totes les qüestions que apareixen. Sistemàticament permet determinar, amb exactitud, el nombre de dones que s’esmenten, quantes persones apareixen mortes a les diverses batalles, quantes foren esquarterades, quantes penjades, quantes enviades a galeres, quantes exiliades, quantes acoltellades, quantes eren sermonadores, on es varen reduir, quins valors s’adjudicaven, quin nivell d’implicació s’atribuïa a cadascú… Tot plegat constitueix un cabdal d’informació gegantí.

Tot i no perdre de vista a cap moment que es tracta d’una informació parcial, restringida a la meitat de l’illa i feta sense situar, en la majoria d’episodis, els llocs i els dies exactes, malgrat també ser un material confegit a interès dels guanyadors, amb voluntat repressiva sobre els vençuts i amb finalitat confiscatòria, la lectura crítica i analítica permet interpretar i refer bona part dels episodis de la Germania de Mallorca. L’allau de dades convida a fer una espipellada sobre aspectes importants que permetin configurar una perspectiva general. Resulta del tot evident que els historiadors disposen d’una font cabdal per estirar fils. De part meva, a tall d’apunt, em permet de fer una relació de propostes de treball.

FETS HISTÒRICS MÉS DESTACATS

És imprescindible un mínim coneixement dels episodis més rellevants de la Germania per poder situar les dades que apareixen a les Informacions, perquè en la majoria de casos no aporten les dates ni les ubicacions exactes dels fets. D’altra banda, s’afegeix una segona dificultat: la terminologia que s’utilitza per referir-se a les diverses batalles i als enfrontaments és molt diversa i canvia d’un poble a un altre. Tot plegat, dificulta la localització dels llocs i les dates de les Informacions.

Alcúdia (octubre de 1521 – octubre de 1522): lo primer camp d’Alcúdia, lo darrer camp contra Alcúdia, la destrossa d’Alcúdia, el camp d’en Colom (que també podria referir-se a la Pobla). Steva Gilabert, barber (937) scorterat a Alcúdia, Joan Bordancio, calceter francès (1011) morí en lo camp dels agermanats. Són molts els noms que apareixen d’agermanats morts durant el setge d’Alcúdia. Es dedueix que els agermanats alcudiencs foren degollats. Joan Pons Navarrés (133) diu Com hauran fet de haver degollat tots los mascarats qui son en Alcúdia, nosaltres haurem de degollar tots los mascarats qui son assí.

Bellver (29 de juliol de 1521): Lo del castell, lo dia del castell de Bellver i la nit del castell. Joan Rosso, bombarder (126), Geroni Vilasso, fuster (127), Joan Danús (131), Antoni Tarragó (132), Antoni Gastó, carder (144), Francesc Axartell (158), Antoni Garau (168), Pere Sard (177), Miquel Alguer, blanquer (181), Andreu Barceló (194), Antoni Torner (227), Juan Lladó, brasser (261), Bartomeu Roig (263), Antoni Vidal (266) diuse que matà moss. Pere de Pax i sen aportà molt or i argent; Pere Antich (270), Pere Vaquer (305), Jaume Pou (318), Perot Andreu (325), Antoni Cañellas (359), Lluís Prats, cotamaller (365), Pere Rosselló (406), Miquel Seguí (424), Cosme Molins (433), Johanetto Xapelli, mariner (455), Antoni Colom (576), Bartomeu Liperot, mariner (595), Juan Galmés, teixidor (628), Miquel Bertran (744), Pere Fe, teixidor (832), Joan Serra, picapedrer (838), Mestre Hieronim Alós (842), Jaume Vidal, paraire (845), Francí Lunas, sabater (848 matà Nicolau de Pax), Pere Pujol, picapedrer (952), Berenguer Arcis, sastre (1005), Pere Remolar, fuster (1057 acoltellà Pere de Pacs, segons informà l’esclava del noble), Juan Rosselló, sastre (1065), Geroni Requena, sastre (1066), Antoni Domenec, paraire (1105), Joan Gorgoll, barreter (1111), Pasqual Rosselló, barreter (1112), Bartomeu Juan, fuster (1124), Joan Juan Curt (93 de Manacor), Antelm Pujol (412 de Llucmajor)…

Binissalem (novembre de 1522): vg. Inca

Contrarevolució, la (24 de gener de 1522): la nit dels set, la mort dels set. Fa referència a l’intent de contrarevolució quan, per ordre de Berenguer Sbert que ocupava el lloc de Gurrea, els mascarats varen matar Pere Oliver Botifoch (221), Geroni Ferrer, notari i sindic del poble (260), Francí Lunas (848), Bernadí Burguera, forner (200) i Pere Burguera (715)8. Els dos primers de la llista eren Joanot Colom i el seu germà Francesc, però es varen salvar i això reforçà el prestigi de l’Instador. Berenguer Sbert va haver de fugir i va ser substituït, amb acceptació dels agermanats, per Pere Joan Albertí. El mes d’agost de 1522 hi va haver un nou intent d’atemptat contra Joanot Colom. Antoni Guells, paraire, descobrí lo concert que tenia en Miquel Sampol y altres de matar en Colom.

L’enfrontament va ser a la zona de Talamanca

Eivissa (juny de 1522): L’armada d’Eivissa de Francesch Colom. És abundant la relació de morts: Hipòlit Roca (147), 152 Antoni Frau (152), Antoni Xavari (162), Antoni Dureta (226), Miquel Garau (230), Jaume Ribas (239 esquarterat), Bartomeu Villalta (297), Bartomeu Casado, cinter (342), Antoni Canyelles, espaser (359 esquarterat), Gabriel Sot, teixidor (659), Bernat Isern (669), Francesc Sequier, teixidor (732), Pere Uguet (748), Miquel Fiol, sabater (752), Tomàs Genís (771), Antoni Vensala, parayre (787), Macià Rubí, teixidor (843), Joan Jofre (900), Pere Balaguer (912), Pere Remolar (1057), Bartomeu Miquel, boter (1079), Antoni Domenec (1105) morí davall una olivera nafrat y cans menjarenlo, Jaume Bisbal (312 de Sóller)…

Inca (novembre de 1522): apareix la batalla del Rafal Garcés i també esmentada com la batalla d’Inca, la destrossa d’Inca i el camp d’Inca. Molts d’agermanats morts. Destaca el fet que, en conjunt, a les Informacions apareixen molts més morts a Inca que a la Pobla quan, segons la documentació, foren la meitat (500 al Rafal Garcès i 1000 a la Marjal). Aquesta diferència, molt possiblement, deriva de la manca d’informació dels pobles de l’entorn de la batalla de Son Fornari: la Pobla, Santa Margalida, Pollença i Campanet. Alguns morts a la destrossa d’Inca: Antoni Pou (196 i possiblement també 27 de Santanyí), Antoni Figuera (253), Pere Moll (386), Perot Torner (395), cotamaller, Jaume Company (722), Gabriel Gomila, sabater (969)…

Antic Convent de Jesús on acampà Gurrea

Jesús (gener-març de 1523): Ja dins del 1523, durant el setge, s’esmenta l’escaramussa de Jesús i la destrossa de Jesús on moriren molts d’agermanats: Juan Salzet (193), Antoni Casasnovas (206), Antoni Totosaus, sabater (340), Miquel Garau (369), Bartomeu Quintana, brasser (903), Bartomeu Bosch (913), Pere Quintana, hortolà (924), Bartomeu Goday (169 de Felanitx), Esteva Ballester (241 de Manacor), Miquel Cifre (17 de Santanyí), Juan Calafat (5 de Valldemossa)…

Llotja, la (agost de 1521): el dia de la Lotja. Va ser la primeria d’agost de 1521, pocs dies després de l’assalt a Bellver, quan un grup d’agermanats va entrar a la Llotja per intimidar els mercaders. Hi participaren: Pere Vinyaveya (246 amb destral), Jaume Pou (318 mogué lo avalot de Lotja fou penjat), Juan Ballester, boter (494), Miquel Marango (538 ab una destral per rompre les portes de la lonja), Antoni Morro (587, ab gran destral), Macià Seguer, paraire (860), Antoni Font, fuster (991 lo dia de la lonja amenassava als notaris, Berenguer Arcís (1005 ab una pica a la mà)

Manacor (març de 1522). El levament. Va ser un intent d’aixecament dels mascarats que els agermanats impediren. Jaume Fe (124 d’Artà) fonch en Manacor en lo levament; Pere Gallard (163 d’Artà) en lo levament fonch a Manacor en favor del rey; Jaume Vicens (176 de Manacor) com los bons de Manacor s’alçaren scrigué an en Colom que no consentia lo dit levantament

Menorca (juny de 1522) L’intent d’aixecament de Menorca, coincidint en el temps amb l’expedició de Francesc Colom a Eivissa, va ser flor d’un dia. Molts de nobles mallorquins s’havien refugiat a Ciutadella. Sebastià Salom (334) anà a Menorca y aportà tambors y banderas per fer levar y commoure lo poble.

La placa desapareguda i l’actual memorial a Son (o Can) Fornari

Pobla, la (tres enfrontaments? 23 d’abril, 15 d’agost i 3 de novembre de 1522): no s’esmenten en cap cas Son Fornari ni Son Sabaté, la marjal (137 d’Artà) o, més habitual, lo camp de la pobla i la destrossa de la Pobla per referir-se a la gran batalla de dia 3 de novembre de 1522, amb més de mil agermanats morts. Pere Avellà (233), Joan Damià Bogellas (464)… L’enfrontament que està ben definit és la batalla de Nostra Dona (o nostra Senyora) d’agost de dia 15 d’agost de 1522, anterior al desembarcament de les tropes imperials, amb una xifra de morts mascarats superior a la dels agermanats. Cistòfol i Joan Llompart (220 de Campos) han stat lo dia de Nostra Senyora d’Agost; Miquel Oliver (76 de Montuïri) morí a la Pobla lo dia de Nostra Dona de Agost en favor del rey; Francí Caldés (309 de Muro) mort a la batalla de la Pobla lo dia de Nostra Dona de agost

Pollença (29 d’octubre de 1522): s’esmenta sempre com la destrossa de Pollença. Apareixen referències als qui es refugiaren al campanar i testimonis dels qui varen sobreviure que descriuen la crueltat de les tropes imperials.

Real, la (desembre de 1522): Just iniciat el setge de Ciutat, el mes de desembre de 1523, es parla dels penjats de La Real: Mateu Vaquer Barceló (254), Pere Pons, paraire (292), Jaume Albertí (333), Antoni Vinyes (74 de Felanitx), Bartomeu Melis (206 de Manacor, esquarterat), Antoni Ferrer Gorefa (425 de Manacor)…

Revolta, la (7 de febrer de 1521): Dia 6 de febrer, per ordres del Virrei, es varen detenir i empresonar set menestrals: Rafel Ripoll (360), Guillem Vich (361), Joanot Colom (1069), Pere Bagur (1110), Pasqual Rosselló, barreter (1112), Joan Crespí (1162) i Francesc Colom (sense entrada pròpia a les Informacions). L’endemà, 7 de febrer, coincidint amb el dijous llarder, es va produir l’aixecament que alliberà els presos i inicia la revolta de la Germania de Mallorca. Pere Rosselló (406) fonch qui comensá lo primer avalot lo dijous larder.

La Seu i l’Almudaina des del claustre de St. Domingo

Sant Domingo (1 de novembre de 1522): lo de St. Domingo, lo cas de St. Domingo: Nadal Vadell (3), Pere Crespí (151), Baptista Garau (190), Perot Andreu (325) robà a fra Geroni amb ballesta parada), Miquel Capellà, taverner (397), Gabriel Vaca (582) deia mirau com jauen los porchs, Miquel Adrover, paraire (687) robà coses dels morts ell i en Sagrera qui és a la presó, Bernat Sagrera (749) esquarterat, Pere Jofre (15 d’Esporles)…

Santueri (octubre de 1521 – novembre de 1522): lo del Castell, lo setge del Castell. Són molts els noms que apareixen, tant pel que fa a refugiats com dels mascarats que els assetjaren, la gran majoria són felanitxers i, en segon lloc, campaners.

Sóller: Batalla de Sóller, batalla de Sant Martí, pelea de Sóller, brega de plaça i batalla de Mn. Malla (segons Rullan era Mn. Melià): Antoni Gastó (144), Josef Piquer (231)… De dos sollerics, Joan Cristià (148)i Francesc Ribes (197), es diu que anaren a la batalla de Mallorca9.

ALTRES ENFRONTAMENTS, CONDEMNES I GRUPS

Lo de Petra, lo de Sineu i lo de Felanitx (novembre de 1522). Aquestes referències, en els tres casos, descriuen atacs agermanats contra els batles d’aquests tres pobles. Joan Miquel Mercer (16 de Sant Joan) i Pere Torner (59 de Sineu) anaren a matar el batle de Sineu. De Jaume Balaguer (126 de Sineu) a les primeres informacions hi ha aquesta nota: se troben cuidadosament borrades les paraules «fonch a matar lo batle de Sineu». El cas més destacat de tots és el de l’assalt a la casa d’Onofre Ferrandell, batle mascarat de Felanitx, dia 6 de novembre de 1522, tres dies després de la batalla de Son Fornari, on comparegueren molts d’agermanats (2 de Ciutat, 46 de Campos, 2 de Manacor i 1 de Llucmajor) i alguns mascarats. Jaume Oliver (372) amb los de Campos), Pere Rosselló, barreter (406)…

Assalt i mort del batle mascarat Onofre Ferrandell (oli de Faust Morell)

Galeres. Desfilen també molts de noms d’agermanats condemnats a galeres, amb el resultat de mort en molts de casos: Bernat Colell (218), Antoni Mora (779), Macià Galmés (1037), Joanot Ripoll Figuera, ferrer (1123), Juan Jordà (53 d’Algaida), Mateu Reus (124 d’Algaida), Marc Bonet (56 de Santanyí), Jaume Vich (23 de Banyalbufar), Miquel Mas (4 de Valldemossa), Miquel Exida (568 de Llucmajor)…

Penjats i esquarterats. Igualment abundant és la nòmina de penjats i, en menys quantitat, la d’esquarterats: Joan Maura (123), Pere Pons (403), Joana Falaguera (463), Pere Massot (84 de Felanitx esquarterat a Llucmajor), Tomàs Vidal (261 de Felanitx esquarterat a Binissalem), Pere Melcior (352 de Manacor esquarterat a la Pobla)…

Fugitius. Francesc Garau (370), Gabriel Bibiloni (440), Sebastià Crexell (863). La majoria fugiren durant el setge de Palma, entre el desembre de 1522 i el març de 1523.

Refugiats. Molts de nobles s’acolliren al dret s’asil i es refugiaren a La Seu i a algunes parròquies de Palma (Santa Eulàlia, Sant Miquel i Santa Creu). Els agermanats posaren guardes per evitar l’avituallament. Després de la cremadissa de les dones i infants de la Germania a l’església de Pollença, es va haver de contenir l’intent d’assaltar la Seu. Juliano Ballester (615) perque no portan la artelleria a la Seu i no la abaten?

Exellats. Miquel Llabrés (392), Glaudo Salvat, botiguer (996), Andreu Ferrer (998), Mestre Satci, calceter francès (1019). Alguns partiren post reductionem

Esclaus. No hi ha moltes referències als esclaus. Joan Malonda (241) comprava esclaus de mascarats; Joan Entens, picapedrer (599) feya francs los catius; Pere Torrent (de Sineu) ab la pesta ha perdut quatre sclaus

Ambaixadors. Jaume Sbert (1003), Juan Oliver (1009), Martí Gorchs, sabater (1010) anà a la Cort, Pere Bagur (1110), Miquel Torrens (266 de Muro), Antoni Thomàs (90 de Llucmajor) es stat en tot fins que sen aná en la cort. Pere Ribas (329 de Llucmajor) es mort en la presó en cort que era amb Antoni Tomas. Guillem Colom, cosí germà de Joanot, jurat, capità de Santa Eulàlia i ambaixador a Valladolid no té entrada a les Informacions, tot i que surt esmentat en una defensa que fa d’ell Geroni Ferrer (260). Com és sabut, la darrera ambaixada a la Cort de l’emperador va acabar amb el retorn dels delegats de la Germania amb un sobre tancat que contenia la seva sentència de mort. Gurrea l’executà dia 3 d’octubre a l’exterior de Bellver. El patíbul seria conegut com les forques dels ambaixadors.

Casa enderrocada. A Petra hi ha el cas singular de Bartomeu Mestre, Batajen, a qui el Virrei va ordenar enderrocar la casa. A la veu dedicada a Joanot Colom no es fa referència al càstig idèntic que patiria.

Violadors: La relació de violadors és alta. Un fill de Joan Maura (123), esquarterat, Antoni Vidal (266), Nadal Vidal (267) se deya que era dels qui forsavan las dones y donzellas, Perot Andreu (325) desponsellant ninas y forsant donas, Francesc Garau (370) forsador de dones, Juan Manresa (530) violador de donas y donzellas, degollat, Gabriel Cerdà (632) ha mort a moltas donas de bé del Cijar y altras forsava, Bartomeu Forteza, calceter (766), violador esquarterat per sos demèrits, Guillem Quintana, hortolà (780) violador de donas y donzellas, Simon Borras (820) deshonrá donas, Juan Busa (1017) desverjador y violador de donas y donzellas, Francesc Blanc, botiguer (1040) violador de donas, Pere Sampsó, parayre (1128) forsá una donzella borda

Lladres. Igualment molt alta resulta la quantitat d’agermanats que robaven, traficaven i especulaven amb les robes dels nobles. La manera de vestir definia la categoria de les persones i, la vanitat, multiplicà els compradors, la qual cosa fa evident que la roba era un objecte de luxe molt desitjat. Igualment importants eren els robatoris de bestiar i la compravenda de productes de fora vila. Vicens Agost, tintorer (635) furtava bestiar y venia’l.

Insults agermanats. Són moltes les exclamacions contra nobles, capellans i notaris. Martí Alsamora (143) jo us faré baxar a trossos; Juanot Garcia (487) Cul de tal! Tots som borts que comportam que entri lo Virrei; Joan Amberch, llibreter (510) Cans, fills de cans, tots mereixerien cremar; Jaume Soria (631) cans fills de cans, an en Borreyó vos heu donats?; Na Trobada (1027) deia de Gurrea ca fill de ca jueu, Juan Nogueret (1091) sa dona deia Borreyó, Fideu i mil desastres.

LA MÀ DE QUADRADO

Com que declara que és ell el qui va numerar les entrades, sembla evident que totes les referències a la numeració que inclou la publicació són seves. Per posar només alguns exemples: Damià Colell (248) fill del número 217; Perot Ribas (699) germà den Ribas que sentenciaren en Ivissa (239); Gabriel Thomàs, paraire (935) Son fill tal com ell (número 864); Galceran Simonet (960) Tal vez sea el mismo del num. 146; Antoni Domenech (1105) fill del n. 1031; Jaume Comas (92 de Muro) vide num. 11; Miquel Albert (145 de Santanyí) tal volta és el mateix del numº 47

Igualment han de ser de Quadrado totes les notes en castellà afegides: Gabriela Macipa (160) falta algo; Pere Bagur (vide núms 9, 13, 17, 78) ¿huyó o formó parte de la embajada a la corte con Guill Colom, Martin Gorchs y otros?; Juan Staràs (29 de Bunyola) en las composicions está tildada la palabra obiit

Més dubtes plantegen molts de parèntesi que semblen afegits amb posterioritat a la recollida. Seria el cas de Mestre Gonsalvo, pintor (709) amb aquest parèntesi final (Axí ho declara un testimoni unich a 23 desemb. 1523 encara que en el procés figura dit Gonsalvo entre’ls vius y presents) o, també, Antoni Abram (188 de Campos) que al final incorpora (a 15 de març de 1529 de manament del visrey fou anulada la composicio del pare reduïda a 34 lliures la del fill).

La pregunta que no podem respondre mai mentre no es puguin contrastar les Informaciones publicades amb els documents originals, què és allò que va fer Quadrado: me tomé el trabajo de añadir los respectivos detalles que sobre su personalidad arrojan las declaraciones, fundiéndolas de modo que nada se pierda, y conservando cuidadosament el lenguaje y aun las palabras.

LES DONES I LA GERMANIA10

Efectuat, entrada per entrada, un recompte de les dones que apareixen a les 5135 entrades de les Informacions Judicials i a les 607 entrades de Llucmajor recollides per Bartomeu Font Obrador, hi ha referència a 870 dones, 204 de les quals són definides com a agermanades (124 a Ciutat), 44 mascarades i la resta, 622, sense definir, tot i que més de tres quartes parts són familiars d’agermanats.

He aplicat el criteri de comptar totes les dones que apareixen referenciades directament, tant les que disposen d’entrada pròpia com les que s’esmenten com a dona de, vídua de, mare de o filla de. No he incorporat les dones el·líptiques que, en rigor, també s’haurien de comptabilitzar. Per exemple, quan és parla d’agermanats vidus o que tenen fills, indirectament caldria comptar una dona més i no ho he fet. Tampoc he comptat cap dona entre les potencials que resultarien quan es fa esment als homes que tenen set infants o ha deixat sis fills, encara que tot fa pensar que un o més seria una filla. En aquests casos abstractes, la xifra estimativa superaria altres dues-centes dones més. Tot plegat, em permet concloure que podríem situar la xifra mínima total de dones, si sumam les referenciades directament a les que figuren de manera el·líptica, en un nombre no inferior al miler. Si a aquest fet hi afegim que, en més d’un cas (Sóller, Valldemossa, Esporles i Banyalbufar), els qui elaboraren les informacions adoptaren criteris clarament restrictius, convindrem que la presència de les dones en el curs de la revolució va ser molt activa.

Quant a la qualificació, val a dir que només he considerat les clarament assenyalades com a bones o males. Així doncs, només he atribuït la condició d’agermanada o de mascarada a les que són definides de manera explícita com a tals (uxor fuit optima, mater fuit pessima, avalotadora, bona…). Com que, excepte a Ciutat on una part de les dones que apareixen sense definir són esposes de nobles, la gran majoria de les esmentades als pobles (més del 75%) són família d’agermanats, amb la qual cosa no és arriscat estimar que el percentatge final entre agermanades i mascarades resultaria aclaparador.

El resultat és aquest: Ciutat (1162 entrades), 171 dones: 124 agermanades, 8 mascarades i 39 sense definir (SD); Algaida (186 entrades), 9 dones: totes SD; Artà (367 entrades), 90 dones: 6 agermanades, 2 mascarades i 82 SD; Bunyola (80 entrades), 12 dones: 3 agermanades i 9 SD; Campos (236 entrades), 41 dones: 6 agermanades, 1 mascarada i 34 SD; Felanitx (318 entrades), 50 dones: 1 agermanada i 49 SD; Manacor (493 entrades), 71 dones: 30 agermanades, 4 mascarades i 37 SD; Montuïri (199 entrades), 17 dones: 3 agermanades, 4 mascarades, i 10 SD; Muro (327 entrades), 60 dones: 5 mascarades i 55 SD; Petra (210 entrades), 35 dones: 1 agermanada, 1 mascarada i 33 SD; Porreres (364 entrades), 55 dones: 4 agermanades, 4 mascarades i 47 SD; Santanyí (146 entrades), 48 dones: totes SD; Sant Joan (95 entrades), 50 dones: totes SD; Sineu (328 entrades), 83 dones: 1 agermanada i 82 SD; Sóller (400 entrades), 12 dones: 3 agermanades, 1 mascarada i 8 SD; Sporles i Banyalbufar (72 entrades), 6 dones: 3 mascarades i 3 SD; Valldemossa (152 entrades). 3 dones: totes SD; Llucmajor (607 entrades). 57 dones: 8 agermanades, 11 mascarades i 38 SD.

Tampoc no he comptabilitzat les indicacions quantitatives inconcretes (les canongeses de la plaça del Call o les dones d’honor, per exemple). Cal advertir que, en general, les informacions dels pobles són més lacòniques que les de Ciutat. La disparitat de criteris es fa evident, sigui per la intervenció dels notaris, sigui per l’actitud dels testimonis. Contrasta que Artà esmenti 90 dones, Sineu, 83 i Sóller només 12.

LES ARMES

L’arma individual que més apareix és la ballesta, la qual solia anar penjada en bandolera i parada a punt de ser usada. També apareixen escopetes, espingardes, destrals, piques, espases i coltells.

Com que apareixen molts de noms vinculats amb la fabricació i manteniment de les armes (bombarders, espasers, cotamallers, ballesters…), en faig una breu relació de mostra: Guillem Font, fuster (225), feya les trompes de foch per lansar dins la vila de Alcudia; Lluc Marsa (229) feya pedres per les bombardes; Guillem Vaquer (343) portava alabardes de València, amb les instruccions de Sorolla; Bartomeu Bellill, peraire (431), feya la polvora i afinava metxas, amb sou de polvorista; Joan Ballester, boter (494), adobava los seps de les bombardes; Bartomeu Liperot, bombarder (595); Juan Busa, sastre (1017), feya la polvora y lo salnitre, Juanot Çaragossa, ferrer (1100), aportà armes de Viscaya i feya pólvora; Bartomeu Pol, fuster (1104), feu les escales per pujar a la murada d’Alcúdia i un enginy per prendre la vila; Bartomeu Juan, fuster (1124), deia que faria una tortuga per entrar a Bellver i que no calia anar a Alcúdia. Miquel Jordà (173 d’Artà), va fer la tortuga d’Alcúdia; Andreu i Bartomeu Obrador (236 de Felanitx), aportavan las bombardas per combatre el castell; Miquel Avellà (327 de Llucmajor) feia pedres de bombarda…

LA TRETZENA

Es defineixen com a membres de la tretzena els següents agermanats: Joan Quintana, blanquer (138), Miquel Obrador, forner (172) S’amagà dins la Seu i hi morí), Antoni Coll, paraire (255), Guillem Vich (361) un dels tretze i un dels set principals, Cosme Molins (433) tretzener per Perot Fiol i elet per n’Oliver en lloc seu), Bartomeu Coll (967), Perot Fiol (1041), Pere Begur (1110) és stat ambaixador, Joan Crespí (1162) principal dels set y cap dels tretze, Antoni Splugues (217 d’Artà), Carles Gayà (299 de Felanitx), Antoni Mallol (343 de Fornalutx), Nicolau Calafat (7 de Valldemossa)11.

Sóller constitueix un cas singular ja que va constituir una tretzena pròpia del poble. Figuren com a tretzeners sollerics (en tres casos definits com instadors): Bartomeu Soler (14), Guillem Soler (72), Rafel Cristià (100), Pere Castelló (166), Miquel Ferrà (175), Bartomeu Aymerich (195), Bartomeu Castanyer (205), Pere Pons (211), Antoni Codonyer (219) tretzener reformat per en Colom quan en tregué los altres, Joan Miró (240) de la tretzena primera, Cristòfol Alcover (243), Bernadí Ribas (310), Antoni Mayol (343), Francesc Ça Canals (392)12.

Com a curiositat, a l’entrada dedicada a Joanot Colom (1069) no s’indica que fos membre de la Junta dels Tretze. De fet, el seu nom no apareix a les relacions notarials del 16 i 17 d’abril. Relacionats amb la tretzena apareixen Rafel Torrella (74) volgué fer una altra tretzena, Jaume Ribas (239) id., Juan Conrador (1044) anuncià que l’any qui vendria ell seria tretzè i Sebastià Fiol (5 d’Algaida) concorregué a Tretzener.

Un darrer aspecte a tenir en compte és que, malgrat que la tretzena va perdre raó de ser, especialment quan va ser escapçada amb els assassinats de gener de 1522, es va mantenir en tot moment una estructura organitzativa, de la qual n’és una mostra l’equip format per combatre la pesta que havia entrat a la Ciutat. Es creà la figura dels guardes del morbo i dels enterradors per tal de fer respectar unes mínimes mesures de seguretat.

FAMILIARS DELS INSTADORS

De Joanot Colom: Miquel Sagrera (63) nebot segons ell mateix deia, Nicolau Truyol, argenter (358), compare d’en Colom, Nicolau Abrines (774) anava amb ell i era son parent, Antoni Domenech, paraire (1031) Sa muller era parenta d’en Colom, Pere Vey, teixidor, (1077) familiar d’en Colom, Joan Seguí (1084) la dona és tia dels Coloms o de les dones d’ells, Gabriel Alguer, barreter (1108) son fill feu compare en Joanot Colom, Benet Penedès, paraire (661) cunyat d’en Colom, Miquel Bordoy Espanya (2 de Felanitx, casat amb Bartomeua Colom, germana de Joanot) condemnat a Galeres i deslliurat en pagar 50 lliures.

De Joan Crespí: Antoni Amer (452) gendre de Joan Crespí (segons altres padastre)

Cal dir que els altres dos instadors, Jordi Moranta, i Pau Casesnoves, no tenen entrada pròpia. Del primer apareix, com a únic esment, Antoni Ripoll, batle, (n. 107 de Valldemossa) com a lloctinent a casa d’en Moranta amb sou. De Casesnoves, apareixen els tres germans que vivien a Ciutat: Miquel (112), Antoni (206) i Andreu (237). També apareix en algunes referències a Llucmajor: Esteva Moragues (241) feu matar als qui parlaven mal de Casesnoves i Miquel Servera (467) aixecà el poble per donar poder a Casesnoves puix lo Consell no li volgué donar.

Tampoc no té veu pròpia ni a Ciutat ni a Felanitx Francesc Colom, tot i que és un dels protagonistes més esmentats, tant en referència a l’expedició a Eivissa com en la comparança amb altres agermanats: Nadal Vadell (3) un altre Francesc Colom, Francí Garau (52) id., Gabriel Domènech (135) capità dels matadors aprés d’en FC, Tomàs Coll (136) quasi com en FC, Ramon Arguimbau (178) tant mal com en FC 194, Andreu Barceló (194), Berna Burguera (200), Pere Oliver Botifoch (221) pitjor que en FC, Jaume Romaguera (228), Francesc Garau (370), Miquel Seguí (424), Juanot Garcia, boter (487), 530 Joan Manresa (530), Gabriel Salom, capdeguaita (909) tan gran traydor com en FC, Pasqual Rosselló (1112) un altre Colom, Ramon Arguimbau, teixidor (1129)…

NOTARIS AGERMANATS

Són molts els insults que els agermanats dediquen als capellans i als notaris, com a clars enemics de la Germania. Això no obstant, la nòmina de notaris que brindaren suport a la revolta és extensa: Jaume Romaguera (228), Bernat Perera (235), Geroni Ferrer (260), Gaspar Vilaplana (271), Guillem Seguí (286), Bartomeu Pagès (571), Jaume Scrivà (763), Andreu Ferrer (998), Guillem Blanquer (219 d’Artà), Jaume Socias (53 de Muro), Jaume Cirera (196 de Petra), Bernat Dalmau (360 de Porreres), Sebastià Mulet (156 de Llucmajor)…

LES BANDERES

No hi ha dubte que els agermanats tenien banderes. Són moltíssimes les referències que apareixen, gairebé a cada poble. Algunes fan esment a les banderes dels gremis. Macià Suau, blanquer (49) aportava la bandera dels asseunadors; Perot Andreu (325) aportava la bandera dels corders; Miquel Jacomi (738) aportava la bandera de Sant Jaume per la Germania.

Bernat de Brossa (1036) aportà lo panó per la germania contra lo Visrey en Pollensa y en la Pobla (l’entrada 1150 confirma que en Brossa anava amb «lo panó real). En aquest cas, tot fa pensar que es tractaria de les quatre barres. Cal afegir que la quadribarrada està documentada a l’alçament forà de 145013. Per lògica, si els forans la varen utilitzar, sembla versemblant que els seus néts no ho tinguessin present, especialment quan el segon punt del jurament agermanat era de fidelitat a l’emperador. Sembla coherent l’ús de la senyera que simbolitzava el Regne del qual Carles V n’era el sobirà.

Tenia bandera la Germania? Tot fa pensar que sí. De fet surt esmentada: Miquel Janer (257 d’Artà) un dia havent brega pres la bandera de la Germania. Quina era aquella bandera? A l’entrada de la veu Gabriel Bibiloni (440) es diu havent-se posat al moll una bandera de la creuada… És sabut que els agermanats tenien les creuades per referència i que es pintaven una creu vermella al pit i a l’esquena. Pere Pons, sabater (403) se posà la primera creu de la germania. Podria ser aquesta la bandera de la creuada? A Alcúdia hi ha una bandera, coneguda popularment com l’estendard dels Amorosos que, segons la tradició, va ser arrabassada als agermanats per les tropes dels nobles refugiats14. De Geroni Ferrà (144 de Valldemossa) es diu que al Rafal Garcés perdé la bandera. La tela de l’Alcúdia és de color blau fosc, amb una creu blanquinosa al centre.

Paraires de València

Cal tenir present que les primeres banderes procedien de València, d’on les va dur l’expedició que va anar a entrevistar-se amb la Junta dels Tretze. Nicolau Ripoll (1018) va ser un dels qui hi va anar ab en Joanot Colom y aportareu tabals y alabardas banderas y atambors y la forma del que feya la germania en Valencia. D’allà hi ha notícia que la bandera de les Germanies onejava lliure a l’església de Santa Caterina. Allà, Joan Llorenç, fundador i ideòleg de la Germania, adoptà com a ensenya l’escut del seu gremi de paraires, amb els símbols sobre les barres reials i la corona. Cal també saber que el contacte entre la Germania de Mallorca i la de València va ser permanent. Pedro de Alvarado (614) anava i venia de València.

Francesc Bosch (114) fonch lo primer qui tragué bandera lo dia que es levaren, y aportava una en cada ma; Pere Crespí (239 anava amb la bandera ab sa capa; Gabriel Sanct-Martí (277) tenia una bandera en sa casa; Jaume Pou (318) el dijous larder posá la primera bandra á cort; Miquel Seguí, sastre (424) fonch lo primer qui alsá la primera bandera; Gregori Laneras (521) cada matí treia la bandera a la porta y feia sonar el tambor; Pere Mir (1089) Substituí en Rosselló cessat per Crespí per no voler fer banderes contra el virrei; Andreu Gayà (300 de Felanitx) fonch lo un dels sis que portaren lo tambor y la bandera en Felanitx; Martí Morter, sastre (470 de Manacor) sastre tenia la bandera a la finestra; Perot Cànaves (23 de Montuïri) fonch lo primer que posà banderas; Jordi Claret (90 de Valldemossa) volia fer la bandera de seda i que ell bestreuria els doblers; Antoni Garau (94 de Sóller) anà per la vila amb lo penó

ESCRIPTORS, TRANSCRIPTORS I LLIBRETERS

Llarga també resulta la relació de persones acusades de sermonadores, de les quals més dues dotzenes són dones. S’assenyalen també, com una mala cosa, els qui escrivien, transcrivien i comerciaven amb llibres, especialment amb el mite de l’Encobert, importat de València. Destaca, entre tots, el cas d’un trobador. Antoni Selleres, peraire (21) scrivia baix a la presó per la germania; Pere Crespí, llibreter (151); 185 Mateu Veny, blanquer (185) recitava la tresca i la verdesca i profecia de Santa Brígida; Juan Callar (298) sermonava profecias de la tresca y la verdesca; Juan Serra, sabater (326), scrivia la profecia de la Verdesca, profecies del diable i sermons en favor de la secta columbina; Rafel Crespí, capeller (353) trovador de cobles; Antoni Cladera (639) quant havian de scriure res ell ho escrivia; Joan Padrines (131 de Felanitx) predicador de la Germania ab un llibre que tenia (habeatur liber patris); Antoni Genovard (101 de Muro) legia palam et publica lo llibre de l’encubert dient de les profecias de la verdesca; Rafel Puiggros (8 de Sineu) en poder seu el llibre de l’Encobert e aprés lo sen portà Mateu Ferrer; Miquel Caimari (76 de Sineu) aportà al poble el llibre de l’Encobert; Antoni Far (111 de Sineu) sermonador de l’Encobert

ALGUNES CURIOSITATS

Per il·lustrar que hi havia agermanats de totes les edats, n’apareixen dos de 16 anys i altres dos de 100.

En enviudar, tant dones com homes, els següents matrimonis eren gairebé immediats en pocs mesos. Les vídues dels agermanats morts en combat se solien casar amb altres agermanats. Gaspar Pedrós, cirurgià (307) sa muller es ara casada ab en Torrella qui volia ser un dels tretze; Martí Lobet, corder (308) sa muller ara es casada ab mestre Gil; Miquel Major, sabater (311) Sa muller es morta, y ja s’es casat ab altra dona. Hi ha l’excepció de Sebastiana Calafat (853) que en morir el seu home durant el setge de Ciutat es ara muller de un soldat.

Rafel Mir (407) fou qui reconegué Martí Roig anant ab lo bisbe de Gracia. Va ser així com es va destapar el doble joc que exercia Pedro Aranda de la Puente, bisbe de Cluni.

Juan Oliver, apotecari (1009) ab Juan Domenec, Juan Binimelis y Francesch Colom tractaren de metzinar totas las ayguas de l’armada del rei

Pere Cerdà, mercader (1047) deia que havien fet molt bé de matar els del Castell que puys lo poble era senyor de la terra havia esser senyor de las fortalesas (…) y dix que no passrien huit dias que tota Catalunya s’alsaria amb la germania.

Pere Frigola, parayre (1055) afirmava així conech jo los mascarats y traydors com los marranos entre los cristians de natura.

LES INFORMACIONS POBLE A POBLE

Ordenades alfabèticament, d’Algaida a Valldemossa, apareixen les Informacions corresponent a cada poble. La majoria de vegades, després del nom de la població, s’indica el subtítol Informació dels habitadors qui són estats bons y mals y de la valor de llurs bens i, en molts de casos, es concreten les dues dates de recollida de l’estiu de 1523 i la primeria de 1524. al final, en tots els casos, hi ha un índex alfabètic.

ALGAIDA (pàgs. 101-198)

186 entrades. Subtítol. 10 de juliol 1523 i 25 de gener de 1524

1. Juan Cortey capità d’Algaida a Nostra Senyora d’agost en la destrossa de la Pobla.

15 Jaume Company anava a veremar a Alcúdia i feia vi a Algaida

Molts de robadors i compradors de roba (objecte d’especulació)

ARTÀ (pàgs. 109-127)

367 entrades. Subtítol (Informacio dels homens d’artà y del cap de la pedra qui son stats bons e mals e de la valor de llurs bens). 10 d’agost de 1523 i 2 de març de 1524

136 Pere Sancho «Comte», seguia la bandera per la Quitació, va anar a matar lo instador d’Artà (parèntesi: la mort va ser a Sant Joan l’agost de 1522)

138 Arnau Tous, de la germania, seguia la bandera

341 Agustí Tous (parèntesi: in 2. informe…)

BUNYOLA (pàgs. 128-133)

80 entrades. Subtítol. Sense dates.

4 foren a la batalla de Sóller 4 a la mort de Mn. Malferit

10. Elionor dona parlera

Al final, única data: 27 de novembre de 1523. Constituïda fermança.

CAMPOS (pàgs. 134-146)

236 entrades. Subtítol. 28 de juny de 1523 i 15 de febrer de 1524

Apareixen 46 participants en la mort d’Onofre Ferrandell a Felanitx (6 de novembre de 1522)

141 Bartomeu Mas de 70 anys agermanat deia que Alcúdia era Bugia

188 (parèntesi Antoni Abram i son fill anaren a Montuïri quan mataren en Manera)

FELANITX (pàgs. 147-166)

318 entrades. Subtítol. 1 de juliol de 1523 i 22 de febrer 1524

Casa de Ferrandell

9 Simó Bordoy donà menjar als campaners que mataren en Ferrandell

Molts anaren a reduir-se al castell després de matar en Ferrandell

Molts afollats (braç tallat)

288 Bartomeu Caldentei avisà que dos porrerencs anaven al castell i els mataren. Altres diuen que va ser Miquel Bordoy Espanya (cunyat de Joanot Colom) que seria condemnat a galeres i deslliurat en pagar 50 lliures.

302 Joan Sagrera degollà en Nicolau Truyol del Fangar

304 Bartomeu Sagrera degollà en Xamena a l’hospital, ingressat ferit en defensa d’Onofre Ferrandell

LLUCMAJOR (pàgs. 374-408 del tom III de la Historia de Llucmajor de Bartomeu Font Obrador). Amb els apartats Alquerians i Albarranis

607 entrades, totes d’agermanats i sense índex final. Sense subtítol ni dates.

3. Guillem Ramell mort a la batalla d’Inca

13. Bartomeu Armengol inculpat de la mort de Ferrandell a Felanitx

35 Miquel Cerda, vint-i-cinquer (únic cas que no és desener ni cinquantener)

38 Gabriel Tomàs a matar els Manera a Montuïri amb Jaume Cadell (449)

87 Miquel Obrador es retragué al campanar de Pollença i no es va donar. Perot Serra (551) va ser detingut allà

90 Antoni Tomàs el qui més ha posat la Germania a la Part Forana. Va ser

ambaixador a la Cort

124 Gabriel Tomas deia que lo Virrei havia mortas donas y minyons y que havien acoltellada nostra senyora a Pollença. Bartomeu Cortey (503) igual.

Morts a Pollença i a la batalla de la Pobla

297 Miquel Reus sermonava profecies

Al final, en una nota a peu de pàgina, es data a 30 de gener de 1524

MANACOR (pàgs. 167-190)

493 entrades. Subtítol. 2 de juliol de 1523 i 26 de febrer de 1524

Molts de morts de Manacor a la Pobla

3 Pere Ballester al camp de la Pobla (es parla més de la batalla de la Pobla)

12. Guillem Llodrá Capbaix anà amb els mascarats quan s’alçaren a Manacor (març de 1522) allà el baldaren a pedrades

44 Bernadi Andreu ana a defensar en Ferrandell a Felanitx i el mataren

86 Juan Miquel Sega un fill sentenciat per rebetle

109 Bernat Vicens Poca-Roba duia la bandera i el tambor a Manacor

186 Gabriel Gelabert dels primers que portaren la bandera a Manacor. Va ser als casos de Sineu i de Petra.

234 Juan Nadal de 100 anys amb la dona dolenta (la primera bona)

266 Melcior Riera i 267 Bernat Ferrer anaren a matar en Ferrandell

273 Antoni Vidal pres dos mullers a un mateix temps

345 Llorenç Gelabert pare i 385 Ll. Gelabert fill anaren a matar els de Petra

432 Jaume Mas Jaumino es fora la terra

437 Antoni Lobet menor, el feren ovat d’una bastonada

MONTUÏRI (pàgs. 191-201)

199 entrades. No hi ha subtítol. 7 de juliol de 1853 (sic) 27 de janer de 1524

28 i 30 Bartomeu Miralles (un fill) i Mateu Gomila morts a la destrossa de Pollença

115. Antoni Rubí fou a matar el fill de Baltasar Manera

141 Jaume Vanrell. Quan parlava Casesnoves era un àngel qui parlava i los mascarats eren moros blancs

MURO (pàgs. 202-215). Inclou Castell-Llubí

327 entrades. Subtítol. Sense dates a l’encapçalament

55 Pere Femenia, aprés lo primer estiu en lo consell de Sineu un any abans que lo senyor regent vingués…

137 Jaume Terres habet aliquam imbecillitatem intelectus

250 Gabriel Clergues geperut

265 Nadal Torrens de 100 anys

327 en Colom amb mestre Casesnoves li robaren la casa

Al final, primeres informacions 27 juny 1523, segones 25 maig de 1524

PETRA (pàgs. 216-228)

210 entrades. Suntítol sense dates

A Petra (lo de Petra) entraren a matar Mn. Bachs, en Ramiro i altres

38 Bartomeu Mestre Batagen mort a ciutat «lo senyor Virrey li ha fet derrocar la casa». Única casa esbaldregada que apareix en tot el document.

175 Pere Salom tenia set infants i tots morts de pesta

PORRERES (pàgs. 229-246)

364 entrades. Subtítol. 18 de juliol 1523 11 de febrer 1524

Molts de morts, com a Manacor a la batalla de la Pobla, molts d’afectats i altes valoracions dels béns

33 Miquel Pons és simple i geperut (també a Muro i a Sóller

353 antiagermanat (deia que tots los de la Germania serien scorterats)

SANTANYÍ (pàgs. 247-254)

146 entrades. Subtítol. 28 de juny de 1523 i 16 de febrer de 1524

Les primeres informacions recollides a Campos i les segones a Santanyí

Participaren en «lo de Felanitx» 7, 8, 13, 16, 40, 62, 64 i dos més

Molts de morts al Rafal Garcés

SANT JOAN (pàgs. 255-26)

95 entrades. Subtítol. Sense dates a l’encapçalament

Apareixen alguns morts a la destrossa de Pollença

Al final, informacions 7 de juliol de 1523 i 15 de març de 1524

SINEU (pàgs. 261-276)

328 entrades. Subtítol. Sense dates a l’encapçalament.

88 Joan Torelló (era bo). Ha perdut dos esclaus i un esclava

102 Juan Llopis, menorquí de 30 anys, vol tornar-se’n a ca seva

111 Antoni Far sermonador de l’Encobert

168 Pere Aulet defensor quan vingueren els desmandats

Al final, informacions 19 de juliol de 523 i 11 de març de 1524

SÓLLER (pàgs. 277-293). Inclou Biniaraix, Fornalutx, Binibassí, La Figuera i Castelló

400 entrades. Subtítol. Sense dates a l’encapçalament.

Molts de mort de pesta

Més morts al Rafal Garcés. N’hi ha que pagaren un altre home per anar al seu lloc. N’hi ha molts que feren el jurament dels agermanats.

Foren tots los de Fornaluig en Soller per matar en Puigderós dient que s’havia aliat amb molts a fvor del rey

68 Pere Trias es mort fora de la terra

199 Pere Soler geperut

297 No anaren a Inca i anaren a robar a Sóller

325 Francesc Ribas fonch amb los de Ciutat contra Soller

359 Pere Busquet fonc a la batalla de Sant Martí

385 Jaume Deià de Soller (Castelló) té llibre de profecies

Al final, figura la data de 20 de novembre de 1523

SPORLAS Y BANYALBUFAR (pàgs. 295-301, la 294 en blanc)

72 entrades. Subtítol. Sense data a l’encapçalament.

Tots los d’sporlas eren molt mals

Més de la meitat foren a les offertas de Ciutat

6. Pere Arbós mort contra el rei a la batalla de Sóller

Al final, informacions recollides a Valldemossa dia 3 de desembre de 1523

VALLDEMOSSA (pàgs. 303-313, la 302 en blanc). Inclou Deià.

152 entrades. Subtítol. Sense dates a l’encapçalament

Morts a la batalla d’inca (24, 42, 54…)

42 Sebastià Llopis quan vingueren els menestrals posà la bandera a la sua porta

49 Bernat Ferra fou a Sóller a favor dels menestrals contra Mallorca

69 Mateu Ferra a la batalla de Sóller

83 Pere Johan portà la bandera a Valldemossa quan la feren fer

86 Miquel Ripoll en la batalla de Sóller

89 Juan Claret bo y mort en servei del rei

144 Geroni Ferrà a Sóller contra Mallorca al Rafal Garcés perdé la bandera

Al final, Quadrado reprodueix dues cèdules que anaven adjuntes. La primera transcriu el jurament dels agermanats15. i aporta la relació de 126 noms, la segona afegeix altres 61 noms, la major part dels habitadors de Deià. Es diu que s’ha fet en la scrivania de Valldemussa per mi Nicolau Ferrandis scrivà de dita vila e lliurada en mans dels Sr. Virrei, fonch dijous a III de desembre de MDXXIII.

BREU VOCABULARI16

Acoltellar: Tallar amb el coltell. Un dels càstigs més documentats és el d’acoltellar les mans i els peus.

Afectat: Agermanat.

Afollar: Tallar una extremitat. Antoni Ferrer (917) lo afollaren los del rey de mans i de brassos

Anar alçat: Encara no reduït. Es diu també dels qui abandonaren la terra.

Anar a les ofertes: Es deia de la gent de la Part Forana que acudia a Ciutat per correspondre a la crida dels menestrals. Item pocs dies aprés vingué la part forana a fer oferta als menestrals, de la qual vingué primer la vila de Binissalem (Del Cronicon Mayoricense). Apareixen dotzenes de persones acusades d’acudir a els ofertes.

Atenallar: Arrabassar trossos de carn amb unes tenalles.

Bombarda: Peça d’artilleria, amb una boca de foc de gran calibre.

Borrelló: Un dels mots usats per referir-se despectivament al Virrei Miquel de Gurrea. Entre moltes accepcions, apareix com a sinònim de l’acte sexual, gos amb pel esborrellonat, grum de borra, poca cosaHom el relaciona amb botxí. Jaume Soria (631) cridava: ó cans fills de cans, an en Borreyó vos sou donats?, Antoni Saurina (689): qué fas, Borreyó? Cremadors de sglesies!

Carabuxo (carabuixó?): Càstig menor, per ara desconegut, que s’aplicà als mascarats.

Carta de Worm, la. Es tracta de l’escrit de l’emperador signat a Worm dia 30 de març de 1521 ordenant aquietar-se al virrei Gurrea. L’escrit no arribà a divulgar-se als pobles fins el mes de juny. 1016 Arran de les cartes de Worms Gabriel Domingo (1016) va dir dats me aquexas letras, que jo men torcaré lo cul; Juan Conrador (1044) deia cul de tal! Letras falsas! Ja haurán recapte los notaris y lo altres qui las han intimades. Alguns agermanats recularen. Juan Morter (209 d’Artà) que era instador, renuncià quan arribà la carta.

Coltell: Eina de tall que consistia en una fulla esmolada d’acer posada al cap d’un mànec de fusta.

Desmandat: Agermanat.

Embriach: Embriac. S’aplicava als alcoholitzats, però també als qui anaven sadolls de sang.

Escataponja (escrit Scataponja o scata esponja): Càstig aplicat a les persones que parlaven en contra de la Germania. Per deducció, consistia en untar una esponja d’engrut i ficar-la dins de la boca dels castigats17.

Espingardes (escrit spingardes): arma de foc portàtil, del gènere de les bombardes, que projectava pedres i dards.

Estar a la mira: Estar observant una cosa o una situació. Es diu dels qui estaven a l’expectativa sense definir-se.

Exellat: exiliat.

Fideu: Una altra mot aplicat despectivament a Miquel de Gurrea.

Germanistes (també homes de la Germandat): Agermanats

Gremi: Cada una de les associacions professionals que agrupava els menestrals d’un mateix ram o ofici (blanquers, boneters, bracers, capellers, ferrers, fusters, paraires, sabaters, sastres, tintorers, traginers…).

Homeller: homicida.

Morir d’espant, d’esglai o de regirament: Morir d’un atac de cor. Gabriel Fonoll (747) morí de spant quan la ciutat se reduhi. Jaume Escrivà (763) volgué matar á la Sra Marxella la qual morí de spant. Jaume Abram (6 de Felanitx) es mort creuse que de sglai dels desmandats. 473 Rafel Damià Bogellas ferrer (473) morí lo dia que sentenciaren en Colom apoch aprés de retjirament

Ovat: d’una bastonada al cap tornà ovat i així morí (vg. 437 de Manacor).

Panó: Penó, estendard, bandera.

Pertinax: pertinaç. S’aplica als qui no accepten la claudicació.

Reducció, la: D’aquesta manera es refereixen els vencedors a la derrota dels agermanats. Després de la reducció (vg. 352 de Ciutat) o aprés de ser reduïda la terra (415).

Santa Quitació, la: nom per referir-se a la reducció de censals, en aplicació de la sentència arbitrària de 1512 orientada a fer pagar a tothom en funció dels seus béns i amb independència del lloc on vivien. Gabriel Mercer (79) fonch lo qui introduhi que’s dix la sancta quitació.

Secta Colombina, la: terme habitual per referir-se a la Germania, sovint amb el qualificatiu afegit de diabòlica. (150 d’Algaida, 285 de Manacor…).

Sortija: Joc que es feia al Born i que consistia en intentar enfilar una anella cavalcant a cavall. Miquel Solivella (7) i Antoni Burgués (693).

Tacany (sovint «gran tacany»): No s’ha d’agafar en l’accepció actualment més popular de persona avara, sense generositat, sinó en el sentit original de l’expressió com a persona menyspreable; de baixa moralitat.

Tirar l’espasa: Era el signe per expressar un desafiament. Geroni Ferrer (260) tirá la espasa dins la sala, Miquel Seguí (424) tirá la spasa en mitj de Cort

Trencar l’espasa: Era el signe de retre el combat. Juan Padrines (131 de Felanitx) trencá la spasa i aprés se reduhí á Binissalem.

Trencar mesures: Es trencaven en protesta contra els imposts directes. Apareixen referències a Ciutat, Felanitx i Sóller. Simó Montserrat (119 de Felanitx) rompé les mesures; Antoni Garau (94 de Sóller) anava trencant mesures.

Tortuga: Màquina de guerra que consistia en una estructura de fusta, amb rodes, per arrebatar a la murada amb l’objectiu d’assaltar-la. S’utilitzà en el setge d’Alcúdia. Hi ha constància dels noms dels fusters mallorquins que les fabricaren.

Tresca i la verdesca, La: Una de les profecies d’Anselm Turmeda que els agermanats predicaven i interpretaven com a premonició de la victòria. Lladoncs en la verdesca/ serà l’horrible tresca/ de la gent barbaresca/ al mig de la horta./ La porta veig uberta/ la terra veig deserta/ los frayles sens oferta/ qui canten missa.

Tunginer (també tunyiner): paraules no localitzades, però que s’aplicaven als paraires que tallaven i igualaven els fils dels teixits (vg. 386 i 394 de Ciutat). També es deia dels matalassers. Cal relacionar la paraula amb El tundidor de Mallorca, títol de l’obra de teatre sobre Joan Crespí.

NOTES

1 …esa quinta esencia no es la historia que acaso pensó escribir y de la cual anunció tener acopiados los materiales. Vg.: En tiempo de la Germania (BSAL, agost de 1894)

2 Quadrado no adverteix que, entre els pobles que manquen, hi ha les viles de la baronia del bisbe de Barcelona (Andratx, Calvià, Estellencs, Puigpunyent i Marratxí), subjectes a la junta de pariatge i que escapaven a la jurisdicció reial estricta. Hi ha notícia que Andratx i Calvià impediren entrar al poble els enviats de Gurrea per elaborar les llistes. Malgrat això, a aquests pobles es va assignar una xifra global que haurien de pagar.

3 Cert és que d’Artà, Campos, Felanitx i Manacor només hi ha entrades d’agermanats.

4 Bartomeu Font Obrador publicà les Informacions del seu poble en el tom III de la Historia de Llucmajor (Palma, Gràfiques Miramar, 1976). L’autor diu que ha trobat la documentació inèdita a una carpeta per classificar de l’ARM, on hi ha una transcripció de Quadrado de l’expedient de Llucmajor sin localizar.

5 En total, els pobles mostren 3.973 entrades. Si hi afegim les 607 de Llucmajor serien 4.580, lluny dels 5.570 noms indicats per Quadrado. Amb les 1.162 de Ciutat serien 5.742.

6 Un exemple seria el cas del testimoni de Jaume Picornell, paraire, que accentua com a jutge i part les imputacions contra Guillem Quintana, hortolà (780).

7 Un cas conegut rellevant és el de les comissions depuradores creades després de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939), amb l’objectiu de proscriure els mestres republicans i confiscar els béns de les víctimes de la repressió, com va ser el cas d’Emili Darder, batle de Palma, i de Pere Reus, jutge de pau de Felanitx. En ambdós casos, les llistes de Gurrea i les de les comissions depuradores de 1940, són acusacions (sovint anònimes) sense dret a la defensa. Fins i tot, en casos com el de Joanot Colom o el d’Emili Darder constitueixen criminalitzacions de persones ja assassinades per qui elabora les llistes negres.

8 Alguns autors afegeixen el nom d’Andreu Sard, fill de Martí. Amb aquest llinatge no apareix cap dels dos noms a les Informacions. Sí hi ha un Johan Sard (264), penjat.

9 Enlloc més apareix esmentada aquesta batalla de Mallorca, amb la qual cosa no sabem si es referia a la de la Marjal o a la del Rafal Garcés.

10 A Dones i Revolta. La presència femenina a les Germanies, Margalida Bernat compta 122 dones agermanades (82 a Ciutat) a les Informacions Judicials. És evident que el criteri aplicat va ser més restrictiu, tot i que la historiadora adverteix que la xifra havia de ser superior. Vg: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2701349

11 En verd els membres de la Junta del Tretze confirmats. De la primera tretzena, constituïda el 16 d’abril de 1521, n’hi ha dos que no hi figuren: Molins, que substituiria Perot Fiol, i Nicolau Calafat. En canvi, manquen Antoni Bestard de Binissalem (poble que no apareix a les Informacions) i Lluc Ferragut (415 de Ciutat) de qui es diu que es fuyt, però sense destacar que fos de la tretzena.

12 Apareixen 13 noms, dels quals 12 (marcats en color taronja) figuren a la relació original del notari Jaume Romaguera de dia 13 d’abril de 1521. L’única diferència és que apareix el nom de Bartomeu Soler i no el de Bartomeu Arbona de la llista notarial.

13 Informació facilitada per l’historiador Guillem Morro i Veny

14 Vg. Pere Ventayol Suau Historia de Alcudia (Ultima Hora, 1927)

15 Primo juren a nostro senyor Deu que mantindran la sancta fe catholica ab totes lurs forsas. Item que mantendran lo rey nostres senyor don Karles. Item que no vindran contra la sancta quitacio, ans aquella afavoriran. Item que tots los que juraran la sancta germandat ajudarar e afavoriran tant amichs com inimichs qui sian de la sancta germandat.

16 Serveixi aquesta trentena de veus com a complement al Vocabulari de Jaume Serra del llibre Pau Casesnoves i les Germanies a Inca Palma, 2001.

17 Una accepció d’escata del DCVB és engrut. Entre les tortures de la Inquisició, trobam la d’untar de visc un pedaç que es ficava a la boca dels acusats d’heretgia.

Aquesta entrada s'ha publicat en JUSTÍCIA I GERMANIA, el 16 de juny de 2021 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.