Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
L’article d’opinió de Joan Carretero aparegut ahir al diari AVUI, està generant molts comentaris, i la majoria van en la mateixa direcció, Joan Carretero vol fundar un nou partit, i aquest serà de centre dreta. Però llegint el comentari de Jordi Casadevall al seu bloc, diu que enlloc posa que la seva intenció sigui fundar un nou partit, ell parla de candidatura, i enlloc diu que les polítiques socials del tripartit siguin exagerades, sinó que parla d’ética i honestedat com a fórmula per guanyar-se la confiança dels electors. Ja el mateix diari AVUI, a la pàgina anterior que la de Carretero, la periodista Sandra Arenas, pressuposa que Joan Carretero vol crear un nou partit, i després, tots els mitjans han dirigit tots el comentaris en la mateixa direcció.
Jo entenc que si parlem de candidatura, pot ser una coalició semblant a CiU, en la que hi por haver o no partits sobiranistes parlamentaris, independents i militants d’altres partits descontents amb la direcció del seu partit, la qual pot està liderada perfectament tant des de CDC, com des d’ERC si la direcció fes un canvi de rumb en la direcció que ell apunta.
Però per ara veig moltes ganes de tots per desprestigiar aquesta iniciativa, i el poderós col·legi de periodistes sempre tant pro PSOE s’està encarregant de fer-ho, Joan Carretero fa nosa a tothom i la creació d’un altre partit que de segur està condemnat al fracàs, amb la llei electoral que tenim, beneficia a tothom, des de la pròipia ERC, mes ben dit, a la direcció d’ERC, a CiU, que pensen que els prendrà electorat, i el PSC que la divisió en tres parts de vot independentista els farà com al gran beneficiat de l’operació. Jo, tant sols li diria a Joan Carretero que si vol fundar un nou partit, que si os plau li posi a les seves sigles la paraula Esquerra o Socialista, perquè sembla que amb això ni ha prou perquè no et diguin que ets de dreta, es l’única manera que tingui una remota possibilitat de tenir èxit. Com a votant (encara) d’ERC, no m’agrada la pressa que tenen per fer fora Carretero, ja se que els perjudica personalment, però jo veig en ell molta prudència, excessiva per molts dels seus seguidors, que li re-treuen el seu llarg silenci per no perjudicar el seu partit. I jo, el vull a ERC, perquè el partit i sobre tot el país necessita gent com ell.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de quina mena de suiperioritat moral tots aquests senyors acusen Carretero i la seva gent de ser no ser d’esquerres.
El que és d’esquerres de debò (que deia aquell) és l’exigència d’ètica dins la política que fa Carretero (i ningú més).
Suposo que a molts partits hi ha problemes similars, però sempre que penso en ERC em vénen al cap aquestes quatre paraules. I em sap greu que sigui així, que hi hagi alguna força invisible que sembla conduir a la divisió. No sé com es podria resoldre, però tant si Joan Carretero es queda a ERC com si se’n va, m’agradaria que el partit comencés a rutllar d’una altra manera i crec, sincerament, que Joan Puigcercós pot aconseguir-ho. Pel bé del país.