Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
A la carretera, la gent hi va molt crispada i sovint es font de discussions que fins i tot en alguna ocasió, molt poques per sort acaben en agresió física. Tot i així, de tant en tant es veu algun gest, que fa que veiem que la condició humana, a part de l’agressivitat també te gestos que fan que la generositat i l’educació aflorin. No parlo d’un col·lectiu qualsevol, parlo d’una gent amb molt mala fama, parlo dels camioners. I aquest gest, no ha sorgit des de cap norma oficial, ha sorgit espontàniament.
Des de que els camions de gran tonatge porten un limitador de velocitat, aquest dispositiu, no permet que els camions vagin a mes de 90 km/h., pel que gairebé tots els camions van a una velocitat màxima en plà que oscil·la dels 85 als 90 km/h. Aquest marge tan estret, fa que els avançaments en autopista sovint es fan molt llargs, i la gran llargada d’alguns camions, fa difícil apreciar pel retrovisor dret, si ja hem avançat del tot un vehicle, pel que cal allargar molt l’avançament, per seguretat. Des de fa bastant de temps, la majoria de camions quan son avançats, una vegada veuen que el vehicle que els avança els ha sobrepassat, li fan una senyal amb els llums per indicar que ja es pot posar de nou al carril dret. No se d’on ve, ni com a sigut que sorgís, penso que algú ho va començar a fer, i els que se’n “beneficiaren” van imitar el gest, i d’aquesta manera es deu haver estès per tot Europa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
aixó fa molt temps que es fà. El meu pare ja m’ho explicava quan jo era petit (la N-II encara passava pel coll del Bruc, sense túnel) i potser durant un temps va caure en desús a nivell de carretera, peró no a nivell d’autopista. De fet, circulant per França sobretot, gairebé tots els vehicles pesats ho feien. I per correspondre-ho, el vehicle avançador, un cop completada la maniobra, ho agraeix fent anar un cop l’intermitent esquerra i un altre el dret o en els vehicles actuals on tot és més ergonómic, polssant un moment els intermitents d’emergéncia. I si ho vols rematar amb la mateixa exquidisesa com la que poden tenir els coberts ven situats a taula, el vehicle avançat li torna una nova senyal de ràfaga, com el que li diu “de res, i bon viatge”.
N’hi ha més de regles no escrites entre vehicles pesats i que molts conductors d’aquests, també apliquen quan van amb el seu turisme. I es nota.
A la carretera són Senyors !
Això de donar les gràcies amb els llums d’emergència a Irlanda ho fan tots els vehicles quan els facilites l’avançament, allí tenen la costum “d’apartar-se” (en el seu cas cap a la dreta) per deixar avançar al vehicle del darrera sense que hagi de trepitjar el carril contrari. Les carreteres són amples i bones, i la gent pacient i educada al volant.
Sí, Toni, és un gest que cada cop es veu més sovint i, a més dels camioners, també beneficia als conductors de vehicles més petits, que sovint arribem a desesperar-nos quan les maniobres d’avançament entre camions es fan eternes.