El Bloc d'en Xavier Monge

Des que Jordi Hereu va heredar l’alcaldia de Joan Clos, ara mateix Ministre d’Indústria i precadàver polític, que el PSOE no ha parat d’intentar donar-lo a conèixer. Tant el partit com el consistori han fet una brutal campanya perque la gent el conegui i el resultat és un fracàs, no el coneix ningú. N’hi ha que el recordem com a responsable de la destrucció del Carrer Anglesola i la Colònia Castells a les Corts, de la seva responsabilitat en diverses càrregues policials amb els UPAS de la Guàrdia Urbana… mals records en definitiva.

La darrera jugada de l’hereu és la del Metro. No és cap secret que el trasport públic de Barcelona és dels pitjors d’Europa: car, defectuós i amb horaris infantils. Ara resulta que, a pocs mesos de les eleccions l’Hereu ens promet ampliació d’horaris, reforç de la xarxa nocturna de transports, i tot, de cara a l’abril. La cosa està prou clara: no ho hem fet en 28 anys però si em voteu ho faré un mes després de les eleccions. Au! A la merda Hereu, a prendre el pèl a la Mayol i en Portabella!

De transport púlic en aquesta ciutat i en tota l’àrea metropolitana no cal que ens en parlin ni ens prometin res més. Fins que no es digui ben clar que el trasport públic és això, públic, i per tant deficitari, finançat pel sector públic com a servei social bàsic i s’encari pel transport de les persones i no de simples unitats de treball i producció, aquí no hi ha res a fer. Ni hem de pagar per anar al metge (això de l’euro simbòlic… ni parlar-ne!), ni hem de posar monedes als fanals perque s’encenguin ni hem de pagar al metro per desplaçar-nos; aquesta és la essència d’un servei públic, social i universal.