El Bloc d'en Xavier Monge
De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món
Edificis de tota la vida amb terribles blocs d’acer i vidre de quatre
estrelles entremig. Autèntiques construccions falocèntriques que
s’erigeixen per tot eliminant tot rastre del passat obrer, popular i
subversiu del Poble Nou industrial. Si els jocs olímplics van malmetre
la zona i el Fòrum 2004 també, l’especulació que avança dia a dia és
tant o més perillosa.
Una passejada pels volts de Can Ricart [Salvem],
ja mig derruit, amenaçat per la presència d’una horrible comissaria que
com un hotel més s’erigeix als voltants de la Diagonal. El parc que
estan construint ala vora, de mediocre inspiració gaudiana, conserva
una o dues xemeneies. Sense cap mena de dubte, el que en Delgado
explica al seu llibre es fa palès al Poble Nou. Un parc nou, de plaça
dura, enmurallat i despersonalitzat amenaça amb recordar el passat
subversiu més lluny i més immediat. Ni les bullangues obreres ni la
defensa de Can Ricart són quelcom que pugui tornar a passar, la
xemeneia ens diu a crits que hem d’estar orgullosos del nostre passat
de lluita i recordar-lo, però sobretot que hem d’assumir que és això,
passat, en cap cas present ni futur. Això però, no dependrà dels
urbanistes que destrossen els nostres barris, sinó de la nostra
capacitat de plantar cara abans no quedi ni rastre del què ha estat
casa nostra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord amb les reflexions que fas sobre el barri de Poblenou. Ara només falta la zona del mar, que és una de les primeres que es van encarregar de destrossar o "transformar" com diuen ells…
Però pensa, que encara hi ha certa resistència a Poblenou, la flama del combat contra l’especulació i la destrucció no s’ha apagat!