Avi Pep

Podríem denominar-ho amb qualsevol format o amb qualsevol construcció gramatical, tot i que ja ens hem acostumat al mot en anglès, bullying.

Segons la wikipèdia el bullying es l’assetjament que es produeix per l’exposició d’un alumne de forma repetida i durant un temps, molt temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, i en general, succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant.

I per quins motius apareix l’assetjament? els motius son diversos, si continuem llegint la wikipèdia, diu que entre els motius s’hi pot trobar el declivi de la imatge social del professorat, els suports digitals i televisius on abunden actes i conductes agressives i violentes, diversitat sexual, discapacitats, en fi el  motiu que qualsevol estupid amb una autoestima exagerada consideri que es adient per menysprear i fer patir als altres.

I quan parlem dels adults, es el mateix, a les feines, als espais d’oci, en qualsevol lloc hi podem trobar un o diversos estupids assetjadors i una víctima. Es curiós, representatiu i malaltís que en esports infantils, sembla ser que els mes agressius i agressives acostumen a ser els pares i mares de la quitxalla que juga. Penós.

Un cop es detecta una acció menyspreable com es aquesta, si a mes acaba malament, tots, be tots no, molts ens esgarrifem, demanem responsabilitats, posem el crit al cel tot dient que això no es admissible, que els dirigents polítics i escolars ho han de solucionar, però quasi sempre ens oblidem de preguntar-nos que hi podem fer nosaltres, els que no ens considerem agressors.

Reflexionem envers de com tractem els casos que es produeixen, com podem ajudar a les víctimes, com controlem als assetjadors … tot això esta be, però fa massa temps, masses anys que estem reflexionant, i que fem per no arribar a aquesta situació? després dels anys, després dels milers i milers de víctimes assetjades i en masses ocasions mortes, som capaços de manifestar, d’aportar idees i solucions, de descobrir el que hem de modificar de la societat, el que hem de modificar de nosaltres mateixos, per tal de erradicar totalment l’assetjament?

No pot ser que vulguem buscar solucions quan passa un assetjament greu, la majoria ni es coneixen ni es denuncien, el que es urgent es que busquem solucions perquè no passi més, busquem solucions dràstiques per evitar que els assetjadors continuïn existint i destrossant als nostres joves. Imatge de Alexas_Fotos a Pixabay.