Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
No tinc gaire clar que pretenen els del PSC amb això de la Olimpíada d’hivern del 2022, sembla força clar el que diu molta gent, que tenen molta por a perdre l’alcaldia a les properes eleccions municipals, i en aquest sentit, la cosa els ha anat força be, Xavier Trias, el candidat que te mes possibilitats d’e ser alcalde si els socialistes perden vots, ha quedat força desco·locat amb l’anunci de la candidatura a organitzar-los, i es que li han posat complicat ja que si diu que no els vol, potser part del seu electorat present i futur se li girarà en contra, perquè això es clar, per molta gent organitzar uns jocs es una oportunitat de negoci i per que no dir-ho, de llocs de treball.
Mes comprensible es la posició del pobles on es faran les proves, tots han dit que hi estan encantats que s’hi facin, almenys els representants polítics i els empresaris, que saben molt be que arreplegaran bona part de les inversions que si faran. Però, això millorarà les possibilitats de la gent que ara hi viu? Jo crec que no, perquè la major part dels llocs de treball que s’hi generin es cobriran amb gent vinguda de fora. I que passarà quan s’acabin els jocs? Doncs que tot tornarà a la normalitat, algunes infraestructures serà excessives per les necessitats, caldrà enderrocar-les o abandonar-les, la gent que hi hagi anat a treballar haurà de marxar i la gent del país tornarà a on era abans de tot. Això si, n’hi haurà uns quants, poquets, els mes espavilats, s’hauran omplert be les butxaques. A Catalunya, l’afició a l’esquí potser ja ha tocat sostre, I les infraestructures que tenim cobreixen de sobres les nostres necessitats, només cal veure les dificultats que passen algunes pistes per seguir obertes.
Però de tot plegat, el que em fa mes por, es que al darrera hi hagi una estratègia per espanyolitzar mes Catalunya, la competència que s’ha establert amb Aragó, farà que una vegada mes hàgim de dependre de la “caritat” que vulguin fer-nos al concedir-nos una cosa que han de decidir “ells”, perquè si al final ho neguen als aragonesos per fer candidata Barcelona, ens ho harem de menjar durant molt de temps, i si ho fan serà perquè pensen que es una manera efectiva de frenar el fort creixement de l’independentisme, potser molta gent pensarà que si no fóssim espanyols no ho hauríem aconseguit. Res mes allunyat de la realitat, si fóssim independents no hauríem de competir amb Saragossa, ells serien candidats d’Espanya, i Barcelona de Catalunya, i en igualtat de condicions. I jo espero que abans de l’any 2022, siguem ja independents per decidir si ens cal demanar fer uns jocs olímpics o no, a qui s’ha de demanar, al Comitè Olímpic Internacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!