Ha desaparegut un home de 76 anys, un avi, un treballador de la construcció jubilat, supervivent de dos camps d?extermini del botxins de la Dictadura Militar argentina.
Es testimoni en el primer judici per genocidi de l’Argentina
Va patir tortures, simulacres de afusellament, va presenciar violacions, tortures dels seus familiars i companys.
I va sobreviure. I va lluitar tots els dies. I ara, que hem arribat a posar en judici a un criminal, que hem aconseguit que siguin jutjats per GENOCIDI, ara que hi ha una sentencia en ferm que obre la possibilitat de jutjar-los a tots per crims de lesa humanitat, per tant que no prescriuen en el temps.
Perquè Julio, als 76 anys va a fer el mateix que tota la seva vida lluitar: va a anar i va declarar com l?havien torturat, va descriure allò que el Comissari Etchecolatz li havia fet al 1978.
I va aportar dades irrefutables.
El seu testimoni es clau en la condemna.
Per això esta desaparegut.
Ara tornen i segresten a Julio.
¿Tornen?
No. No tornen, es que no s?havien anat.
Però explicar-vos a vosaltres, lectors de Catalunya, allò que significa per a nosaltres aquesta situació es ben difícil.
APARICION CON VIDA Y CASTIGO A LOS CULPABLES, aquesta va ser la consigna que va estimbar la dictadura.
I ara, 30 anys desprès de l?inici del Govern de Videla, 23 anys de l?inici dels governs electes ( que no democràtics) tenim que tornar a cridar aquesta consigna.
Les lleis d?oblit i de punt final, l?indult, per el qual val alliberar de culpes a 5.000 militars i a tretze ex guerrillers penedits.
Les presons de luxe, el manteniment dels comandament de les tropes per els repressors de baixa graduació, el manteniment dels jutges nomenats per la dictadura.
Lluita entre el poble, organitzat en el moviment dels Drets Humans, pot ser el moviment dels mes importants del mon, contra les estructures de repressió, repressió combinada, la legal i la il·legal.
IMAGINEU-VOS UN PROCÉS DE BURGOS AL 2006…
Imagineu-vos que de cop a l?Estat espanyol es tornés a utilitzar el Garrote vil.
I tinguéssiu que sortir a cridar les mateixes consignes amb les quals es va intentar salvar la vida dels màrtirs del procés de Burgos.
Però amb una gran diferencia: a l?Argentina els estem jutjant, en canvi els Meliton Manzanas, fins i tot van rebre condecoracions…
Malgrat tot, els demòcrates, com Alfonsín i l?actual president Kirchner, i els altres, sempre han garantit la permanència de l?estructura repressiva mitjançat la IMPUNITAT. Ja fos amb jubilacions daurades, o amb els muntatges d?empreses de seguretat privada, que frueixen dels contractes públics i privats.
No es gens estrany que et trobis pel carrer a un famós criminal militar. I que aquest t?arribi a amenaçar, perquè son conscients de la seva impunitat.
Avui, 27 de setembre haurà manifestacions a l?Argentina. ja veurem si arriben a superar les barreres mediátiques dels mitjans democràtics com els del Sr. Polanco, del Sr. Franco ( al cel sigui, el periodista) o el r Berlusconi.
I PER AQUI?
Però no hi ha millor lliçó que la realitat propera. Voleu saber que es allò de la impunitat?
LA IMPUNITAT ES DIU PROSEGUR.
Prosegur, si aquesta empresa de seguretat, groga i marro, que també frueix dels contractes d eles entitats socials, culturals i empreses publiques, va ser fundada per l?Almirall Massera, el de la Junta, associat amb un ultradreta del peronisme, Brito Lima. I va servir per treure els botins dels botxins. Prosegur exportava els diners arrencats en la tortura als desapareguts, abans de llençar-los al mar des d?una avio, vius.
Desprès es van associar amb un Sr. de nomenat Martín Villa…
Segons les investigacions mes serioses, l?arxiu de la repressió va volar en un avio flectat per Prosegur, fins Mallorca Mira per a on, es veu que els avions dels espies els agrada aquesta illa,. com a la noblesa, serà per allò que encara queda del paisatge?
Però hi ha mes: una de les empreses que van treure tones de bitllets de dòlars al 2001, que els van robar als seus propietaris els estalviadors dels bancs, era PROSEGUR.
Tot AIXO ESTA EN JOC en aquest judici.
I un treballador de la construcció, jubilat, un obrer els esta acusant.
?Algo habran hecho? deien els còmplices de la dictadura per justificar les desaparicions.
I no s?equivocaven: Julio ha hecho algo, exactamente lo mismo que hizo toda su vida: luchar con el arma de la honestidad.
Per això: RECLAMEM APARICIÓ AMB VIDA I CÀSTIG ALS CULPABLES
NO ENS DEIXEU SOLS
Diego Arcos
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!