El Bloc d'en Xavier Monge
De Barcelona als Països Catalans, dels Països Catalans al món
Cal atacar a qui ens ataca (III): la condemna d’ERC és complicitat amb el PP!
repressives. Dos joves independentistes eren detinguts i acusats d’Ultrages a España
per haver canviat la bandera espanyola del Castell de Montjuïc per una
estelada. Dies després Jordi Hereu acordava la cessió definitiva del
Castell (ja feta per Franco) a la ciutat de Barcelona això sí, amb destacament
militar i bandereta de l’imperi. Entre els actes de la jornada també
destaquen els atacs amb pintura a les seus de Barcelona i València del Partido Popular. Nombrosos mitjans de comunicació es feien ressò d’aquestes i d’altres accions.
El Partido Popular exigia en un comunicat a la seva pàgina web la condemna per part de les altres forces polítiques perquè un esprai i alguna taca de pintura havien anat a parar a la persiana i rètol de la seu de Barcelona. El diari espanyolista ABC es posava en contacte amb ERC per tal de conèixer la seva opinió vers les accions amb pintura a les seus del PP i la resposta d’ERC
no podia ser més clara. Com si de fa 300 anys es tractés catalans i
catalanes havien de triar un bàndol: maulets o botiflers, resistents o
invasors, amb el poble o contra el poble.
ABC(27/04/07): ERC es desmarca i condemna les pintades a la seu del PP
M.C.
VALÈNCIA. El capítol de les pintades a la seu del PP a
València que duien la firma d’una bandera pancatalanista, ha generat
malestar a ERC que ahir va voler desmarcar-se absolutament d’aquest
acte que consideren «condemnable» i que asseguren haver patit ells
mateixos en algunes ocasions.
Fons oficials del partit independentista català també van negar cap
relació amb «Els Maulets » que tenen un registre diferent com a partit
polític en el Ministeri de l’Interior i pel que no senten especial
simpatia.
Així doncs, ERC va voler deixar patent el seu descontentament amb
l’actiutud antidemocràtica mostrada pels autors de les pintades que «en
cap cas» tenen relació amb el seu partit.
Un membre del Consejo Federal del PSOE com a President, tercera hora de castellà, descatalanització de TV3, Procés de Bolonya, bilingüisme a Frankfurt, abstenció a l’estatut balear… i la llista és llarga. Llarga és la dimissió nacional d’ERC i va per llarg, per sempre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cal donar la justa transcendència a un fet que ha esdevindut, per a la nostra desgràcia, en quotidià : la traició a la identitat nacional de bona part de la classe política catalana. El 2003 un individu insubmís va votar ERC per primera i última vegada. Ni aquest ni cap altre partit català amb una visió espenyocèntrica del país tornarà a merèixer la confiança d’aquest individu vista la involució que ha continuat patint el nostre país en els darrers 4 anys. Visca la terra lliure i uns PPCC insubmisos.
Enhorabona pel teu bloc i endavant !
http://pobleinsubmis.blogspot.com