Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
Els pagesos del Ripollès, han organitzat per aquesta tarda una “esquellada” pels carrers de Camprodón, amb eugues, vaques i tractors, com a protesta pel mooving al que estan sotmesos per gent que te cases de segona residència a prop d’on ells exercèixen la seva feina.
Des de fa una década, molts pagesos s’han vist perjudicats per les protestes i denuncies de gent que se n’ha anat a viure a zones rurals o que hi tenen la segona residència, i varies d’aquestes denuncies han acabat al jutjat amb sentencia en contra dels ramaders.
Tot plegat em sembla una nova forma de colonialisme en que gent benestant farts d’aguantar la vida a la ciutat, se’n van a cercar el lloc ideal on viure, i quan descobreixen que a les zones rurals no tot es tan maco com es pensaven, no tenen cap mena d’escrúpol a fer plegar de la seva feina a gent que porta moltes generacions vivint i cuidant la terra, i no hem d’oblidar que son activitats que generen riquesa i si les fem tancar els beneficis econòmics se n’aniràn a un altre lloc. No es tracta de deixar que tothom faci el que vulgui, però estaria be que es posessin unes normes clares i assumibles perquè es respectessin els drets de tothom en el mon rural, i que la gent que hi vulgui anar a viure sàpiguen els inconvenients que això comporta, i que la forma de guanyar-se la vida de moltes persones no hagi d’estar en mans de uns jutges que desconèixen la realitat del mon rural
Tot plegat em sembla una nova forma de colonialisme en que gent benestant farts d’aguantar la vida a la ciutat, se’n van a cercar el lloc ideal on viure, i quan descobreixen que a les zones rurals no tot es tan maco com es pensaven, no tenen cap mena d’escrúpol a fer plegar de la seva feina a gent que porta moltes generacions vivint i cuidant la terra, i no hem d’oblidar que son activitats que generen riquesa i si les fem tancar els beneficis econòmics se n’aniràn a un altre lloc. No es tracta de deixar que tothom faci el que vulgui, però estaria be que es posessin unes normes clares i assumibles perquè es respectessin els drets de tothom en el mon rural, i que la gent que hi vulgui anar a viure sàpiguen els inconvenients que això comporta, i que la forma de guanyar-se la vida de moltes persones no hagi d’estar en mans de uns jutges que desconèixen la realitat del mon rural
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A la gent de poble només ens faltava això. Arriben, compren, construeixen com volen, és vallen la seva aparceleta però la resta del terme és seu: bolets, espàrregs, fins hi tot la llenya. No m’estranyaria que un dia es trobin la seva caseta feta miques. diuen que porten riquesa ecònomica als pobles,es fals. Serà a una botiga o dos a la resta ens porten això: la destrucció del nostre patrimoni cultural.
ací als pobles d’horta, tenim els xaleteros de la capital. Molts d’aquests es pensen que les hortes són un supermercat a l’aire lliure i amb cost zero. Un arreplega un bolseta de carxofes, o un melò, l’altre dos o tres tomates, altre uns cebetes i si sumen, ens queden sense collita.
Barcelona: plena de pixapins o fangueros, com diem a l’empordà.
València: xaleteros, trencaribassos o furtamangranes.
vicent
llíria
Que les sentències que esmentes acostumin a anar en contra dels pagesos i ramaders em sembla una demostració molt clara que alguna cosa no va bé. Gràcies per parlar-ne, Antoni, i tant de bo les autoritats competents ho tinguin en compte i intentin resoldre-ho sense perjudicar ningú. El respecte és primordial, i sembla que de vegades molta gent se n’oblida.
No tinc segona residència a pagès però sovint llogo un apartament rural. Mai m’he queixat de les esquelles dels ramats, ni del cant del pollastre ni de les campanes de l’església ni dels mussols i grills a la nit ni de les cigales de dia, ben al contrari: formen part del que cerco. La pudor de purins i fems em desagrada, però no més del que pot molestar al residents habituals. Si vull fruita o verdura fresca li compro a l’amo del tros, i de merda a la muntanya n’he vist d’aquella que no portem els forasters (cobertes de roda de tractors, electrodomèstics vell, etc) i, per tant, o ha crescut sola o l’han deixat els autòctons. Però n’estic tip de que a tothom qui no és de “comarques” sigui tractat de “pixapins” i subjecte de mofa i crítica (un dia podríem parlar-ne d’aquesta costum de pixar arbres, contraposada a la dels “pixarreu” que se’t tomben d’esquena pixen a qualsevol lloc). Si molesta la meva presència, en lloc d’anar a les comarques catalanes cercaré altres destins on els “urbanites no colonitzadors” siguem benvinguts.